Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
recular
Arquitectura
Fer que una motllura o el conjunt de motllures que componen una cornisa interrompi la seva direcció.
remuntar-se
Recular, atènyer retrospectivament una determinada època del passat.
dipes
Arqueologia
Vas per a beure, amb dues nanses.
El desxiframent del lineal B de les tauletes micèniques n'ha fet recular la data de l’ús i n'ha aclarit l’etimologia, puix que hi apareix com a nom i com a ideograma
cascada
Cascades Montmorency, al Canadà
© Corel
Geomorfologia
Hidrografia
Caiguda d’un corrent d’aigua per un precipici.
L’origen del desnivell que provoca el salt d’aigua pot ésser divers ruptura de pendent provocada per una falla pas del curs d’aigua d’una àrea de roques dures a una de roques toves, més fàcilment erosionables acció erosiva d’una glacera que, en desaparèixer, deixa una vall marcada per desnivells sobtats L’erosió regressiva de les aigües fa que el salt de les cascades tingui, en general, tendència a recular ràpidament
recessió
Fet de separar-se o desviar-se, realment o en aparença, de recular.
brolla
Geobotànica
Formació vegetal més o menys densa, que sol tenir de 0,5 a 2 m d’alçada, on predominen arbusts i mates de fulla persistent i petita (brucs, romaní, etc.) o bé molt esclarissada o nul·la (ginestells, argelagues, etc.).
En el seu interior la lluminositat es manté relativament elevada, de manera que les plantes heliòfiles hi predominen netament sobre els vegetals de bosc, esciòfils La brolla anàloga en molts d’aspectes a la landa és típica de la regió mediterrània, dins la qual ha adquirit una gran extensió d’ençà que l’home feu recular els boscs primitius Als Països Catalans hom distingeix com a comunitats naturals la brolla d’estepes i brucs , calcífuga, diferenciada en diverses associacions, i la brolla de romaní i bruc d’hivern , pròpia dels sòls rics en carbonat càlcic aquesta brolla…
oscil·lació de la línia de costa
Geologia
Variació de la línia de costa en el decurs del temps.
En aquest procés intervenen, de fet, factors diversos, és a dir, la tectònica, l’erosió, l’acumulació de sediments, les oscillacions del nivell marí, etc L’erosió la desgasta i la fa recular en els punts més febles, o sia on els materials són menys durs al contrari, l’acumulació de sediments de procedència fluvial o marina deltes, fletxes litorals, maresmes, etc li fa guanyar terreny Si l’oscillació del nivell marí és positiva, es forma una costa de submersió , i si és negativa, una costa d’emersió En el cas d’una transgressió marina, la línia de costa avança en direcció al…
raspall
Indústria tèxtil
Fusta guarnida de punxes de ferro que en les màquines de picar cartons jacquard fa recular els punxons.
estoig
Indústria tèxtil
Capsa cel·lular de la màquina jacquard on són allotjades les molles, anomenades cucs, que fan recular les agulles.
a
Fonètica i fonologia
Grafia que representa dos possibles fonemes vocàlics en català: [a] i [ə].
Aquest darrer no és general a tot el domini lingüístic manca als parlars occidentals i a l’alguerès La distribució d’ambdues solucions al català central i als altres parlars orientals és relativa i depèn de l’accent d’intensitat, per tal com si la grafia compareix en posició tònica avi, bufar, sal es dóna el primer fonema, mentre que en posició àtona pera, cosa, fusta , es produeix el segon vocal neutra La pronúncia del fonema a presenta màxima obertura maxillar, no gens de labialització i llengua plana, fets que determinen un formant bucal d’un volum superior al de qualsevol altre fonema…