Resultats de la cerca

A l’interior, tret dels casos de Sethi I, Ramsès II, Merenptah i Ramsès III, l’autoritat del faraó decau ràpidament, cosa que afavoreix l’ascensió del clergat d’Ammó, beneficiari d’innombrables donacions dels reis L’economia pateix la manca d’un poder fort i el país s’empobreix La corrupció administrativa i el lladronici esdevenen cosa normal saqueig sistemàtic de la necròpoli tebana A l’exterior, la política ofensiva de la dinastia XVIII a Síria-Palestina és continuada, sense tant d’èxit, per Sethi I i Ramsès II A partir, però, de la XX es torna defensiva i el camp de batalla passa d’aquesta…

Hom no coneix amb exactitud llur lloc d’origen, bé que és gairebé segur que procedien de l’àrea de l’Anatòlia i la mar Egea Els seus moviments han pogut ésser determinats per l’arqueologia i, sobretot, per les fonts egípcies, car en el decurs d’uns cinquanta anys els faraons hagueren d’afrontar-ne dues invasions La primera fou el 1232 aC, sota Merenptah, quan els aqueus, els etruscs, els sículs, els licis i els sards s’aliaren amb els libu , kehek i maswas de Líbia per penetrar a Egipte, però foren batuts per Merenptah Entre el primer intent i el segon en el regnat de Ramsès III…

Excavats en la roca, els espeus tenien les façanes, de grans dimensions, adornades amb estàtues colossals dels faraons Els més importants són els de l’època de Sethi I i Ramsès II

El més cèlebre és el que es troba al jaciment arqueològic de Sakkara, excavat per A Mariette 1850-51 Comprèn fonamentalment la necròpoli del brau Apis, emanació de Ptah A partir de la institucionalització de Serapis com a déu de l’estat ptolemaic, fou conegut amb el nom de serapeu σεραπεῖον La necròpolis consta d’unes petites catacumbes , en ús des del 1275 fins al 644 aC hom hi trobà vint-i-vuit restes d’Apis dipositades en sarcòfags de fusta, i d’unes grans catacumbes , emprades del 613 al 30 aC En llur interior hi havia vint-i-quatre sarcòfags monolítics d’unes 69 tones de pes dipositats…

Derrotats per Ramsès III, els filisteus ocuparen, llavors, la regió costanera de Palestina nom que deriva de filisteu compresa entre el Carmel i Gaza Aquest territori, pres als cananeus, fou organitzat en una confederació de cinc ciutats estat Gaza, Ascaló, Asdod, Gath i Accaró, cadascuna governada per un seran sobirà Llur història, íntimament lligada amb la dels hebreus, tingué tres fases una d' expandiment s XI aC cap a l’interior, en detriment dels israelites, governats per jutges, una d' apogeu darreria del s XI aC, assolit durant el regnat de Saül, derrotat per ells a…

Pel que fa al faraònic, l’atzar dels descobriments arqueològics i la diferència qualitativa dels materials emprats fan que sigui fonamentalment religiós i funerari Altres característiques són el pragmatisme i l' egocentrisme de les seves produccions destinades a honorar els déus o a perpetuar i facilitar l’existència humana a l’altra vida, les quals solen ésser anònimes , car el qui comptava era el destinatari i no pas el creador D’altra banda, el caràcter decoratiu de l’escriptura jeroglífica creà un lligam estret entre ella i l’art i en constituí, un dels aspectes més notables L'…

Els seus límits cronològics van, doncs, del tercer millenni aC al segle IV dC Pel que fa als temàtics, hi ha un corpus de documents estrictament literaris Queden, doncs, fora una sèrie de fonts escrites religioses, jurídiques, científiques, etc utilitzades de vegades en el seu estudi Entre els problemes que planteja, els més complexos són escassetat dels materials, mala conservació de bastants texts, transmissió defectuosa de determinades peces i, a l’últim, dificultat extrema d’alguns dels escrits Malgrat això, el judici global sobre la literatura egípcia ha d’ésser positiu Té algunes obres…

En sentit lat, hom l’aplica també a l’escriptura jeroglífica meroítica, a la jeroglífica hitita, a la pseudojeroglífica de Biblos i a la maia Pel que fa a l’egípcia, estigué en ús des del ~3100 aC fins al 394 dC Durant la major part d’aquest període, fou utilitzada en diversos llocs temples, tombes, esteles, obeliscs, etc, però en època ptolemaica a partir del 332 aC, la seva àrea havia quedat restringida, bàsicament, als monuments i, sobretot, als temples d’ací el terme grec “hieroglífica” o “caràcters sagrats” en egipci, “escriptura de les paraules divines” o “escriptura de la Casa de Vida…

És esmentat en texts egipcis i en la Ilíada