Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
aplita
Aplita
© Fototeca.cat - G. Serra
Mineralogia i petrografia
Roca ígnia de la família dels granits i de grans molt petits.
És composta de quars i feldespat alcalí oligòclasi, disposats en forma de mosaic Les mides dels grans van des de 0,05 mm fins a 1 mm Pot tenir mica en petites quantitats i a vegades altres minerals accessoris, com la microclina i la turmalina Les aplites omplen les fissures de les masses graníti ques i representen un producte de final de cristallització
radiació de Hawking
Radiació de Hawking Es pot formar en un punt de l’espai una parella partícula-antipartícula (A), d’energia total nul·la, ques’anihilarà ràpidament (B); si el forat negre captura una d’aquestes partícules (C), l’altra (D) serà detectable i semblarà que prové del mateix forat negre
© Fototeca.cat
Física
Efecte previst teòricament per S. Hawking, basant-se en la relativitat general i la mecànica quàntica, segons el qual un forat negre pot emetre cert tipus de radiació.
A partir de l’observació que l’horitzó d’esdeveniments creix sempre que cau matèria en un forat negre, J Bekenstein suggerí que això significava una mesura del creixement de l’entropia del forat negre Hawking, d’acord amb la segona llei de la termodinàmica, afirmà que si un forat negre té entropia també ha de tenir certa temperatura i això provoca que hagi d’emetre radiació Els càlculs teòrics mostren que un forat negre ha d’emetre partícules i radiació com si fos un cos calent amb una temperatura inversament proporcional a la seva massa L’emissió es podria entendre prenent parells de…
literatura rossellonesa
Literatura catalana
Literatura escrita en català literari o dialectal al Rosselló i a les altres comarques catalanes al nord de l’Albera.
S'inicià al segle XIII amb texts tan importants com la versió de les Vides de sants , però no prengué unes característiques diferenciades de la literatura de la resta dels Països Catalans fins a partir de l’aïllament que suposà la frontera establerta en 1659-60 pel tractat dels Pirineus que inclogué també l’Alta Cerdanya A partir del segle XVIII el gust francès substituí a poc a poc el gust castellà barroc imperant fins aleshores, a la vegada que es produïa una depuració de l’estil i de la idea religiosa Representen sobretot aquest moment òptim Simó Salamó i Melcior Gelabert, autors de la…
accentuació
Lingüística i sociolingüística
Acció d’escriure un accent gràfic (sobre una lletra).
Tot mot de més d’una síllaba en té una que pronunciem amb més intensitat que les altres, anomenada tònica , accentuada o amb accent prosòdic Els mots que tenen l’accent a la darrera síllaba s’anomenen aguts els que el tenen a la penúltima, plans els que el tenen a l’antepenúltima, esdrúixols Molts mots duen accent gràfic a la vocal de la síllaba tònica Els mots aguts acabats en alguna d’aquestes dotze terminacions a , e , i , o , u as , es , is , os , us en , in posat que la i o la u no formin part d’un diftong decreixent demà, manté, cafè, jardí, raó, això, comú menjaràs, progrés,…