Resultats de la cerca
Es mostren 385 resultats
regles de Fleming
Regles de Fleming per a la mà dreta i la mà esquerra
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Regles mnemotècniques, més conegudes com a regles dels tres dits o com a regla de la mà dreta i regla de la mà esquerra, que hom aplica orientant els tres primers dits de cada mà segons els eixos d’un tríedre trirectangle.
La regla de la mà dreta relaciona els sentits del camp magnètic, del moviment d’un conductor en el si d’aquest camp i del corrent induït en el conductor pel camp principi dels generadors La regla de la mà esquerra relaciona els sentits del camp magnètic, del desplaçament d’un corrent en el si d’aquest camp i de la força que, com a conseqüència, actua sobre el corrent principi dels motors
regles de Fajans
Química
Regles qualitatives donades per Fajans el 1923 que indiquen que, en un conjunt de substàncies químicament similars amb enllaç fonamentalment iònic, el caràcter covalent augmenta en els següents casos: amb la càrrega dels ions, quan el catió és petit i l’anió és gros i quan el catió té una configuració electrònica que no és la d’un gas noble.
Les regles de Fajans deriven de la consideració de la polaritzabilitat i del poder polaritzant dels ions, car el caràcter parcialment covalent de l’enllaç prové sobretot de la polarització de l’anió, que augmenta la densitat electrònica entre els nuclis
les quatre regles
Matemàtiques
Les quatre operacions aritmètiques fonamentals: l’addició, la subtracció, la multiplicació i la divisió.
regles de codificació
Electrònica i informàtica
Conjunt de convencions que defineixen la correspondència entre jocs de caràcters associada a un codi.
regles de Hume-Rothery
Tecnologia
Lleis empíriques que regulen la composició de les fases estructuralment anàlogues en els aliatges metàl·lics.
Es fonamenten en les dimensions atòmiques relatives, en l’electronegativitat dels components, en la valència i en el nombre d’electrons de valència per àtom
regles de vol visual
Transports
Conjunt de normes de navegació en què aquesta es basa en referències geogràfiques (muntanyes, camins, poblacions, rius, etc.) percebudes pel pilot (navegació observada), sovint complementades amb càlculs horaris fets en passar sobre punts de posició ben coneguda (navegació estimada) IFR).
regles de Woodward i Hoffmann
Química
Cos de teoria elaborat per R. B. Woodward i R. Hoffmann l’any 1965, per a predir la possibilitat de realització, tèrmicament o fotoquímicament, d’una reacció mitjançant un mecanisme concertat, atenent a la conservació de la simetria orbital tot al llarg del procés.
Parteix de la teoria simple d’orbitals moleculars, la qual té en compte únicament el signe de la fase dels orbitals moleculars Les reaccions concertades ocorren amb facilitat quan existeix congruència entre les característiques de simetria dels orbitals dels reactius i les dels productes En un sentit general, pel que fa a les reaccions pericícliques tèrmiques, les regles de Woodward i Hoffmann estableixen que aquestes reaccions són permeses per la simetria, en l’estat fonamental, quan el nombre total de components suprafacials en els quals els dos nous enllaços es formen al…
Regles de vol per instruments
ordre
Sociologia
Compendi de regles i lleis inspiradores i aglutinants d’una societat, i subjecció a aquestes mateixes regles i lleis.
La necessitat d’organització i de cooperació entre els homes per a assegurar llur supervivència i el progrés comporta la constitució d’unes regles o uns elements reguladors de les relacions entre ells i del funcionament de la societat En totes les societats existeix una forma particular d’ordre, anomenat ordre establert La desigualtat entre els homes, així com l’alienació de la llibertat de l’home o d’una part de la societat a partir de les regles i de les estructures socials establertes, porten al rebuig, a la negació de l’ordre establert
regle
Primer pla de dos regles de plàstic i fusta
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Instrument de fusta, plàstic, metall, etc, llarg i dret, de secció rectangular i generalment de poc gruix, emprat per a traçar línies rectes amb un llapis, un tiralínies, etc.