Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
ral·li

Cotxe participant en el Ral·li Terra de Tàrrega del 2012, ral·li que tingué la primera edició l’any 1993
FEDERACIÓ CATALANA DE MOTOCICLISME
Automobilisme
Modalitat d’automobilisme.
Creada inicialment com a excursió o manifestació d’automobilistes que, provinents de diversos punts, es reunien en un lloc determinat, el Gran Ralli Internacional Exposició de Barcelona 1929, que aplegà cotxes procedents de divuit capitals europees, fou el primer celebrat a Catalunya en aquest format Amb el pas dels anys esdevingué un tipus de competició per etapes que sempre s’ha caracteritzat per tenir dues parts diferenciades els trams de regularitat i els de velocitat En els primers, els participants circulen per carretera oberta i han de fer-ho a una velocitat determinada, comprovada als…
ral·li
Esport general
Prova esportiva a disputar per vehicles (automòbils o de tracció animal) o per persones a peu que consisteix a seguir unes normes preestablertes en un itinerari fixat.
La classificació s’estableix per punts, d’acord amb el temps emprat i altres estipulacions del reglament de la prova Consta d’una o diverses etapes amb trams cronometrats de velocitat i d’itinerari que serveixen per a la puntuació final La resta de trams poden ésser neutralitzats per establir la puntuació, però subjectes a certes penalitzacions Actualment els rallis solen ésser disputats exclusivament amb automòbils Hi ha campionats mundials, europeus i internacionals és famós el de Montecarlo El ralli de la Costa Brava, el Criterium Montseny-Guilleries i el ralli de Catalunya són els més…
ral·li d’alta muntanya
Esport
Activitat esportiva practicada en equips de dues o tres persones, que consisteix a cobrir a peu un recorregut no senyalitzat per alta muntanya en el mínim temps possible.
ral·li d’alta muntanya
Curses de muntanya i d’orientació
Activitat esportiva practicada en equips de dues o tres persones, que consisteix a cobrir a peu un recorregut no senyalitzat per alta muntanya en el mínim temps possible.
ràfting

Els palistes Albert Aixàs, Pau Clotet, Oriol Bosch i Raimon Monterde (d'esquerra a dreta) durant el ràfting nocturn del 47è Ral·li Internacional de la Noguera Pallaresa
Arxiu Associació Esportiva Pallars / Laura Arisa
Esports d’aventura
Esports aquàtics
Pràctica esportiva consistent a baixar per aigües braves amb una embarcació pneumàtica amb capacitat generalment per a unes vuit persones.
Es compon de quatre disciplines esprint, eslàlom, descens i un contra un És considerat un esport d’aventura i també es practica amb finalitats recreatives El primer descens turístic d’un riu d’aigües braves es realitzà l’any 1909 al riu Colorado, al Grand Canyon EUA el 1938 hi tingué lloc el primer descens amb embarcació pneumàtica No fou fins la dècada de 1970 que el ràfting es consolidà com a activitat recreativa El 1980 es popularitzà i s’estengué al Canadà i arribà a Europa a través de França D’altra banda, l’URSS també fou un dels països pioners i el 1978 s’hi organitzà el Chuya Rally,…
acampada
Esport
Activitat esportiva consistent a acampar a l’aire lliure en tendes de campanya.
Fou iniciada a Anglaterra l’any 1901 per TH Holding, el qual fundà a Londres la primera entitat d’acampada del món l’Association of Cycle Campers Amb caràcter esportiu fou introduïda a Catalunya, de manera incipient, l’any 1905 El 1919 el Centre Excursionista de Catalunya organitzà el primer campament a Ull de Ter Ripollès i altres entitats excursionistes barcelonines seguiren l’exemple El 1928 tingué lloc a la Móra, dins el massís del Montseny, el Primer Campament General de Catalunya El 1933 fou celebrat a Hampton Court Anglaterra el I Ralli Internacional de Càmping, amb l’assistència d’una…
cursa
Esport
Acció de córrer en competició.
Hom pot trobar les més diverses variants de curses, segons les diferents modalitats esportives que es presten a aquest tipus de competició, i cal destacar-ne les curses d'atletisme, d'automobilisme, de cavalls hipisme, de ciclisme, sobre glaç patinatge i d'esquí Com a tipus fonamentals i clarament diferenciats, cal distingir les curses de velocitat pura , i dins d’aquesta modalitat hom pot incloure les curses contra rellotge , i les curses de velocitat i de resistència i regularitat , anomenades també, en alguns esports, curses de fons Segons el marc on tenen lloc, hom parla de curses en…
automobilisme

Tap del radiador d'un cotxe (1910) amb l'escut del Reial Automòbil Club de Catalunya, disseny de Ramon Casas, que substituí la segona C per la bandera, com a recurs gràfic
Arxiu RACC
Automobilisme
Esport de motor que consisteix en la realització de curses amb un automòbil de competició.
Les diverses modalitats d’automobilisme es diferencien segons el lloc –circuits tancats o carreteres– i la superfície sobre la qual es disputen les curses –asfalt, terra o cendra–, la durada i els tipus de cotxes utilitzats Les modalitats de resistència i velocitat depenen bàsicament de la durada de les curses, i les de vehicles històrics, karts, quatre per quatre i buggies depenen dels tipus de cotxes utilitzats Altres modalitats són l’autocròs, les curses de muntanya i els rallis Els inicis d’aquest esport es vinculen als avenços tecnològics que possibilitaren la invenció de l’automòbil El…
automobilisme

Exhibició de cotxes de carreres històrics(Ral·li de Cotxes Antics Barcelona-Sitges)
© Lluís Prats
Automobilisme
Utilització esportiva de l’automòbil.
L’automobilisme es desenvolupà ja a partir del 1895, any en què hom recorregué el trajecte París-Bordeus-París a una velocitat d’uns 25 km/h A partir d’aquesta data s’inicià un progrés rapidíssim de l’esport de l’automobilisme i es popularitzaren les curses per carretera, que mobilitzaren una gran quantitat de públic i de participants Les millores tècniques es traduïren en l’aparició del motor de 4 cilindres, l’adaptació del pneumàtic, el volant de direcció i l’augment progressiu de velocitat L’any 1899 hom organitzà la primera volta automobilística de França, el 1900 la cursa París-Tolosa i…
esquí de muntanya

Mireia Miró, campiona del món d’esquí de muntanya l’any 2011
Joan Miró
Esquí
Pràctica esportiva que combina l’esquí i l’alpinisme.
Consisteix en la realització d’ascensos, descensos i travesses de massissos muntanyosos amb esquís de muntanya per zones no preparades ni senyalitzades És necessària la utilització de botes i fixacions específiques, pells de foca per a realitzar les ascensions, ganivetes per a progressar sobre neu dura i altres accessoris propis de l’alpinisme, com piolets o grampons En l’àmbit de la competició, existeixen diversos tipus de cursa cronoescalada o cursa vertical, circuits individuals o per equips i curses de relleus Es diferencien tres especialitats l’esquí alpí té un origen italià i el terme s…