Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
fatifat
Islamisme
Nom donat a la primera sura de l’Alcorà.
Significa “la que obre el Llibre”, i es compon de set versets Hom l’empra a l’inici de diverses oracions 17 vegades el dia o recitada independentment, així com en exorcismes i en la confecció d’amulets La forma catalanitzada apareix en una fórmula d’encantament que és emprada sovint en les rondalles mallorquines “Per la fatifat que la mia mare m'ha comanat, i un punt més, que el que ara diré sia ver i veritat que es faci tal cosa"
gènere pastoral
Literatura
Gènere literari que es caracteritza per una idealització de la vida pastorívola i, en general, de la vida camperola.
En poesia gènere bucòlic té els inicis i el màxim desenvolupament en les lletres clàssiques grecollatines La prosa pastoral conreada per Longus culmina, durant el Renaixement, amb l'Arcàdia de Sannazaro D’altra banda, l' ègloga pastoral dialogada, recitada en les festes de la cort, és, juntament amb les representacions sacres, un dels motius que originen el teatre modern l' Aminta de Tasso i el Pastor fido de Guarini El gènere entra en decadència durant els primers decennis del segle XVII i pràcticament desapareix a l’època del Romanticisme
rap
Música
Cançó recitada sobre una base rítmica potent.
És un estil creat entre el final dels anys setanta i el començament dels vuitanta del segle XX, a partir de la influència de James Brown, la música disco i el funk sobre el soul , el talking blues - blues parlat-, els sound systems o discoteques ambulants jamaicanes, i les festes particulars que es feien al barri novaiorquès del Bronx Un discjòquei manipula discos sobre plats giratoris, alentint o accelerant la cançó scrach , tallant-la per continuar amb una altra cançó o incorporant fragments ja gravats d’altres temes samplers Sobre aquesta base, on el més important és la…
ballet de cour
Música
Divertiment coreogràfic i musical, barreja de poesia, música i dansa, molt important a les corts franceses dels segles XVI i XVII.
Es desenvolupà sota la monarquia dels darrers Valois i gaudí de màxima popularitat sota els regnats d’Enric IV i Lluís XIII D’esperit essencialment aristocràtic, el ballaven senyors, prínceps i sobirans al costat dels professionals de la dansa L’espectacle, que incloïa poesia recitada, música vocal air de cour , instrumental i danses, finalitzava amb un grand ballet Els llibrets, quasi sempre d’inspiració mitològia o allegòrica, eren repartits entre els assistents perquè poguessin seguir-ne l’argument Cal cercar-ne els antecedents al darrer terç del segle XVI, època en què…
glòria
Música
Himne litúrgic, anomenat també ’himne angèlic’ i ’doxologia major'.
El text grec apareix ja en les Constitucions Apostòliques segle IV com a himne de l’ofici matinal, lloc que ha conservat en la litúrgia bizantina La primera versió llatina és del 690, bé que no entrà a formar part de l’ordinari de la missa romana fins al segle IX El text comença amb el cant dels àngels 'Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes que ell estima' que anuncien el naixement de Crist Lluc 2, 14 la resta són aclamacions, entre les quals s’insereixen diverses súpliques L’estructura de l’himne és trinitària després del cant angèlic, es lloa el Pare, se…
minnesänger
Literatura
Música
Nom donat als poetes alemanys dels s. XII i XIII que conrearen el gènere poètic minnesang (‘cant d’amor’), a imitació dels trobadors provençals.
El minnesang és una poesia lírica vinculada a unes determinades formes i destinada a ésser recitada amb acompanyament de diversos instruments de corda davant un cercle reduït de cortesans i de cavallers És una poesia d’amor que, plenament medieval, expressa els sentiments i els lligams convencionals entre el poeta i la dama Al costat de l’amor, sempre apareixen el goig i la pena que l’acompanyen, la nostàlgia, la separació i el comiat de l’alba Tagelied Hom discuteix encara l’origen del minnesang , com també la seva relació amb la lírica popular i amb la poesia llatina dels clerici vacantes…
rapsòdia
Literatura
Composició poètica de caràcter èpic, recitada o cantada en públic.
cant amebeu
Literatura
Composició poètica recitada o cantada alternativament per un o més actors.
Aquesta tècnica recitativa s’originà en la lírica teatral grega posteriorment, fou emprada en la lírica pastoral llatina Virgili
cantafaula
Literatura
Narració que alterna la prosa i el vers, destinada a ésser respectivament recitada i cantada.
El nom és explicitat únicament en Aucassin et Nicolette s XII, però hom l’ha estès modernament a tot el gènere, que fou molt conreat als s XIII i XIV