Resultats de la cerca
Es mostren 91 resultats
purificació
Religió
Conjunt d’accions, ritus i cerimònies que estableixen o restableixen una persona o un grup social en llur condició física, cultual i espiritual, que hom ha determinat d’acord amb les tradicions religioses vàlides en un àmbit sociocultural concret.
La purificació sostreu els individus als tabús , al miasma A més del pecat, hi ha nombroses impureses impuresa legal que necessiten aquests ritus Com a mitjans de purificació, a part els diversos ritus d’expiació sacrifici , cal considerar el foc , molt difós en àmbits culturals ben diversos Els parsis, per exemple, creien que en el cel els homes són purificats com el metall a la fornal També a Israel, el foc té una funció catàrtica L’estoïcisme tardà comprengué el retorn del món al foc primordial diví ἐκπὐρϖσιέ com una gran purificació La prova i la…
purificació
Cristianisme
A la litúrgia romana, acte de netejar amb el purificador alguns objectes que han estat en contacte amb el sagrat, com el calze i la patena després de les ablucions de la missa.
purificació
Dret català
Acompliment d’un esdeveniment o d’una condició, per raó del qual es dóna lloc que restin sense més efectes una obligació o un fideïcomís (tant pur com condicional) i els béns que hi venien gravats passin a la qualitat de lliures de la càrrega o substitució que els afectava, a disposició d’un darrer possessor.
purificació de Maria
Bíblia
Ritu acomplert per Maria quaranta dies després del part, tal com prescriu la llei mosaica.
La litúrgia en celebra el record en la festa de la Presentació del Senyor, anomenada als Països Catalans la Candelera
catarsi
Filosofia
Purificació de les emocions de l’espectador produïda per l’obra d’art.
Per als pitagòrics era un efecte de l’harmonia que es manifesta sobretot en la música Segons Aristòtil Poètica, Política , la tragèdia opera una purificació de les passions per mitjà de la pietat i el temor que suscita en els espectadors Aquest efecte purificador o alliberador de l’art ha estat assenyalat per Lessing, Schiller, Schopenhauer i Bergson L’estètica de Brecht crea el concepte de reconeixement , enfrontat amb una identificació sentimental o moral que hom pot assimilar a les diverses interpretacions del terme catarsi
recristal·lització
Química
Mètode de purificació de composts cristal·lins consistent en la dissolució d’aquests en solvents apropiats calents, per tal que, en refredar-se, subministrin una forma cristal·lina més pura (cristal·lització).
És, juntament amb els mètodes cromatogràfics, una de les tècniques de purificació de sòlids més emprades
mètode de la zona fosa
Química
Métode per a la purificació de sòlids, aplicat principalment a metalls, que consisteix en la creació, per escalfament temporal, d’una zona fosa en el si del material que hom vol purificar, per tal que les impureses es concentrin en la fase líquida.
El mètode és teòricament aplicable sempre que les impureses presents rebaixin el punt de fusió de la substància pura, que és el cas més corrent a la pràctica Experimentalment hom el porta a terme disposant la mostra a purificar dins un receptacle refractari contingut en un tub de quars, per l’exterior del qual es desplaça lentament i a velocitat constant una resistència calefactora, la qual, en crear la zona fosa, la va desplaçant al llarg de tota la mostra, concentrant-hi les impureses presents Aquest mètode té aplicació principalment en la purificació de l’alumini, del ferro i…
puresa
Religió
En moltes religions, fins i tot primitives, condició de no contaminat pel contacte amb persones o coses que hom considera impures, sobretot amb vista al culte (impuresa legal).
De la condició d’impuresa hom passa a la de puresa per mitjà dels ritus de purificació Donada l’ambivalència del sagrat, la sacralitat pot sostreure persones o coses a la condició normal aleshores la sacralitat equival a impuresa i la dessacralització profanació a purificació
ritus de pas
Antropologia
Concepte introduït per A.van Gennep (1909) per indicar els ritus que acompanyaven el canvi de condició en la vida de l’individu o de la col·lectivitat i que els sacralitzen: naixement, condició d’adult, matrimoni, mort, guerra, etc.
Comprèn els ritus de purificació i eliminació de la condició precedent purificació, baptisme, els de trànsit a la nova simbolitzat sovint per una porta, un arc, un camí i els de confirmació del nou estat vestit nou, tatuatge, mutilació, etc L’estructura d’aquests ritus es retroba en els de l'any nou amb la suspensió temporal de l’ordre vell i la inauguració del nou, i en els de fundació d’una ciutat El concepte ha estat àmpliament utilitzat en les anàlisis etnogràfiques, especialment per simbolistes com Víctor Turner, que han subratllat el fenomen eminentment liminar i…