Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
rèquiem
Cristianisme
Pregària llatina, que comença amb la frase Requiem aeternam dona eis, Domine (‘Doneu-los, Senyor, el repòs etern’).
Extreta de l’apòcrif llibre IV d’Esdres, i que hom resa sola o com una antífona al final dels salms o com a conclusió de l’ofici de difunts, o encara com a introit de la misa de difunts
rèquiem
Música
Missa de difunts, anomenada així per les paraules inicials del seu text (Requiem aeternam dona eis Domine).
Respecte al text de l’ordinari de la missa, cal destacar que en el rèquiem se suprimeixen el glòria i el credo i es modifica el text de l’agnusdei En el propi, l’alleluia se substitueix per un tractus Des del final del segle XV existeixen composicions polifòniques de parts del rèquiem El més antic que es conserva compost com a obra unitària és el de J Ockeghem, la constitució del qual no coincideix del tot amb l’estructura coneguda actualment, establerta pel papa Pius V l’any 1570 En generalitzar-se la composició de rèquiems s’establí la tradició d’incloure no sols l’ordinari, sinó també el…
rèquiem
Cristianisme
Missa de difunts, dita també missa de rèquiem, que comença amb l’introit Requiem aeternam, i que hom celebra en ocasió de funerals, d’aniversaris i en la commemoració dels difunts (2 de novembre).
Nombrosos compositors n'han immortalitzat els texts, entre els quals cal destacar els anònims de la Missa pro defunctis gregoriana, Palestrina, Victoria, Mozart, Cherubini, Schumann, Brahms, Verdi, Penderecki, etc
missa plenària
Música
Composició unificada del propi i l’ordinari de la missa.
No és gaire freqüent, llevat del cas particular del rèquiem, en el qual és habitual fer-ho així
música fúnebre
Música
Concepte general que inclou qualsevol manifestació musical relacionada amb els ritus associats a la mort.
Entre els molts exemples de música fúnebre cal citar el rèquiem , l' endecha , el thrnos , el coronach , l' elegia , la marxa fúnebre, etc
trisagi
Música
Nom donat a la triple aclamació Sant Déu, Sant Fort, Sant Immortal, tingueu pietat de nosaltres, que és una amplificació del trisagi bíblic Sant, Sant, Sant (Is 6,3).
És cantat en totes les litúrgies orientals entre els ritus inicials de la missa i també al final de les hores principals de l’ofici diví en la tradició siríaca és anomenat "segell de l’ofici" Originàriament era un cant responsorial, cantat en processons i a l’inici de la missa per això en la litúrgia bizantina és cantat tres vegades i alternat amb el Gloria Patri El trisagi, en eslau, ha estat objecte de moltes composicions musicals PI Cajkovskij, S Rakhmaninov, etc També apareix, per exemple, en el Requiem de K Penderecki
micropolifonia
Música
Terme utilitzat per G. Ligeti per a designar un dens teixit polifònic compost per nombroses veus amb dissenys lineals molt semblants.
L’aplicació d’aquesta tècnica, que Ligeti emprà per primera vegada en l’obra Atmosphères 1961 i posteriorment en obres com Requiem 1963/65 o Lontano 1967, també ha estat present en l’obra d’autors com per exemple W Lutoslawski o C Halffter D’altra banda, la micropolifonia, que es pot entendre com una reacció respecte del serialisme integral, suposa la subordinació de les parts polifòniques que poden arribar fins a 88 parts reals com és el cas en algun moment de l’esmentada Atmosphères a l’efecte global d’un dens entramat sonor que busca saturar l’espai acústic i que es caracteritza pel seu…
missa
Música
Composició musical escrita damunt els texts de l’ordinari de la missa (Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus-Benedictus i Agnus Dei).
Sempre ha estat el tema predilecte dels autors de música religiosa i són molt pocs els compositors que no n'han escrita alguna Habitualment eren interpretades durant el culte, fins que el Motu proprio de Pius X 1903 n'exclogué les obres considerades inadequades i en limità el repertori Entre les més conegudes figuren les de Dufay, Ockeghem, Josquin des Prés, la Missa Papae Marcelli , de Palestrina, les de Byrd a Anglaterra, les de TLde Victoria a Castella i, al s XVIII, les de JSBach especialment la Missa en si menor a Alemanya i les de WAMozart, JFHaydn i FSchubert a Àustria Entre els…
veu blanca
Música
Veu cantada dels nens i, per extensió, totes les veus femenines.
La tradició del cant infantil té l’origen en la prohibició a les dones de participar en actes litúrgics musicals fins ben entrat el Barroc D’aquesta manera, les parts agudes de les composicions polifòniques, fora de tessitura per a les veus masculines, i les intervencions solistes per a soprano o contralt foren executades habitualment per veus infantils pueri cantores o per falsetistes artificials homes que imiten la veu femenina cantant en veu de falset A partir del segle XVI aquestes parts agudes també foren interpretades pels falsetistes naturals, els castrati És molt freqüent la…