Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
rètol
Inscripció que, posada en un lloc ben visible, assenyala al públic l’entrada d’un establiment, oficina, carrer, etc.
rètol
Partida
Cartell anunciador de venda o lloguer d’un pis, d’un establiment, etc, que hom col·loca a la porta o als balcons.
rètol
rètols en pergamí amb inscripcions explicatives de les relíquies trobades al monestir de Poblet (ss XII-XIV)
© Fototeca.cat
Etiqueta posada a un objecte, al peu d’un quadre o d’una peça de museu, etc.
retolar
Escriure, especialment a mà, el text (d’un rètol o de rètols).
cartulari
Diplomàtica i altres branques
Llibre que aplega, amb un cert ordre expositiu (sistemàtic, cronològic, geogràfic, etc.), documents i còpies de documents relatius a un determinat domini civil o eclesiàstic, la funció més important del qual ha estat la de conservar i facilitar la consulta dels privilegis, títols i drets dominicals d’una entitat jurídica o d’una família.
La presentació dels cartularis, almenys fins al segle XIII, se sol ajustar a unes característiques determinades gran format de quart major a foli major, en pergamí, escrit a dues columnes en lletra librària Els cartularis constitueixen una important font historiogràfica Cal esmentar el cartulari del bisbat de Fulda, del segle IX, un dels més antics, el Becerro gótico de San Pedro de Cardeña, i el Libro gótico de Sant Joan de la Penya Entre els catalans, el d’Alaó, en forma de rètol, el primer de Gerri, del segle XI, el de Lavaix del qual només es conserva una còpia del segle …
títol
Art
Història
Rètol que sol haver-hi afixat a la part alta de l’estípit de la creu on hi ha la inscripció Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum o la seva sigla INRI.
manxeta
Periodisme
Dibuix o rètol que apareix a la primera plana al costat del logotip del periòdic, i que també pot aparèixer a les pàgines interiors, especialment lligat a una secció concreta de la publicació.
sociolingüística
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Estudi de l’ús que hom fa de la llengua en general o de qualsevol forma o varietat particular.
Es diferencia de la lingüística estricta pel fet que no s’ocupa tant de l’estructura lingüística com de la mateixa llengua en si, del seu ús, el qual és una totalitat finita, complexa, diversa i canviant de relacions dinàmiques Lliga, així, l’estructura lingüística amb els seus marcs socioculturals, dels quals l’havia desglossada la lingüística estricta Com la totalitat sociocultural de què és part integrant, l’estructura lingüística és un sistema diferenciat en diverses direccions A més de la seva articulació “interna” en formes, consisteix, de fet, en varietats estructuralment diferents i…