Resultats de la cerca

Al segle XVII, els compositors francesos recolliren el terme tombeau tomba de la tradició poètica del segle XVI i l’aplicaren a obres instrumentals Sovint hi veneraven els seus mestres o altres músics admirats, de manera semblant a les déplorations dels segles XIII i XIV Tot i presentar generalment un estil molt ornamentat i interpretativament lliure, talment una peça de caràcter, molts tombeaux s’assimilen formalment a la pavana o l' allemande De fet, alguns substituïren l' allemande inicial d’algunes suites És sobretot en la música francesa per a llaüt on aquesta forma instrumental tingué…

Hom l’anomena també septimí És cèlebre el Septimí opus 20 de Beethoven Són coneguts també els de Hummel, Spohr, Saint-Saëns i Ravel

Fou introduït en la suite de clavecí a la fi del segle XVIII En compongueren F Couperin, JPh Rameau, A Campra i, modernament, Grieg i M Ravel

Fou emprada per compositors dels segles XVII i XVIII com a moviment d’un ballet o d’una suite , com Campra, Rameau, Couperin i JS Bach Ponchielli la introduí en l’òpera La Gioconda i Ravel a Le tombeau de Couperin 1917

Generalment de ritme binari i pausada, era una dansa de cerimònia o d’introducció a d’altres danses Modernament ha estat emprada per Saint-Saëns, Fauré, Ravel, etc Ha originat diversos balls tradicionals als Països Catalans, on és una part integrant del ball de les gitanes i de la dansa de Castellterçol A la Catalunya nova hi ha diferents modalitats del ball de bastons que duen aquest nom

Es caracteritza melòdicament per la improvisació vocal, estructurada en estrofes de quatre o cinc versos octosíllabs sobre un senzill esquema harmònic Es pot catalogar dintre del flamenc com a pertanyent al cante chico , tot i que hi ha autors que la situen dins d’un gènere intermedi entre aquest i el cante hondo Es troben malaguenyes estilitzades en les obres d’I Albéniz Iberia , M Ravel Rhapsodie espagnole i E Chabrier España

Habitualment, peça instrumental que recrea el suau balanceig de la bressada La Canción de cuna para dormir a un negrito 1949 de Xavier Montsalvatge i la Nana 1922 de Manuel de Falla en són dos magnífics exemples Molts compositors del segle XIX F Chopin, R Schumann, F Liszt i el començament del XX C Debussy, M Ravel escriviren obres d’aquesta mena, generalment per a piano I Stravinsky i F Busoni en compongueren per a orquestra - RCC -

Alguns compositors l’han inclòs també en el títol, com en l' Opus 11 de N Paganini, l' Opus 119 de F Mendelssohn o el tercer moviment de la Sonata per a violí i piano en sol de M Ravel Altres exemples es troben en les Tocates , opus 7, de R Schumann i l' Opus 11 de S Prokof’ev, en diversos dels estudis de F Chopin i, en definitiva, en força música del Romanticisme i del Postromanticisme com a recurs de brillant virtuosisme instrumental

Interpretada sovint a les corts europees dels segles XVII i XVIII, un dels seus antecedents podria haver estat l’alba Cantades i amb l’acompanyament d’un instrument melòdic i percussió per exemple amb dolçaina i tabal, com al País Valencià, les albades són molt populars als Països Catalans i a la resta de l’Estat espanyol L’equivalent castellà és l' alborada , i el francès, l' aubade Ravel, per a la seva Alborada del gracioso dins Miroirs , podria haver-se basat en aquest model popular