Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
medicina psicosomàtica
Patologia humana
Branca de la patologia que estudia les afeccions somàtiques derivades de factors emocionals, siguin pretèrits o presents.
La demarcació, dins el camp dels fenòmens patològics, d’una psicosomàtica específica no deixa d’ésser tanmateix prou artificial no sols perquè tota malaltia inclou etiològicament elements psicològics, sinó també per la dificultat de determinar quines són les malalties genuïnament psicosomàtiques D’altra banda, bé que el nom és recent, la psicosomàtica respon a una pràctica tan antiga com la de la mateixa medicina Trets comuns dels que hom pot caracteritzar com a desordres psicosomàtics sovint denominats avui psicofisiològics són, entre altres, els següents…
psicosomàtic | psicosomàtica
psicosomàtic | psicosomàtica
Patologia humana
Dit del mètode, l’actitud, etc, en virtut dels quals hom atén el malalt tot referint-se alhora als seus aspectes biològic i psíquic, presos com a intrínsecament complementaris, tan sols dissociables analíticament.
somatització
Psicologia
En psicoanàlisi, manifestació d’impulsos, angoixes o conflictes psíquics inconscients per mitjà de símptomes orgànics o funcionals.
Hom en troba en diverses síndromes neuròtiques i, particularment, en les anomenades malalties psicosomàtiques medicina psicosomàtica
angioneurosi
Patologia humana
Trastorns del sistema vasomotor (angioespasme, angioparàlisi) motivats per causes psíquiques, especialment de tipus emocional.
Es presenta en els individus amb una labilitat especial del seu sistema neurovegetatiu És un dels mecanismes de la patogènia psicosomàtica
agorafòbia
Por morbosa de travessar espais oberts fòbia
).
La por obsessiva de l’escola en la infància, acompanyada sovint de patologia psicosomàtica —nàusees, mareig, dolor abdominal, etc—, és una psicopatologia de tipus agorafòbic Més que por de l’escola és por d’abandonar la llar, per això les causes del trastorn cal cercar-les més en la relació familiar que no pas en el mateix infant El tractament amb psicoteràpia en l’àmbit familiar proporciona bons resultats
forma
Psicologia
Estructura, conjunt significatiu de les relacions entre els estímuls i les respostes.
En introduir aquest concepte —traducció del terme alemany Gestalt — hom es proposà d’aprehendre els fenòmens psíquics en llur totalitat, sense dissociar els elements del conjunt en què s’integren, fora del qual aquests no tenen cap significat Aplicada primerament a la percepció, la noció de forma s’estengué a tota la psicologia, on donà origen a l’escola de la psicologia de la forma , fundada el 1912 per MWertheimer, segons la qual els processos psíquics són considerats com a conjunts unificats i no com a addicions d’activitats o elements separats, i els components del sistema de la…
sofrologia
Psicologia
Part de la medicina psicosomàtica que estudia els efectes sobre l’organisme de les tècniques d’acció psíquica (hipnotisme, suggestió, ioga, zen, etc) orientades a la modificació, amb finalitat terapèutica, d’estats concrets de la vida psíquica i vegetativa.
color
Mescla additiva (a l’esquerra) i substractiva (a la dreta) de colors
© Fototeca.cat
Art
Física
Psicologia
Qualitat de la sensació produïda en un observador per l’efecte distint que provoquen en la retina les llums de diferents longituds d’ona compreses entre uns 380 i uns 760 nm.
El color resulta de la interacció de la llum amb la retina en la seva producció hi ha un component neurofisiològic, que depèn d’uns processos fotoquímics en la retina, els quals produeixen impulsos elèctrics que provoquen determinats mecanismes cerebrals visió , i un component físic, que depèn de determinades característiques de la llum, distintes de les d’espai i temps Aquestes característiques són el to, la saturació o puresa i la lluminositat o brillantor El to es refereix a aquella característica que permet de classificar un color com a vermell, blau, verd, etc la saturació descriu el…