Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
quintana
Agronomia
Herba petita que creix a les voreres d’un camí i a les terres no llaurades i que fa una espigueta semblant a la de l’ordi però més fina.
quintana
Agronomia
Tros de terra, tancat amb paret, al voltant d’una casa de pagès.
calendari perpetu

Calendari perpetu (Quintana)
©
Cronologia
Taula de còmput disposada de manera que permet de trobar el dia de la setmana de qualsevol dia de qualsevol any des de l’establiment del calendari julià indefinidament.
N'hi ha de disposats en una sola taula, de diversos sistemes que exigeixen càlculs més o menys complicats per exemple, el del pare Eugeni Quintana de Montserrat d’altres es presenten desglossats de manera que, sabent el dia que s’escau la Pasqua d’un any concret, ofereixen tots els dies de l’any disposats per mesos i setmanes el de Cappelli, per exemple
escalfapanxes

Escalfapanxes de la Casa Quintana (1907, Torroella de Montgrí), obra de Rafael Masó
Museu de la Mediterrània
Xemeneia, llar petita adossada a la paret per a la calefacció d’una habitació.
junta revolucionària del 1868
Història
Cadascuna de les juntes sorgides a l’Estat espanyol arran de la Revolució de Setembre de l’any 1868.
A Barcelona, el 29 de setembre de 1868 es constituí una Junta Provisional Revolucionària de Barcelona , presidida per Tomàs Fàbregas i amb Núñez de Arce com a secretari, que assumí el poder al Principat i, juntament amb la defensa del programa revolucionari i la presa d’unes primeres mesures semblants a les de la resta d’Espanya expulsió dels jesuïtes, dissolució del cos de mossos d’esquadra, rebaixa dels drets aranzelaris, destrucció d’edificis religiosos, etc, insistí especialment en la descentralització administrativa i en la necessitat d’elegir una junta suprema de tot l’Estat espanyol La…
lloc
Cases típiques d’un lloc menorquí
© Fototeca.cat
Agronomia
Unitat d’explotació agrària, normalment familiar i en règim de parceria a mitges, típica de Menorca.
La seva superfície total oscilla entre les 10 i les 500 ha, però la conreable ho fa només entre les 5 i les 100 ha De fet, el màxim i el mínim de terra productiva s’ajusta sensiblement, segons la seva qualitat, a les possibilitats i les necessitats d’una família L’espai productiu es divideix en conradís terra conreable i marina bosc o garriga El conradís és generalment de secà, i és sotmès tradicionalment a un sistema de guaret biennal És dividit en tres sementers , dels quals només hom en conrea un cada any dels altres dos, l’un descansa i serveix de terra de pastura sementer de rostoll, i l…