Resultats de la cerca

Es mostren 6 resultats

rectificadora

Rectificadora plana d’eix horitzonatl, i esquemes de quatre tipus de rectificació

© Fototeca.cat

Tecnologia
Màquina eina de gran precisió, l’eina de la qual és una mola, emprada per a efectuar la rectificació de peces metàl·liques mecanitzades i trempades.
Les diferents exigències de rectificació de les modernes fabricacions han conduït a una diversitat de tipus de rectificadores, diferenciades les unes de les altres per les característiques que presenten i per les comeses que han d’acomplir El moviment de desplaçament gradual de la mola contra la peça és assumit generalment per la mola, dotada alhora d’un moviment de rotació, mentre el moviment d’avanç, generalment de vaivé, és assumit per la peça, juntament amb la taula que suporta el plat portapeces o el capçal portapunt, la qual peça és dotada eventualment de moviment de…
Gran enciclopèdia catalana

rectificació

Tecnologia
Operació d’acabament a la qual són sotmeses les peces mecanitzades, especialment les que han estat trempades i tenen una tolerància acceptada molt baixa, per tal de corregir definitivament les irregularitats de caràcter geomètric de llurs superfícies, tant si són planes com si són cilíndriques o còniques, tant si són interiors com exteriors, acanalades, roscades, etc, per l’acció d’una mola damunt d’elles.
Aquesta operació és efectuada en les màquines anomenades rectificadores Amb la rectificació, hom pot obtenir acabaments de peces amb una tolerància compresa entre un centèsim i un millèsim de millímetre
Gran enciclopèdia catalana

regle

Tecnologia
Element pla, dret, més o menys llarg, de fusta, metàl·lic, etc, que forma part d’algunes màquines, en les quals acompleix comeses diverses.
Com per exemple els que en les màquines de fabricar paper regulen el gruix de pasta que ha de tenir el full, els que en les rectificadores sense punts suporten les peces, etc
Gran enciclopèdia catalana

rectificador | rectificadora

Oficis manuals
Operari especialista en el maneig d’una rectificadora o de les rectificadores.
Gran enciclopèdia catalana

ignitor

Electrònica i informàtica
Elèctrode auxiliar d’encebament de certes vàlvules rectificadores de mercuri, com l’ignitró.
Gran enciclopèdia catalana

díode

Díode: 1, característica V-1 d’un díode ideal pn; quan està polaritzat en inversa, pel circuit circula un feble corrent Io anomenat corrent invers de saturació; 2, característica V-I d’un díode de germani; hom observa l’existència d’un voltatge llindar de 0.1 V; 3, distribució de càrrega en una junció pn en equilibri termodinàmic; 4, diagrama de les bandes d’energia d’una junció pn a l’equilibri termodinàmic; ECN i ECP representen els nivells d’energia de la banda de conducció en les regions n i p respectivament, mentre que EVN i EVP es refereixen a la banda de valència; 5, diagrama de bandes d’energia d’una junció pn polaritzada en directa; 6, diagrama de bandes d’energia d’una junció pn polaritzada en inversa; els portadors lliures que tenen l’energia tèrmica suficient poden travessar la zona de càrrega espacial i donen lloc al corrent invers de saturació Io

Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic proveït de dos elèctrodes, ànode i càtode, que té la propietat d’ésser conductor en el sentit càtode-ànode, però no al revés.
Aquest funcionament li confereix propietats rectificadores dels senyals elèctrics, les quals ja foren observades per F Braun el 1876 en collocar una punta metàllica sobre sulfur de plom Això donà lloc a la utilització de la galena com a detector en els primers receptors de ràdio Els primers díodes, com a tals, eren basats en tubs de buit o de gas Fleming i de Forest, 1909 on era produïda una emissió termoiònica descoberta per Edison el 1893 i explicada per DW Richardson, el 1903 Els tubs posseeixen un càtode calent escalfat mitjançant un filament incandescent que emet electrons…
Gran enciclopèdia catalana