Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
ràfting
Esport
Pràctica esportiva que consisteix a baixar per aigües braves en una embarcació pneumàtica amb capacitat generalment per a unes vuit persones.
ràfting

Els palistes Albert Aixàs, Pau Clotet, Oriol Bosch i Raimon Monterde (d'esquerra a dreta) durant el ràfting nocturn del 47è Ral·li Internacional de la Noguera Pallaresa
Arxiu Associació Esportiva Pallars / Laura Arisa
Esports d’aventura
Esports aquàtics
Pràctica esportiva consistent a baixar per aigües braves amb una embarcació pneumàtica amb capacitat generalment per a unes vuit persones.
Es compon de quatre disciplines esprint, eslàlom, descens i un contra un És considerat un esport d’aventura i també es practica amb finalitats recreatives El primer descens turístic d’un riu d’aigües braves es realitzà l’any 1909 al riu Colorado, al Grand Canyon EUA el 1938 hi tingué lloc el primer descens amb embarcació pneumàtica No fou fins la dècada de 1970 que el ràfting es consolidà com a activitat recreativa El 1980 es popularitzà i s’estengué al Canadà i arribà a Europa a través de França D’altra banda, l’URSS també fou un dels països pioners i el 1978 s’hi organitzà el Chuya Rally,…
cursa
Esport general
Prova individual o per equips consistent a cobrir una distància determinada amb el mínim temps possible o bé a cobrir la màxima distància possible amb un temps determinat en un circuit.
L’atletisme és el més estès dels esports que inclou la cursa com a disciplina, la qual es divideix en cinc especialitats curses de velocitat, de mig fons, de fons, d’obstacles i marxa Les tres primeres fan referència a la distància recorreguda i també es poden aplicar a esports com el patinatge de velocitat En termes generals, però, les curses es poden classificar en tres grans grups En el primer, l’esportista es val únicament de la capacitat física, sense l’ajut de cap mitjà de tracció o de transport Inclou curses pedestres, formades per les curses d’atletisme, les curses de muntanya i les d…
raid d’aventura

Participants en la disciplina de barranquisme durant un raid d’aventura
RAMON FERRER
Esports d’aventura
Esports de muntanya
Competició multidisciplinària per equips portada a terme en un entorn natural i que normalment inclou curses a peu, orientació, bicicleta de muntanya i descens d’aigües braves amb canoa.
També pot incloure alpinisme, descens de barrancs, escalada, espeleologia, vies ferrades, hípica, caiac de mar, ràfting, hidrotrineu, natació en aigües obertes, patins en línia i tir amb arc Acostumen a ser competicions de llarg recorregut que tenen punts de control intermedis i una durada que pot anar des d’unes poques hores a més de deu dies L’origen dels raids d’aventura és incert, però es considera que el precursor d’aquest tipus de competicions és la marató de muntanya Karrimor, creada a la Gran Bretanya l’any 1968 El 1980 es disputà a Nova Zelanda l’Ironman Alpí, primera competició que…
esports d’aventura

El salt de pont és un esport d’aventura consistent a llançar-se des d’un pont subjectat per unes cordes o gomes
Fotolia
Esports d’aventura
Conjunt de pràctiques esportives de risc, generalment no competitives, que es desenvolupen en un entorn natural.
També són anomenats esports de risc o extrems En realitat, bona part d’aquests deriven d’activitats esportives clàssiques Bé sigui d’una manera organitzada o lliure, la seva pràctica porta associada un grau d’incertesa que no tenen altres esports més reglamentats i limitats en l’espai Aquest element d’incertesa ha resultat un estímul a l’hora de popularitzar-los Cal destacar que, en general, la seva espectacularitat ha aconseguit atreure patrocinadors que han ajudat a desenvolupar-los i ha afavorit l’aparició de nou material esportiu, que en moltes ocasions resulta una variant d’un altre ja…
piragüisme

Prova de la Copa del Món de descens d’aigües braves del 2012, disputada a la Seu d’Urgell
Agustí Cucurulls
Esports aquàtics
Esport aquàtic que consisteix a desplaçar-se sobre la superfície de l’aigua amb un bot propulsat per una paleta d’una o dues fulles; per això, s’anomenen palistes els practicants d’aquest esport.
L’embarcació utilitzada pot ser una canoa o una piragua o caiac En la primera el palista es colloca amb un genoll sobre el terra de l’embarcació i s’impulsa amb una pala d’una sola fulla En un caiac el palista va assegut mirant cap a la proa de l’embarcació i utilitza un rem de dues pales En funció del medi aquàtic on es practica es distingeixen les modalitats d’aigües tranquilles, aigües braves, caiac de mar i surf de caiac Una altra modalitat és el caiacpolo que enfronta dos equips de cinc jugadors amb l’objectiu d’introduir una pilota de waterpolo a la porteria defensada pel…