Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
comunitat catalana
Història
Organització representativa dels catalans residents als països americans, constituïda com a suport del Consell Nacional de Catalunya, fundat a Londres el 1940.
Així, hom fundà la Comunitat Catalana de Mèxic, la més activa, que tenia com a portaveu El Poble Català i que promogué la ratificació del pacte Galeusca la Comunitat Catalana de l’Amèrica Central, radicada a San José de Costa Rica la Comunitat Catalana de Colòmbia Bogotà i la Comunitat Catalana de la República Argentina Buenos Aires La missió d’unitat dels catalans d’aquestes comunitats s’acordava amb la pluralitat ideològica, puix que en els consells directius hi havia membres de la majoria dels partits polítics i de les sindicals de Catalunya a l’exili, a més d’antics residents…
balança de pagaments
Comptabilitat
Document comptable que recull totes les transaccions econòmiques realitzades en un país durant un temps determinat entre els seus residents i els residents de la resta del món.
La balança de pagaments registra a la columna deutora pagaments les diferents maneres en què la moneda d’un país és facilitada als estrangers en pagar importacions, fer turisme fora dels límits nacionals o efectuar inversions en altres països, per exemple A la columna creditora ingressos registra els camins pels quals els residents a l’estranger tornen aquesta moneda entre altres, en pagar les exportacions, en efectuar despeses turístiques o, simplement, en enviar al país d’origen diners guanyats per treballadors emigrats Aquests diferents orígens i motius de les transaccions han…
població de dret
Sociologia
Població resident que manté uns drets i uns deures respecte del municipi on és censada.
Si, en el moment d’elaborar-se l’operació censal, les persones registrades es troben en el seu lloc d’empadronament, es consideren residents presents en cas que no s’hi trobin, es consideren residents absents
convertibilitat
Economia
Qualitat d’una moneda de poder-se canviar en or o en qualsevol altra moneda i de no poder ésser controlada o pertorbada en el seu ús per les autoritats del país la moneda del qual ha estat així convertida.
Aquest règim d’absoluta convertibilitat pressuposa un sistema de patró monetari internacional, sia el patró or gold standard o el patró canvis-or gold exchange standard En aquest darrer cas, una moneda està fermament vinculada a la d’un altre país, la qual és plenament convertible en or Hom pot parlar també de convertibilitat limitada , quan és restringida en relació amb les operacions implicades, els estats amb els quals són efectuades i les persones que hi intervenen La més utilitzada és la convertibilitat limitada a no residents , que assegura una completa convertibilitat…
exarca
Història
Governador que representava els emperadors de Bizanci a Itàlia i Àfrica.
El títol d’exarca, que al s IV correspongué al cap militar d’una ala o numenus , des del final del s VI es referí als magistrats imperials amb poders militars i civils residents a Ravenna i Cartago
josepet
Història
Denominació popular de cadascun dels membres de la Guàrdia Cívica creada a Barcelona (1808) per l’administració francesa, durant la guerra contra Napoleó.
No duien uniforme, sinó només una escarapella amb els colors de la bandera francesa La formaven principalment els súbdits francesos i italians residents a Barcelona El nom provenia del jurament de fidelitat que havien de prestar a Josep Bonaparte Reorganitzada el 1813 amb el nom de Guàrdia Nacional, a Girona també foren creades tres companyies de josepets
paiute
Etnologia
Individu de la tribu ameríndia del grup xoixon de la família utoasteca.
N'hi havia dos grups els paiutes del nord anomenats mono a Califòrnia i paviotso a Nevada, que ocupaven el centre-est de Califòrnia, l’W de Nevada i l’E d’Oregon, i els paiutes del sud, o chemehuevi , al NW d’Arizona, al S de Nevada i al SE de Califòrnia Caçadors nòmades de bisons i recollectors, l’any 1980 en restaven uns 6 000, residents en reserves
pied-noir
Història
Nom que hom donà als colons francesos i europeus en general residents a Algèria.
Un bon nombre era d’ascendència catalana especialment valenciana, illencs i rossellonesos La presència menorquina fou la més nombrosa, des de la conquesta francesa d’Algèria 1830, i tendí a fer-se definitiva, mentre que la de les comarques valencianes del sud conca del Vinalopó, l’Alacantí i la Marina fou temporera durant molt de temps Hom no posseeix dades que en permetin una avaluació numèrica Els menorquins s’establiren sobretot a la zona central Fort de l’Eau, Ain Taia, etc els valencians sobretot a l’Oranès Orà, Sidi Bel-Abbès, Mers El-Quebir, la Sènia, etc No trencaren mai els vincles…
cercle
Entitats culturals i cíviques
Associació de persones que posseeixen un local on poden reunir-se per enraonar, jugar, llegir diaris o revistes i desenvolupar altres activitats culturals o recreatives, generalment reservades als socis.
Alguns cercles tenen una finalitat ben determinada, com els cercles de caçadors, el Cercle Eqüestre, el Cercle Artístic, el Cercle Artístic de Sant Lluc i el Cercle del Liceu, a Barcelona, el Cercle Literari de Vic, el Cercle Artístic de Ciutadella, o els cercles de belles arts Uns altres han tingut caràcter polític, com el cercle Mallorquí, o acullen catalans residents fora de Catalunya, com el Cercle Català de Madrid Es formaren al s XIX, i llurs socis, en general, pertanyien a la classe social més adinerada Les condicions polítiques i socials de després del 1939 han tendit a…
esprue tropical
Patologia humana
Malaltia de causa desconeguda que afecta les persones residents o transeünts a les regions tropicals.
Hom l’ha relacionat amb deficiències nutricionals, infeccions i toxines de microorganismes presents en la dieta de les zones afectades La mucosa de l’intestí prim presenta alteracions estructurals típiques els símptomes més rellevants són anorèxia, diarrea, aprimament, anèmia, trastorns diversos de la nutrició i distenció abdominal
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina