Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
lantànid
Química
Cadascun dels 15 elements químics els nombres atòmics dels quals van del 57 (lantà) al 71 (luteci), els quals, juntament amb l’escandi i l’itri, formen el grup de les terres rares.
Les propietats físiques dels lantànids i de llurs composts varien molt d’un element a l’altre, i la interpretació teòrica d’aquestes propietats, d’acord amb l’estructura electrònica, constitueix una confirmació de la validesa de les teories quàntiques Els lantànids són feblement electronegatius i, per tant, bescanvien amb facilitat llurs tres electrons perifèrics per donar combinacions iòniques
teoria quàntica de camps
Física
Part de la física que estudia els sistemes quàntics les variables dels quals són funcions de l’espaitemps, o que tenen un gran nombre de graus de llibertat.
Basada en una síntesi de la teoria clàssica de camps, de la relativitat especial i de la mecànica quàntica, intenta de donar una visió real i completa de la matèria i llurs interaccions L'electrodinàmica quàntica, la teoria física més precisa fins ara coneguda, ha estat la que ha orientat el desenvolupament d’altres teories quàntiques de camps, com la cromodinàmica quàntica
estadística de Fermi-Dirac
Física
Estadística que regeix la distribució d’un conjunt de fermions en funció dels possibles valors de l’energia i de les posicions.
Té en compte les regles quàntiques, i el principi d’exclusió de Pauli Quan un conjunt de partícules és regit per l’estadística de Fermi-Dirac, la seva funció d’ona total és antisimètrica respecte a l’intercanvi de dues de les partícules és a dir, que canvia de signe sota l’intercanvi de les dues partícules La funció de distribució és la distribució de Fermi-Dirac
mecànica dels medis continus
Tecnologia
Part de la mecànica que s’ocupa dels sistemes que, com els sòlids, les cordes, els fluids, etc, són constituïts per un nombre tan gran de partícules, que és pràcticament impossible d’estudiar el moviment de cadascuna de les partícules per separat.
La mecànica dels medis continus parteix, doncs, de l’esquema ideal que considera que els cossos tenen una natura contínua Hom acostuma a estudiar els medis o els sistemes continus a partir de generalitzacions dels procediments emprats en la mecànica analítica, cosa que ha permès, com és el cas de la hidrodinàmica, d’investigar les propietats quàntiques dels dits medis És, però, en la descripció dels medis continus no materials, anomenats també camps , que les teories dels medis continus troben l’aplicació més remarcable camp
estadística de Maxwell-Boltzmann
Física
Estadística que regeix la distribució d’un conjunt de partícules en funció dels possibles valors de l’energia tenint en compte els principis de la mecànica clàssica.
Utilitzada inicialment per a descriure el comportament dels gasos ideals, hom l’aplicà, per extensió, a l’estudi del gas electrònic dels metalls, on començà a fallar, pel fet que aquesta estadística ignora les lleis quàntiques per analitzar aquests casos han estat desenvolupades altres estadístiques, com la de Bose-Einstein i la de Fermi-Dirac L’estadística de Maxwell-Boltzmann ha permès, però, de construir un model, el de gas ideal, on es reflecteix completament el sistema formal de la termodinàmica clàssica i d’on hom pot extreure una interpretació probabilística de l' entropia
principi de superposició
Física
Principi segons el qual el valor de determinades característiques d’un sistema físic format per dos ens independents és obtingut sumant els valors que corresponen a cadascuna d’aquestes característiques en cada ens per separat.
En el cas de les ones electromagnètiques, el principi de superposició diu que el camp creat per dues partícules és igual a la suma dels camps creats separadament per cada partícula En el cas de les partícules quàntiques, el principi de superposició diu que l’estat dinàmic d’un sistema de dues partícules, definit per la funció d’ona ψ, és igual a la suma dels estats dinàmics de cadascuna de les partícules que el componen, definits per les funcions d’ona ψ 1 i ψ 2 , és a dir, es compleix que ψ = ψ 1 + ψ 2
computació quàntica
Física
Estudi dels algorismes i sistemes amb què es podria construir un ordinador quàntic.
Combinant idees de la física, les matemàtiques i les ciències de la informació, la recerca en computació quàntica féu un salt qualitatiu el 1994, quan Peter Shor publicà un algorisme basat en les lleis quàntiques que seria capaç de factoritzar un nombre gran en els seus factors primers en un temps exponencialment més curt que l’algorisme clàssic corresponent Atès que aquest tipus de processos estan a la base de les comunicacions electròniques xifrades per exemple, entre bancs, és un camp de gran interès fonamental, però també pràctic En l’actualitat, una línia central de recerca és el disseny…
teoria clàssica de camps
Esquema de la teoria clàssica de camps
© Fototeca
Física
Part de la física que estudia els sistemes que són descrits per camps i l’evolució dels quals és predicible (és a dir, que l’estat en un instant t determina totalment l’estat a tot instant posterior t’).
Conceptualment, la teoria pot ésser estructural si les magnituds són les dels components microscòpics, com ara és el cas de l' electrodinàmica clàssica i la relativitat general , o fenomenològica si les magnituds macroscòpiques tenen una interpretació indirecta en termes de la configuració microscòpica, com ara és el cas de la mecànica dels medis continus La dinàmica dels camps clàssics pot ésser derivada d’un principi integral anàleg al principi de Hamilton de la mecànica clàssica, i en resulten les equacions de Lagrange del camp i els teoremes de conservació que són conseqüència de les…
buit
Física
En el context de la física clàssica, concepte límit d’un espai desproveït totalment de matèria, en el qual es propaguen els camps.
L’evolució de la noció de buit ha progressat parallelament a l’evolució de les teories de la composició de la matèria i de les interaccions, i a l’avenç de les tecnologies per a la producció del buit Així, mentre Pascal demostrà al segle XVII l’existència del buit mitjançant un baròmetre, la interpretació excessivament mecanicista dels fenòmens ondulatoris feu que al segle XIX hom considerés erròniament que les ones electromagnètiques requerien d’un medi material per a propagar-se, l’ èter , que havia d’omplir tot l’espai, fins i tot l’espai “buit” El buit total el no-res és un concepte…
efecte túnel
Electrònica i informàtica
Física
Fenomen que consisteix en la possibilitat que té una partícula elemental de travessar una barrera de potencial el nivell d’energia de la qual és superior al de la partícula.
Si bé no és explicable amb els principis de la mecànica clàssica, constituí una de les primeres confirmacions de la mecànica quàntica amb la interpretació de l’emissió de partícules α d’un nucli atòmic Aquest efecte, que es presenta en les juncions p-n fortament dopades, ha estat aprofitat en els díodes Esaki , dits també díodes d’efecte túnel díode Els treballs de J Tejada i el seu equip, a la Universitat de Barcelona, han permès demostrar l’existència de l’efecte túnel en materials magnètics, prevista teòricament per E Chudnovski el 1988 Consisteix en un canvi espontani de l’orientació…