Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
acceptació de donació
Dret civil
Acte pel qual el donatari consent la donació.
Aquest acte és necessari per a perfer-la, atès que mentre la donació no és acceptada no és considerada jurídicament realitzada ni produeix efectes, i fins i tot pot ésser revocada pel donant cal fer l’acceptació en vida del donant Si l’acceptació es fa en nom d’una altra persona exigeix apoderament suficient la donació en favor de persona concebuda però no nascuda pot ésser acceptada per les persones que legalment la representarien si el naixement s’hagués ja esdevingut, però si l’afavorit no neix o no viu almenys vint-i-quatre hores, la donació resta sense efecte Per excepció,…
institució col·laboradora d’integració familiar
Dret civil català
Entitat acreditada per l’administració de la Generalitat, que té per funció la mediació sobre les mesures de protecció de menors desemparats i sobre la seva guarda i adopció, per tal d’obtenir la seva integració en una família, ja sigui la mateixa família per naturalesa o una altra d’aliena acollidora.
Aquest tipus d’institucions han d’ésser organismes de les entitats locals, fundacions, associacions o altres entitats sense ànim de lucre, legalment constituïdes i que disposin de l’organització, l’estructura i els mitjans suficients i idonis per a l’execució dels seus objectius Tota institució que es consideri acreditada pot presentar una sollicitud a la Direcció General d’Atenció a la Infància, la qual, davant dels requisits exigits, dictarà una resolució d’acreditació a la institució adequada, ja sigui d’acolliment simple o d’acolliment preadoptiu L’acreditació només tindrà validesa durant…
qüestió dels ritus xinesos i malabars
Cristianisme
Controvèrsia teologicopastoral suscitada a les missions catòliques de la Xina i de Malabar (Índia) als segles XVII-XVIII.
Els motius foren, sobretot, la manera d’anomenar Déu en la llengua xinesa, la qüestió de saber fins a quin punt els neòfits i els cristians podien intervenir en els ritus tradicionals dedicats a Confuci i als propis avantpassats i, finalment, quines adaptacions podien fer-se en l’administració dels sagraments Calia afegir-hi, per a l’Índia, l’adaptació a l’estil de vida dels bramans, impulsada i viscuda pel jesuïta Roberto de Nobili i el manteniment de les castes Tant aquest com Matteo Ricci, iniciadors d’un nou moviment missioner a l’Extrem Orient, es decantaren per la màxima adaptació,…
constitució
Dret català
A partir de la cort de Barcelona del 1283, norma estatuïda pel rei a les corts, amb el consentiment i l’aprovació dels estaments que la formaven; el concepte no tenia precedents a Europa.
D’ací ve la qualificació de dret paccionat , fruit d’un pacte entre el rei i els estaments, donada a les constitucions per juristes com Guillem de Vallseca, Tomàs Mieres i Jaume Marquilles —que insistiren en l’aspecte que la voluntat del sobirà no tenia força de llei si s’oposava a les constitucions—, Fontanella —que afirmava que el rei no solament no podia legislar ell tot sol, sinó que estava obligat al compliment de les constitucions, com ho estaven els seus vassalls—, o Ripoll, Xetmar i Oliva —que elogiaren llur superioritat sobre qualsevol altra norma legal— La constitució —com el fur…
sionisme
Història
Judaisme
Moviment creat a la segona meitat del segle XIX per rabins i pensadors jueus de l’Europa oriental, encaminat a reconstruir a Palestina una pàtria jueva que acollís els jueus de tot el món que ho volguessin.
De caràcter religiós i filantròpic al principi, anà prenent un aire més polític i nacionalista, d’acord amb les tendències emancipacionistes europees d’ençà del 1860 Els pogroms russos del 1881 provocaren l’arribada a Palestina de diversos grups de jueus —la primera alià “‘pujada’ a Sió”— que hi establiren les primeres colònies agrícoles Fou, però, per l’obra de Theodor Herzl i d’ençà del primer congrés sionista Basilea, 1897 que el moviment prengué caràcter polític foren creades l’Organització Sionista Mundial i dues grans institucions de recaptació de fons per a l’establiment de jueus a…
escrit de greuges
Escrit en què l’apel·lant exposava davant el tribunal superior els greuges que creia haver rebut de l’inferior i demanava que la sentència d’aquest fos revocada o modificada.
morisc | morisca

Situació dels moriscs al País Valencià i la seva distribució en filloles l’any 1602
© Fototeca.cat
Història
Descendent dels musulmans andalusins que continuà habitant a la península Ibèrica després de la Reconquesta.
Bé que jurídicament s’estableix una distinció entre moriscs i mudèjars , segons que haguessin estat batejats o no, la documentació de l’època no la recull moro En línies generals, hom pot dir que, a partir del segle XVI, cal considerar batejat i, per tant, morisc tot el romanent musulmà peninsular Llur distribució geogràfica, molt irregular, depengué de com havia estat feta la reconquesta, i generalment continuaren en els llocs d’origen, amb l’excepció dels de Granada, que foren deportats com a conseqüència de la revolta de Las Alpujarras 1568-70 Al moment de l’expulsió 1609 sembla que…
llana
Indústria tèxtil
Fibra procedent del pèl de les ovelles i els moltons.
Existeixen moltes races d’aquests animals merina, aragonesa, serrana, manxega, xurra, Lincoln, Leicester, Dishley, New Kent, xeviot, Dorset, Rambouillet, etc, que forneixen classes de llana molt diferents A més, cal tenir en compte si l’animal és marrà, ovella, moltó, borrec, anyell o lletó La secció transversal de la fibra de llana mostra una medulla de cèllules rodones o polièdriques, una part intermèdia formada per cèllules fusiformes disposades en sentit longitudinal, que li donen tenacitat, i a l’exterior unes cèllules primes i foliades, en forma d’escates, característiques de la llana…