Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
conjunció
Gramàtica
Categoria gramatical amb funció relacionant.
És una forma invariable que serveix de nexe o lligam entre elements d’una llengua entre diversos mots d’una mateixa frase El teu germà i elmeu estudien el mateix curs , o entre dues o més frases distintes Ho va fer perquè ho creia just Quan la conjunció uneix dos o més elements d’una mateixa frase, els coordina sempre Em compraré un llibre o un disc Per contra, quan és lligam entre dues o més proposicions, aleshores té la possibilitat de coordinar-les Ens va explicar la lliçó i ens la va fer discutir o de subordinar l’una a l’altra…
concentració
Química
Quantitat d’una substància en una unitat de mescla, solució o mineral que la conté.
Correntment hom acostuma a expressar la concentració d’una manera general i, en el cas d’una solució, relacionant el solut en pes o en volum i cent parts en pes o en volum de la solució tant per cent en pes o en volum, relacionant el nombre de mols o el d’equivalents de solut i un litre de la solució molaritat i normalitat, respectivament, relacionant el nombre de mols de solut i un quilogram del solvent molalitat o bé relacionant el nombre de mols d’un component de la solució i el nombre total de mols dels components fracció molar
ecopedagogia
Educació
Pràctica educativa que té en compte la formació de la consciència ecològica per tal de promoure la sostenibilitat i la preservació del medi ambient i la biodiversitat.
Posa èmfasi en la relació de dependència mútua entre el medi ambient, el conjunt dels éssers vius i la humanitat, i fomenta la responsabilitat individual i collectiva amb relació al futur del planeta Sovint s’utilitza aquest concepte en un sentit més ampli, relacionant-lo amb l’educació pels drets humans, la solidaritat i la pau
granulometria
Mineralogia i petrografia
Tècnica per a la mesura de les dimensions i, eventualment, la determinació de la forma dels grans o partícules que constitueixen una substància granulosa (un terreny, un mineral, etc).
L’anàlisi granulomètrica consisteix a separar la mostra, per garbellament o per sedimentació, en fraccions les dimensions de les partícules de cadascuna essent entre dos límits definits i a representar, en un gràfic, el percentatge sobre la mostra que representa cada fracció, relacionant-lo amb les dimensions de les partícules d’aquesta De l’anàlisi granulomètrica hom pot deduir el volum, el pes i el diàmetre mitjans i la superfície específica
comissura
Anatomia
Punt d’unió de dues parts d’un òrgan, o d’òrgans diferents, les quals en general delimiten una obertura.
Especialment aplicat als llavis comissura labial i a les parpelles comissura palpebral , també és el nom donat als llavis majors vulvars comissura vulvar i als menors comissura labial pudenda En el sistema nerviós central, aquest nom és donat sovint als fascicles definits com a pont entre dues estructures Així, hom troba la comissura magna o cos callós, la comissura medullar o part central de la medulla, la qual serveix d’unió entre les dues meitats de substància grisa, la comissura mitjana , com a unió dels tàlems òptics, la comissura blanca , relacionant els cordons…
perspectiva axonomètrica

Elements de la perspectiva axonomètrica (isomètrica) i representació d’un cub
© Fototeca.cat
Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Sistema de representació que consisteix a referir els objectes que han d’ésser representats —mitjançant projeccions ortogonals— als plans d’un tríedre trirectangle ( plans coordenats
) i projectar-los, després, sobre un quart pla ( pla del quadre
) oblic als anteriors ( axonometria
).
El seu traçat es redueix a dibuixar les direccions dels cossos parallelament a la projecció dels eixos coordenats, relacionant amb ells les mesures d’alçada, amplada i profunditat Definit el pla del quadre, les projeccions de les arestes del tríedre sobre el pla no són donades en llurs veritables magnituds, sinó que tindran una magnitud menor Això equival a dir que totes les línies de l’espai paralleles a un pla del tríedre es veuran reduïdes en la mateixa proporció La relació entre la magnitud sobre el pla del quadre d’una de les arestes i la seva veritable magnitud és…
gallarda
Música
Dansa cortesana d’origen italià, de caràcter vigorós, tempo més aviat ràpid i metre binari compost, molt estesa a Europa durant el segle XVI i ben entrat el XVII, especialment a França, Espanya i Anglaterra.
Tot i que és probable que ja es conegués al final del segle XV -probablement sorgida a la Llombardia amb el nom de gagliarda -, els primers exemples impresos es troben a Six gaillardes et six pavanes 1530 i Quatorze gaillardes neuf pavennes 1531, de P Attaingnant Molt sovint, se l’aparellava a una pavana, a la qual seguia, contrastant en el tempo -més ràpid el de la gallarda que el de la pavana-, i sovint relacionant-s’hi temàticament A A plaine and easie introduction to practicall musicke 1597, T Morley descriví un mètode de derivació de la gallarda a partir de la pavana Tot i…
morbiditat
Patologia humana
Nombre i distribució de les malalties que sofreix una població en un moment donat i estudi de les causes de la mort.
Aquest últim concepte és el més utilitzat, car hom obté amb una relativa facilitat la informació dels certificats de defunció , obligatoris en molts països Per contra, les estadístiques referents a malalties —tret de les més contagioses i greus, que són de declaració obligatòria— són pràcticament inexistents En conseqüència, un coneixement adient del grau de salut d’una població en un moment donat és difícil de conèixer En funció de les causes de mort i de la incidència d’algunes malalties de declaració obligatòria, hom pot deduir que les poblacions d’un nivell salutífer baix tenen com a…
termodinàmica química
Física
Química
Branca de la termodinàmica dedicada a l’estudi general de les relacions entre l’energia i els processos químics que forneix una base teòrica per a la racionalització dels diversos capítols de la química on són presos en consideració els bescanvis d’energia.
Comprèn la termoquímica, en l’estudi de la qual hom fa ús de les funcions termodinàmiques, energia interna i entalpia l'estàtica química, on entren en joc les funcions derivades del segon principi de la termodinàmica, principalment l’entropia i l’entalpia lliure de Gibbs i una part important de l'electroquímica, que és sistematitzada emprant aquesta darrera funció, equivalent al treball útil que hom pot obtenir d’una reacció química, a pressió i temperatura constants Aquestes funcions termodinàmiques es relacionen amb les equacions d’estat dels sistemes materials, establertes a partir de…
centre d’interès
Educació
A l’educació infantil i primària, cadascun dels nuclis integradors del programa segons el mètode actiu del pedagog belga Ovide Decroly.
El centre d’interès té com a condició prèvia la globalització que, segons aquest autor, és la base de la transmissió del coneixement i del desenvolupament infantil, el qual no se separa per matèries, assignatures o lliçons, sinó que ho fa per centres d’interès que interrelacionen disciplines diverses Hom parteix de l’estudi de les necessitats o interessos infantils i de l’estudi del medi natural o social En cada tema es procura arribar al màxim desenvolupament i per això la durada de cada centre d’interès és àmplia i variable, pot anar des de dos dies fins a quatre mesos Hom en distingeix…