Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
quid
Punt essencial d’una qüestió.
secundum quid
Filosofia
Locució emprada per l’escolàstica medieval i que significa ‘segons un cert aspecte’, ‘en un cert sentit’.
Indica que el significat d’un terme no és assumit en el seu valor més absolut i universal, sense restriccions simpliciter , sinó en una especificació més determinada
quid pro quo
Expressió llatina que significa l’error que consisteix a prendre una cosa per altra.
entrellat
Manera com s’ha esdevingut o realitzat, com està conjuminada, alguna cosa, i que és l’objecte d’una indagació.
deslabialització
Fonètica i fonologia
Procés que determina la pèrdua del caràcter normalment labialitzat d’una articulació en unes circumstàncies determinades.
En català s’ha perdut l’element labial del grup k + w llatí en quid > que, quomodo > *quomo > com, etc, i del grup g + w germànic, com en werra > guerra
regla
Filosofia
Element de l’Art de Ramon Llull que a l’Art abreujada d’atrobar veritat (1271?) determina l’ús de les figures i a l’Ars generalis ultima (1305-08) defineix els models segons els quals hom pot fer una demanda o qüestió sobre alguna cosa.
En aquest darrer sentit les regles són nou qüestions generals que es poden fer de tota cosa, és a saber, si és utrum , què és quid , de què és de quo , per què és quare , quant és quantum , com és quale , quan fou quando , on és o fou ubi , de quina manera i amb quina ajuda quo modo i cum quo
anagrama
Literatura
Mot o frase formats per la transposició de les lletres d’un altre mot o frase.
Aquest artifici fou conegut ja en l’antiguitat i ha estat usat amb finalitats diverses per a adular els sobirans, com és el cas de Ptolemeu II Filadelf πτολεμαιοϖ ' el bellicós ', dóna ‘απò μέλιτοϖ ‘tret de la mel’ o de Lluís XIV des de l’adveniment del cristianisme, per a atribuir sentits enrevessats a paraules Roma dóna amor i frases determinades quid est veritas , ‘què és la veritat' dóna est vir qui adest 'l’home aquí present’ resposta de Jesús a Pilat pels cabalistes i els alquimistes, per a encobrir fórmules que volien mantenir secretes, com la de la pólvora inventada…
què
Quid d’una qüestió, allò que constitueix l’essència o natura d’una cosa.
demostració
Lògica
Matemàtiques
Derivació d’un enunciat, mitjançant l’aplicació d’unes determinades regles lògiques, a partir d’uns altres enunciats, dits premisses de la demostració.
Qualsevol cadena de demostracions ha d’arrencar d’un conjunt finit de premisses no demostrables, els axiomes Aquest conjunt és anomenat el sistema dels axiomes de la teoria deductiva, i els enunciats que són demostrats a partir dels axiomes s’anomenen teoremes Identificada, en la teoria platònica, amb la definició, Aristòtil la considerà com un procés superior, adreçat a extreure, mitjançant el sillogisme, una conclusió a partir d’unes premisses certes L’escolàstica s’adherí a l’esquema aristotèlic i n'elaborà una classificació propter quid , ad intellectum , ad sensum , a…
improperis
Música
Cant responsorial, propi del ritu de l’adoració de la Creu el Divendres Sant, en què els improperis o retrets que fa Crist des de la Creu al seu poble s’alternen amb el cant del trisagi i, després, amb el refrany Popule meus, quid feci tibi? ('Poble meu, què t’he fet?').
Els tres primers versicles, força adornats, són confiats alternativament a dos cantors de dos cors diversos hi respon un primer cor amb el cant del trisagi en grec i un segon cor amb el mateix cant en llatí Els versicles següents, sillàbics, són confiats també a dos cantors, i el refrany Popule meus , al cor Al segle XVI se’n feren versions polifòniques, entre les quals destaquen la de GP da Palestrina 1560 i la de TL de Victoria 1585, que només tractà polifònicament el trisagi i el refrany, d’un recitat molt simple, per a alternar amb el gregorià En català hi ha la versió polifònica d’Ireneu…