Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
fisiologia comparada
Biologia
Part de la fisiologia que estudia una determinada funció orgànica comparativament al llarg de tota la filogènesi.
Integra i coordina les relacions funcionals i intenta de trobar les vies o els camins pels quals els diferents animals, amb estructures, necessitats i estratègies molt diferents, resolen la realització de funcions similars La fisiologia comparada és la història fisiològica de l’evolució dels diferents sistemes funcionals
arrel d’una equació
Matemàtiques
Valor de la quantitat desconeguda que satisfà l’equació.
És anomenada també solució o zero de l’equació Per exemple, en l’equació el valor 1 és una arrel, car en substituir x per 1 el membre de l’esquerra s’anulla Hom empra el mot arrel, car les solucions de les equacions de grau baix, llevat de les de primer grau, es resolen comunament emprant radicals
antinòmia
Dret
Contradicció real o aparent entre dues lleis o entre dos preceptes d’una mateixa llei.
Les antinòmies legals es resolen per mitjà de la conciliació sistemàtica, bo i assignant un objecte especial a cadascun dels texts contradictoris i fixant els límits de llur aplicació Però quan la contradicció és absolutament irreductible, l’intèrpret ha de considerar no escrit, entre les disposicions o preceptes antagònics, aquell que representa una desviació dels principis generals que informen el sistema jurídic de què es tracta, o bé els ha de considerar anullats recíprocament i qualificar la situació esdevinguda com un cas de llacuna legal
dualisme
Filosofia
Religió
Doctrina que considera l’Univers o l’home constituïts per dos elements en certa manera independents i irreductibles entre ells (per exemple, l’esperit i la matèria o l’ànima i el cos).
El terme fou introduït per C Wolff, en aplicar-lo a la dualitat cartesiana de la res extensa matèria i la res cogitans esperit i en considerar-lo en oposició al monisme La metafísica platònica i l’ètica i l’epistemologia kantianes han estat judicades també com a dualistes Dins l’epistemologia són titllades de dualisme aquelles teories que defensen una radical independència entre el contingut de consciència i el seu objecte, i el problema de les quals és de relacionar ambdues dimensions del real, problema que tant el realisme com l’idealisme epistemològics resolen a llur manera
semicadència
Música
Cadència no tònica que conclou sobre la dominant.
La semicadència no és tant una cadència incompleta com suggereix el seu nom com un repòs o parada sobre la dominant Aquesta dominant es presenta la majoria de vegades en posició mètrica forta i en estat fonamental eventualment amb una 6a i una 4a com a notes estranyes que resolen sobre la mateixa dominant i pot estar precedida pel I, el IV, el V/V o el VI en el cas de la cadència frígia La semicadència, en consonància amb el caràcter no conclusiu, acostuma a situar-se al final de la primera unitat formal d’un període vegeu l’exemple 2 de frase o d’una forma binària vegeu…
adjuntar
Electrònica i informàtica
Annexar fitxers de text, imatge, etc, a un missatge de correu electrònic.
Els sistemes de missatgeria electrònica estan dissenyats per a la transmissió de documents de text, i l’intent d’enviar fitxers binaris p ex, un programa executable o amb codi incrustat dins del text p ex, un document generat amb un full de càlcul o un processador de text pot produir resultats inesperats, des de la mala transmissió de les dades fins al collapse del sistema de missatgeria de l’emissor o del receptor En adjuntar un fitxer, el sistema de missatgeria converteix el fitxer adjuntat en un fitxer de tipus text en cas que no ho sigui, i l’empaqueta dins del missatge que s’ha d’enviar…
sensible
Música
Setè grau de les escales majors i menors, quan és a distància de 2a m de la tònica.
En temps de la polifonia modal, si el setè grau era a distància d’una 2a M com en els modes dòric o mixolidi, es modificava segons els principis de la musica ficta quan s’arribava a una cadència En la tonalitat major-menor, el mode menor és el que necessita l’alteració del setè grau per a obtenir la relació de 2a m Durant més de tres segles aquesta arribada de semitò a la tònica des del grau inferior en la cadència n’ha estat un tret imprescindible En l’harmonia tonal l’elevació del setè grau del mode menor transforma l’acord de V en perfecte major De vegades, altres graus de l’escala que es…
asma bronquial
Patologia humana
Malaltia caracteritzada per un augment de la reactivitat de la tràquea i dels bronquis a diversos estímuls que provoca una estretor generalitzada de les vies aèries, reversible espontàniament o per tractament.
Els símptomes principals són dispnea, tos, opressió precordial i sibilants fàcilment audibles La malaltia es presenta en forma de crisis d’ofec, de preferència nocturnes, que sovint es resolen espontàniament o amb tractament, però que a vegades poden mostrar-se rebels i determinar un status asmaticus Hom parla d' asma bronquial extrínseca quan es comprova l’existència de certes substàncies allèrgens, agents infecciosos, irritants, etc que, després d’una sensibilització prèvia, produeixen una reacció allèrgica antigen-anticòs que desencadena l’asma és el tipus més freqüent en els…
appoggiatura
Música
Ornament que té lloc quan una part ataca, en posició mètrica forta, una nota estranya, que resol, en posició mètrica dèbil, sobre la nota real situada generalment a una 2a superior o inferior.
Les appogiature es poden dividir bàsicament en breus i llargues Les breus resolen immediatament la nota real, mentre que les llargues ocupen una part considerable del temps de la nota real la meitat si la divisió és binària i dues terceres parts si és ternària Quan l’ appoggiatura s’escriu com a ornament generalment amb una nota petita lligada a la nota principal, el seu valor no queda determinat Se’n poden distingir tres tipus, segons la preparació melòdica de la nota estranya En el primer cas la nota estranya va precedida per un moviment melòdic disjunt És el cas unànimement…
arbitratge privat
Dret processal civil
Procediment per mitjà del qual una o més persones resolen un conflicte de dret privat que els ha estat sotmès.
L’arbitratge pot ésser de dret o d’equitat segons que els àrbitres hagin de resoldre el conflicte conforme a les normes legals aplicables, o bé només segons llur lleial saber i entendre Els àrbitres són designats de comú acord pels interessats i han d’ésser en nombre senar, i mentre que en l’arbitratge de dret cal que siguin advocats en exercici, en l’arbitratge d’equitat n'hi ha prou que siguin persones naturals que gaudeixin del ple exercici dels drets civils i no incorrin en les causes d’abstenció i de recusació dels jutges L’efecte de l’arbitratge és que les parts que hi han estat…