Resultats de la cerca

Als Països Catalans, els refranys han estat recollits per Joan Amades, Antoni Bulbena i Tusell, Manuel Sanchis Guarner i Estanislau Alberola i Sena i altres, i han estat inclosos a molts diccionaris, especialment al Diccionari Català-Valencià-Balear d’Alcover-Moll

I posa, com a exemples, Fraseologia catalana La fraseologia esportiva La fraseologia constitueix un fenomen central de la llengua i el seu coneixement significa el més alt nivell del domini de qualsevol idioma L’esport i el joc tenen un arrelament social tan ampli que han propiciat la formació de frases fetes, d’expressions, de refranys, de modismes, etc, que relacionen llengua i esport i que, després que el seu origen esportiu hagi evolucionat, s’han incorporat a l’ús general de la llengua El món de l’esport ha donat lloc a frases fetes i refranys que han enriquit…

En l’antic calendari romà era el novè dels mesos calendari, del qual fet li prové el nom de novem , ‘nou’ Els refranys referents al novembre alludeixen a la sembra i a les pluges que li fan bona saó Té 30 dies

En l’antic calendari romà era el vuitè dels mesos d’ací ve el seu nom llatí i català, d' octo , ‘vuit’, i amb ell s’acabava el temps destinat a fer la guerra març Els refranys catalans referents a l’octubre alludeixen als seus freds

En l’antic calendari romà era el primer dels mesos calendari , consagrat al déu de la guerra, Mart, del qual deriva el seu nom Aquest mes començava a Roma el temps de fer la guerra, que es cloïa per l’octubre totes les festes que s’hi arrengleraven tenien un caràcter guerrer Els refranys catalans referents al març alludeixen al seu temps, variable marcejar, i a les seves pluges, molt bones per als conreus

En el calendari romà era el tercer, i era dedicat a Maia, una de les Plèiades Té trenta-un dies Mes del renovellament i el desvetllament primaveral molts refranys parlen de les pluges i dels vents que preparen les collites, mentre que altres evoquen els freds encara no superats i l’acabament de les provisions, és tingut arreu com a símbol de joventut i esperança, de bellesa i salut Les festes del primer de maig tenen un origen antiquíssim l' arbre de maig , certament precristià Entre els catòlics, el mes de maig és dedicat a la Mare de Déu, i hom parla de les flors de maig com a…

Per als romans era el segon El seu nom no ve d' aperire , com havia estat dit, sinó probablement del senglar aper venerat pels romans, o bé té relació amb un mot vèdic àparas , és a dir, ‘següent’ al primer mes Fins a l’edat mitjana fou representat per la figura d’un jove amb flors a la mà Els tres primers dies d’abril, a Catalunya, són popularment coneguts com a dies emmanllevats , per tal com hom creu que, en realitat, pertanyen encara al mes de març Aquesta creença popular ha originat una sèrie de costums de caràcter festiu més o menys estesos arreu d’Europa D’altra banda, els …

S'ha transmès sobretot a través de les dues principals escoles modernes, la de Mossul Iraq i la de Charfet Líban, i ha estat coneguda a l’Occident gràcies al recull de JJeannin, Mélodies liturgiques syriennes 1924 Transmesa sobretot oralment, però amb una notació semblant a l’ecfonètica bizantina, la música siríaca té, com la bizantina i l’armènia, un sistema de vuit modes quatre d’"autèntics” i quatre de “plagals”, als quals hom dóna els noms àrabs Els reculls de melodies siríaques anomenats sovint, Beṯ Gāzā , que serveixen de models a moltíssimes d’altres, tenen les peces patró agrupades…

Subjecta a variades formes mètriques i rimades, es resolgué en estrofa pròpiament dita amb el tercet encadenat versos endecasillabi combinats sota l’esquema ABA BCB CDC, etc, la sèrie cloent-se amb un quartet XYXY d’origen italià, el prestigià la Divina Comèdia de Dante, i, al marge de precedents, JBoscà l’introduí a les literatures hispàniques, al s XVI A la poesia catalana medieval hi ha agrupacions elementals de tres versos, correntment curts, en els refranys de dansa com a elements integrats, en tirades més o menys llargues de versos regulars, irregulars o plurimètrics Ramon…

Foren actius durant els segles XII i XIII i en els seus trets fonamentals formes, estil i temàtica seguiren els models dels trobadors, si bé se’n diferenciaren pel que fa a la llengua El repertori i la manera de fer del món trobadoresc s’estengué a les regions del nord de França com a resultat dels viatges dels mateixos trobadors i dels joglars i, també, a causa de l’entusiasme pel gènere d’alguns promotors poderosos com Elionor d’Aquitània, mare de Ricard Cor de Lleó Després d’un període florent a les corts del nord-est de França, i en part gràcies a la desaparició del moviment trobadoresc…