Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
albedo
Física
Coeficient de reflexió que caracteritza l’eficàcia d’un reflector de neutrons en un reactor nuclear.
És definit com la relació entre el nombre de neutrons reflectits i el nombre de neutrons incidents L’albedo varia amb la forma i les dimensions geomètriques del reflector si hom augmenta el gruix del reflector, l’albedo també augmenta i tendeix asimptòticament a 1
reflectometria
Tècnica de mesura i caracterització en el domini temporal de línies de transmissió convencionals o de fibres òptiques.
Consisteix a aplicar impulsos de durada curta en un dels extrems del cable i a mesurar la forma i el temps de retard dels impulsos quan són reflectits per una discontinuïtat Així és possible de mesurar d’una manera indirecta l’atenuació del cable, la velocitat de propagació que permet i el tipus de discontinuïtat
imatge

Diferents formes de formació de la imatge
© Fototeca.cat
Física
Figura formada pel conjunt d’interseccions dels raigs lluminosos procedents de cadascun dels punts d’un objecte ( imatge real
), o bé formada pel conjunt d’interseccions de les prolongacions dels raigs lluminosos ( imatge virtual
), després d’ésser modificada llur trajectòria en incidir en un sistema òptic o en travessar-lo.
Les imatges reals poden ésser recollides per una pantalla, mentre que les imatges virtuals han d’ésser observades directament, collocant l’ull en la trajectòria dels raigs, modificada pel sistema òptic Les imatges donades per objectes reflectits en un mirall pla són sempre virtuals Si el sistema òptic és un mirall corb o una lent, les imatges seran reals o virtuals, segons la posició relativa de l’objecte i el focus del sistema
simetria
Mineralogia i petrografia
Propietat que posseeixen les estructures cristal·lines de poder sobreposar-se a elles mateixes amb diverses orientacions diferents.
La simetria microscòpica o interna és definida com la distribució ordenada de les partícules materials d’un edifici cristallí, i caracteritzada per un conjunt d’elements de simetria distribuïts periòdicament al seu si La simetria macroscòpica o externa és geomètricament definida per un grup d’elements de simetria que es troben en un punt En aquesta simetria només intervenen els elements de simetria centre, plans de reflexió i eixos de rotació, simples o reflectits
reflexió total
Física
Fenomen pel qual quan una ona passa d’un medi més refringent a un altre de menys refringent (refracció).
Hi ha un angle d’incidència màxim î tal que tots els raigs que incideixen amb un angle més gran que aquest no passen al segon medi ni tan sols parcialment, sinó que són reflectits un altre cop cap al medi d’on procedeixen Hom pot demostrar que l’angle l , anomenat angle límit , només depèn dels índexs de refracció n 1 i n 2 dels dos medis aquest angle és donat per la fórmula sin l = n 2 / n 1 essent n 2 < n 1
reflectòmetre
Instrument de mesura en el domini temporal per a comprovar l’estat de línies de transmissió convencionals (TDR o Time Domain Reflectometer) o de fibres òptiques (OTDR o Optical Time Domain Reflectometer).
Consisteix en un generador d’impulsos de durada curta, que poden ésser elèctrics o òptics, segons el medi de transmissió a què va destinat l’aparell, i un detector Els impulsos, injectats per un extrem, es propaguen per la línia de transmissió a comprovar quan arriben a una discontinuïtat, causada per una malformació del cable o per un trencament, són reflectits cap a l’extrem pel qual han entrat, on hi ha, a més del generador, el detector A partir de la mesura del temps d’anada i de tornada dels impulsos i coneixent la velocitat de propagació en el medi, l’aparell determina d’…
hel·lenisme
Lingüística i sociolingüística
Mot o gir grec, en especial de l’època clàssica, incorporat en una altra llengua.
La importància de la cultura grega ha determinat l’abundosa presència d’hellenismes en el lèxic de totes les branques del saber de les diverses llengües En el català, hom pot registrar un primer estat d’hellenismes —bé que molt escàs— arribats directament i reflectits en la toponímia ‘Εμπόριον < Empuries, Ρόδη < Roses, etc La dominació romana aportà una gran quantitat de mots manllevats al grec noms d’objectes, peces de vestir, paraules relacionades amb la geografia física, la botànica, etc D’aquest fons antic, difícilment datable, hom separa un grup de paraules, pròpies…
propagació multicamí
Diversificació d’un senyal a través d’un camí directe i/o a través d’un o múltiples camins reflectits.
Aquest fenomen de propagació pot ésser causat per diversos factors, com ara la refracció i reflexió del senyal en la ionosfera, la conducció atmosfèrica, la reflexió en objectes terrestres edificis o muntanyes, per exemple, o en el cas d’interiors, les parets i els objectes metàllics L’arribada del senyal per diversos camins implica que en recepció es troben diversos senyals amb diferents retards i atenuacions que poden causar interferències destructives o desplaçaments en la fase En comunicacions s’han plantejat diversos mètodes per a combatre els efectes de la propagació multicamí, com per…
radarastronomia
Astronomia
Tècnica que hom empra en astronomia i que consisteix essencialment a enviar un senyal de radar de característiques conegudes a un cos celeste i observar les característiques del senyal reflectit.
El 1947 hom pogué dur a terme aquesta reflexió la superfície de la Lluna Les primeres observacions d’un planeta per radar daten del 1958, que des del Lincoln Laboratory del MIT foren enviades ones de radar d’una freqüència de 440 MHz cap a Venus i reflectides cap a la Terra El 1963 hom aconseguí de fer reflectir les ones a la superfície de Mart Aquesta tècnica, però, únicament pot ésser emprada amb els cossos celestes més pròxims a la Terra Gràcies a aquest procediment ha estat possible de determinar els períodes de rotació de Venus i de Mercuri analitzant l’…