Resultats de la cerca

Les notes rítmicament més accentuades, és a dir, aquelles a les que corresponen els valors rítmics més llargs -no pas accentuades en sentit dinàmic, tonal o d’altre tipus-, ocupen una part qualsevol unitat mètrica compàs, temps, divisió, etc mètricament menys accentuada -més lleu, més dèbil- que la que ocupen les notes rítmicament menys accentuades Molt freqüentment implica la presència de síncopes síncope Un cas particular de ritme contrari és l’anomenat ritme llombard

Exemple 1 - Alleluia Justus ut palma Exemple 2 - Pascha Nostrum © Fototecacat/ Jesús Alises Al segle XIII, designà un estil a mig camí entre l’estil rítmicament no mesurat de l’ organum melismàtic i l’estil rítmicament mesurat del discant Fou característic d’aquest estil, descrit per primera vegada per J de Garlandia, que la veu superior o duplum obeís la rítmica modal mentre que la veu inferior o tenor es mantenia en estil bordó ex 2 Les seccions de còpula acostumaren a presentar dues parts substancialment simètriques l’ antecedens i el consequens ex 2 Al final…

L’executant sosté un recipient a cada mà mitjançant un mànec i els agita rítmicament És un instrument popular a l’Amèrica del Sud, i hom l’empra especialment en la música lleugera

És formada per unes maces aproximadament una quarantena suspeses d’un bastiment i accionades per uns mecanismes d’excèntrica Les maces són aixecades rítmicament, i cauen, per llur propi pes, sobre el teixit enrotllat

Comparteix amb el tema el fet de ser completa des d’un punt de vista formal i clarament definida rítmicament i melòdicament A diferència d’aquest, però, la tonada no implica necessàriament l’ús de la variació ni del desenvolupament

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon rascat És format per dues valves de petxines amb cavitat, de les anomenades ’de pelegrí’ Pecten jacobaeus El so es produeix en fregar rítmicament, l’una contra l’altra, les dues petxines per la part exterior estriada S’utilitza, bàsicament, juntament amb altres instruments, en l’acompanyament rítmic de balls i danses

Durant la dominació francesa l’activitat musical restà vinculada a l’òpera francesa Parallelament, la població negra conservà elements africans i els emprà per als ritus del culte vodú cants i danses com la dahomeiana, la mondongue , etc subratllats rítmicament per instruments de percussió Modernament alguns compositors han conreat música d’influència occidental, com Ludovic Lamothe 1882, anomenat “el Chopin negre”, Justin Élie 1883-1931, etc

Rítmicament relacionada amb la masurca , n’ha estat considerada una variant la més ràpida Presenta la característica accentuació en temps feble i l’estructura en dos, tres o quatre seccions amb repetició Tot i que la denominació més antiga és obertas documentada des del 1697, a partir del segle XIX hom prefereix el nom d' oberek N’hi ha exemples en F Chopin, H Wieniawski, R Statkovski i G Bacewicz, entre d’altres