Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
tortuga de rierol

Tortuga de rierol
Khalid Ben Kaddour (cc-by-nc-4.0)
Herpetologia
Rèptil d’aigua dolça que ateny 30-35 cm de llargària, té el cap gros i l’escut dorsal unit al ventral per lligaments fibrocartilaginosos que permeten un cert moviment a aquestes parts.
És de colors vistosos i costums nocturns Habita en pantans i rierols i es nodreix de petits animals aquàtics, amfibis, peixos, cucs i crustacis Habita a la península Ibèrica i el N d’Àfrica Als Països Catalans hom la troba en rierols del cap de Creus
crisospleni
Botànica
Gènere de plantes perennes, de la família de les saxifragàcies, de fulles circulars enteres o fistonades, i de flors petites, tetràmeres, arranjades en cimes corimboses.
Es fan en fonts i rierols ombrívols el Chrysosplenium oppositifolium creix a les comarques catalanes septentrionals
vairó
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels cipriniformes, de la família dels ciprínids, d’uns 9 cm de longitud, de cos allargat, cap relativament gruixut i musell una mica arrodonit.
Habita als torrents i petits llacs de muntanya i als rius i rierols de la plana d’una gran part d’Europa i de l’Àsia occidental Abunda als Països Catalans continentals Hom el cria en les piscifactories com a aliment de la truita
teixidor
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels pàrids, d’11 cm, que té les parts superiors de color castany, el cap i el coll de color blanc grisenc, amb un traç negre a la cara des de darrere de cada ull, i les parts inferiors d’un blanc ocraci.
Fa el niu en forma de bola, penjat d’una branca Habita en indrets pantanosos, a les vores de rierols i estanys, al centre i a l’E de la península Ibèrica, la Camarga, Itàlia, Sicília i l’Europa oriental És comú a la Catalunya continental
cua de cavall

Cua de cavall (Equisetum telmateia)
bathyporeia (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Gènere de plantes, de la família de les equisetàcies, amb branques verticil·lades, d’aspecte molt característic.
Tenen tiges solcades i amb feixos conductors collaterals i tancats Les fulles, petites i verticillades, són poc o molt concrescents i formen una beina Els esporangiòfors, peltats, es disposen en estròbils al capdamunt de les tiges En general, viuen a la vora de recs i rierols o en paratges humits
basilisc
basilisc 4
© Fototeca.cat
Herpetologia
Gènere de rèptils saures, de la família dels iguànids, que atenyen uns 80 cm de llargada, de colors variables, bruns o verdosos.
Els mascles tenen una cresta erèctil damunt el cap i una altra al llarg de l’esquena i de la cua N'hi ha diverses espècies, que habiten a les vores dels rius i rierols de l’Amèrica tropical es mouen ràpidament, i fins i tot poden córrer per damunt l’aigua
reineta
reineta
© Fototeca.cat
Herpetologia
Amfibi anur de l’ordre dels procels, de la família dels hílids, caracteritzat pel fet de tenir el cos esvelt, d’uns 3-4 cm, potes llargues i primes i els dits acabats en discs adhesius, la qual cosa li permet d’enfilar-se pels arbres amb molta facilitat.
Té la pell llisa i lluent, de color verd viu amb variants possibles, i una línia fosca al llarg de tot el flanc De costums nocturns i grimpadors, habita en llocs humits, a la vora de rierols i estanys, sovint en grups més o menys nombrosos, en indrets de vegetació densa arbustiva a la meitat nord de Catalunya Quan arriba l’època de la reproducció, els mascles fan xiscles eixordadors, que serveixen de reclam per a les femelles
ase
Carcinologia
Nom d’alguns crustacis de l’ordre dels isòpodes, aplicat especialment a diverses espècies dels gèneres Asellus
i Limnoria
.
Les espècies d' Asellus, de petites dimensions, tenen el cos deprimit i estret, proveït d’antenes i potes llargues són d’aigua dolça i es troben amb freqüència en els rius i els rierols, i algunes espècies fins habiten les aigües subterrànies Les espècies de Limnoria, també petites, són marines, fan forats i galeries a les embarcacions i les construccions de fusta dels molls, on causen danys considerables són freqüents a l’Atlàntic i a les mars que banyen les costes europees
sirènids
Herpetologia
Família d’amfibis de l’ordre dels urodels, de cos llarg, serpentiforme, semblant al de les anguiles, i que poden arribar a mesurar 90 cm de llargària.
Són proveïts únicament de les potes del davant, amb tres o quatre dits, i no tenen potes al darrere Internament, són mancats de pelvis Tenen brànquies fins i tot en estat adult Aquàtics, viuen amagats sota roques o al fons de rierols o séquies Es desplacen ajudant-se amb fortes ondulacions del cos i poden sortir, de forma esporàdica, de l’aigua S'alimenten de cucs, llimacs i larves d’insectes, alevins de peixos i, a vegades, d’algues filamentoses Hom creu que són de fecundació externa A les èpoques de sequedat s’enterren al fons de les basses i poden romandre-hi fins dos mesos La…
caiman

Caiman
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Nom donat a diversos rèptils pertanyents als gèneres Caiman
, Melanosochus
i Paleosuchus
, de l’ordre dels cocodrils.
Llurs dimensions oscillen entre 6 m de llargada Melanosochus i poc més d’1 m Paleosuchus Com en els alligàtors, les dents de la mandíbula inferior no són visibles quan l’animal té la boca tancada se'n diferencien, però, per la manca d’envà nasal i pel fet de tenir el ventre cobert d’escuts cornis imbricats i gruixuts per això llur pell no ha estat apreciada i ha estat menys perseguit que els cocodrils i els alligàtors Els individus joves són en general de color verd d’oliva, i els adults, d’un verd més fosc Neden amb una gran agilitat, però llurs moviments a terra són feixucs i lents El…