Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
funció psíquica
Psicologia
Acció pròpia d’una facultat psíquica o d’un procés mental dins la totalitat de l’activitat psicològica d’un individu.
Constitueix un conjunt d’operacions interdependents funcionalisme
ceguetat psíquica
Incapacitat de reconèixer els objectes o les persones conegudes malgrat veure’ls.
N'hi ha de dues menes l' agnòsia òptica , en què l’individu és incapaç de descriure les característiques dels objectes, i l' asimbòlia òptica , en què, malgrat una descripció adequada, el malalt no pot identificar l’objecte
disgregació psíquica
Psicologia
Trastorn consistent en una desconnexió evolutiva entre els diferents elements del psiquisme.
Caracteritza generalment els estats anestèsics i amnèsics, el desdoblament de la personalitat i la despersonalització
jo
Psicologia
Segons la psicoanàlisi, instància psíquica que uneix l’allò amb el món exterior i fa de pont entre l’allò i el super-jo
.
Resulta de la diferenciació que el contacte amb la realitat exterior imposa a l’allò, o estructura psíquica primitiva Dotat de consciència, selecciona i controla una part dels desigs i les exigències que deriven de l’estructura psíquica primitiva Fet i fet, és, doncs, un sistema d’adaptació a la realitat
tensió
Psicologia
Distonia psíquica motivada per la presència d’estímuls mentals o emocionals d’intensitat superior a la que és capaç de tolerar un individu.
És anomenada també tensió psíquica , tensió nerviosa o tensió emocional
dissociació
Ruptura de la unitat psíquica de la personalitat, perceptible mitjançant l’observació de moviments o expressions contraris al context intel·lectual o emocional que els envolta.
Una forma extrema és la dissociació-escissió d’una part de la personalitat, caracteritzada per la separació total de la unitat psíquica originària
psicopatia
Malaltia psíquica en general.
subnormal
Pedagogia
Psicologia
En sentit genèric, dit d'allò situat per sota del que és considerat normal
Hom aplicà inicialment aquest terme al domini de la psicologia i també al de la pedagogia per a referir-se a persones amb disminució psíquica, especialment pel que fa a capacitats cognitives Actualment és un terme científicament en desús per la dificultat de definir el concepte de normalitat i d'establir-ne la frontera, per la inclusió indiscriminada dins d'aquest terme de tipologies molt diverses de disminució psíquica i, sobretot, per les connotacions pejoratives que el terme adquirí, que l’han convertit en un insult en l’ús colloquial
nimfomania
En la dona, exageració patològica del desig sexual.
És pròpia de certs estats d’excitació psíquica, sobretot en l’estat maníac