Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
panteó
El Panteó de París
© B. Llebaria
Arquitectura
Església o edifici que conté les tombes dels homes il·lustres o dels sobirans d’un país.
Així, l’abadia de Westminster a Anglaterra, el Panteó de Roma i la basílica de la Santa Croce de Florència, a Itàlia, el Panteó de París on reposen, entre altres, Voltaire, Rousseau, VHugo, Zola, Jaurès, etc a França, Ripoll i Poblet als Països Catalans, etc
cap

Cap d’una guitarra
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En els cordòfons de mànec -especialment en els d’arc-, extrem del mànec més allunyat de la caixa de ressonància.
Al cap hi ha el claviller i certs elements decoratius, com la voluta o talles de fusta o ivori Entre el cap i el diapasó hi ha la celleta, on reposen les cordes abans de fixar-se en les clavilles La forma del cap ajuda sovint a diferenciar molts instruments N’és un exemple la voluta característica de la família dels violins o el cap en forma de falç de la guiterra medieval
batent
Música
Llistó de fusta folrat per una cara, sobre la qual reposen els martellets del piano.
raïformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la classe dels condrictis, sèrie dels hipotremats, de cos aplanat dorsiventralment, tronc en forma d’escut o disc aplanat i cua més o menys llarga.
Els espiracles, grossos, són disposats dorsalment i darrere els ulls Les obertures branquials són ventrals i la boca, també ventral, presenta plaques dentàries característiques En quasi tots els raïformes l’aigua per a la respiració és aspirada pels espiracles i no per la boca, per tal d’evitar el perill d’absorbir el llim del fons Són marins i solen ésser carnívors i predadors de crustacis i molluscs Quasi tots són bentònics i reposen enterrant-se en el fons Comprèn unes 30 espècies, agrupades en 8 famílies
celler

Celler
© C.I.C - Moià
Viticultura
Local on són elaborades i sotmeses a envelliment o a maduració les begudes alcohòliques fermentades.
En els cellers de fermentació té lloc la transformació del most en vi, de la infusió de malt en cervesa, etc En els cellers d’emmagatzematge , sovint subterranis i anomenats també caves , tenen lloc els processos d’envelliment o maduració la temperatura, humitat, etc, solen ésser factors que hi cal controlar En les explotacions tradicionals és generalment subterrani o a la part posterior de la planta baixa de la casa En casos d’explotació vinícola, és en comunicació amb el cup i la premsa el vi és conservat en botes que reposen horitzontalment damunt setials Completen el celler…
panteó
Arquitectura
Sepultura —en general en forma d’edificació en l’espai o subterrània— on reposen els diversos membres d’una família.
C
Geologia
Lletra que designa en els sòls l’horitzó inferior, constituït per la roca mare poc alterada i sobre el qual reposen els altres horitzons.
esmena de sòls
Agronomia
Tota aportació que hom fa al sòl amb la finalitat de millorar-ne les propietats físiques, químiques i biològiques.
Molt sovint els agricultors es troben amb sòls en els quals volen conrear, però que no són adients aleshores cal recórrer a l’esmena per tal de corregir-ne els defectes Hom practica les esmenes físiques en el cas que la textura del sòl no sigui l’adequada Hom també realitza esmenes químiques , dels sòls excessivament bàsics o dels sòls excessivament àcids i esmenes biològiques , a causa de problemes de toxicitat de productes utilitzats en el tractament del conreu i en el cas que hagin eliminat els microorganismes beneficiosos En el mercat existeixen un gran nombre de productes que són emprats…
haima
Etnologia
Tenda rectangular feta de pell o de faixes de llana teixida, de color negre, que reposen sobre dues o més files de pals verticals, utilitzada pels beduïns.
ordre arquitectònic
Detall dels capitells, de les mètopes, dels tríglifs i del frontó dòrics del Partenó, a l’Acròpolis d’Atenes
© B. Llebaria
Arquitectura
En l’arquitectura grega i romana, cadascun dels estils de construcció que es distingien pels diferents criteris de disposició dels elements arquitectònics fonamentals (columnes, capitells, entaulament), per les proporcions respectives i per altres elements decoratius peculiars.
A Grècia, els dos ordres bàsics foren el dòric i el jònic, que es formaren durant els s VII-VI aC El corinti, nascut durant el s IV aC, és una variant del jònic, i no fou general fins a l’època romana El dòric i el jònic es crearen quan encara molts dels elements eren de fusta així, els tríglifs del dòric eren originàriament els caps de les bigues Els ordres dòric i jònic es mantingueren rígidament durant tota l’antiguitat clàssica, però les proporcions variaren, sobretot l’alçada i el diàmetre de les columnes, amb tendència a esdevenir més esveltes En el dòric, les columnes,…