Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
repulsió
Física
Interacció entre dos sistemes físics a conseqüència de la qual es repel·leixen.
permitivitat magnètica
Electrònica i informàtica
Constant característica de cada material donada per la relació entre la inducció elèctrica i la intensitat de camp.
Representa la influència del medi sobre les forces d’atracció o de repulsió entre cossos electritzats
aerotropisme
Biologia
Reacció cel·lular a l’acció de l’oxigen.
L’aerotropisme positiu produeix atracció de l’oxigen al protoplasma cellular, i l’aerotropisme negatiu produeix repulsió
nucli mirall
Física
Cadascun dels nuclis d’una parella de nuclis atòmics constituïts pel mateix nombre total de nucleons, però tals que el nombre de neutrons de l’un és igual al de protons de l’altre, i viceversa.
En estudiar la diferència d’energia d’enllaç entre nuclis miralls hom ha obtingut dades sobre la magnitud de les forces nuclears i de repulsió electroestàtica que tenen lloc a escala nuclear
tabú
Sentiment, propi d’un neuròtic obsessiu, indicador d’un conflicte intrapsíquic entre intensos desigs inconscients i la prohibició de dur-los a la pràctica (prohibició llargament interioritzada).
El terme fou introduït per SFreud Totem und Tabu , 1913 a partir de les interpretacions individualistes del totemisme Malgrat la diferència essencial entre el capteniment normal d’un “primitiu” enfront del tabú i l’anormal del neuròtic, hi ha un cert parallelisme, per tal com ambdós reaccionen davant el tabú situació o objecte prohibit, en el neuròtic amb un sentiment d’atracció i alhora de repulsió i de terror
mesmerisme
Psicologia
Teoria que intenta de combinar certes doctrines astrològiques i mèdiques (Paracels, Helmut) amb les noves experiències amb l’electricitat i el magnetisme.
Mesmer pressuposà, el 1779, que els fluids que corren pels cossos més sòlids antiga doctrina dels humors actuen sobre el sistema nerviós i el fan moure en sentit d’atracció o repulsió magnetisme animal, i utilitzà l’hipnotisme com a mètode per a controlar, i guarir, en cas de malaltia, aquestes forces en el cos humà El mesmerisme contribuí a l’elaboració del concepte d’inconscient per la psicoanàlisi
aversió
Repugnància, repulsió violenta, envers algú o alguna cosa.
electrodinàmica
Electrònica i informàtica
Part de l’electricitat que estudia les accions entre els corrents elèctrics, especialment les forces exercides entre conductors pels quals circula un corrent elèctric.
De fet, constitueix un capítol particular de l'electromagnetisme Experimentalment hom pot comprovar que corrents parallels i del mateix sentit s’atreuen, i que els de sentit contrari es repelleixen la força exercida entre ells és donada per les lleis de Laplace Així, entre dos fils conductors i parallels recorreguts per un mateix corrent I separats per una distància d , la força d’atracció o repulsió que un d’ells, considerat de longitud infinita, exerceix sobre un element l de l’altre és F = 2×10 - 7 I 2 l/d Aquesta expressió constitueix la base de la definició de l'ampere i de molts…
teoria BCS
Física
Teoria quàntica general de la superconductivitat establerta per J. Bardeen, L.N. Cooper i J.R. Schrieffer l’any 1957, per la qual els fou concedit el premi Nobel l’any 1972.
Segons aquesta teoria tot l’efecte de la superconductivitat resulta d’una petita força d’atracció entre un parell d’electrons amb energies quasi iguals parells de Cooper que apareix per sota d’una certa temperatura crítica i d’un cert valor del camp magnètic L’explicació d’aquesta estranya atracció és la següent en general els electrons lliures es repelleixen mútuament a causa de la interacció colombiana encara que aquesta repulsió queda reduïda considerablement a causa de l’apantallament dels altres electrons Però en una xarxa cristallina un electró té tendència a atreure els ions positius…
radi de van der Waals
Química
Pel que fa als cristalls moleculars d’elements no metàl·lics o de llurs composts covalents, valor definit per a cada element com la meitat de la distància d’equilibri entre els dos àtoms més pròxims d’aquest no enllaçats entre ells.
Els radis de van der Waals són una conseqüència de les forces intermoleculars d’atracció i repulsió forces de van der Waals i hom els pot considerar com una mesura de la distància mínima a la qual poden apropar-se dos àtoms sense establir un enllaç covalent La determinació experimental d’aquests radis és realitzada mitjançant la difracció de raigs X, i llur valor presenta una oscillació de ±0,05 Å, segons el compost en el qual han estat determinats Els valors numèrics dels radis de van der Waals s’aproximen als dels corresponents radis iònics dels mateixos elements, atès que…