Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
tenassa
Ecologia
Geologia
Porció de roca planera, tot just coberta per l’aigua de la mar o d’un riu.
Als litorals rocosos, són corrents les tenasses d’origen biològic, internacionalment denominades trottoirs , generades per algues calcificades, conquilles de molluscs, etc
salpa
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, de fins a 45 cm de llargada, amb una dotzena de bandes daurades estretes, ben marcades, que li recorren longitudinalment els flancs.
Habita als fons rocosos i arenosos costaners coberts d’algues, fins als 70 m de fondària És essencialment herbívor, bé que ocasionalment consumeix petits crustacis Es distribueix per l’Atlàntic oriental i les mars Mediterrània, Adriàtica i Negra
bacallà
Bacallà
Citron (CC-BY-SA-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, molt semblant al bacallà pròpiament dit, però de dimensions més petites (0,5 m o poc més), de mandíbula inferior més llarga que la superior i desproveïda de barbes.
És de formes esveltes i color bru verdós, amb el ventre blanc Els radis de les aletes són tous en té tres de dorsals i dues d’anals El seu règim alimentari és similar al del bacallà pròpiament dit Viu sobre fons rocosos, en aigües un xic més càlides que aquesta altra espècie, a l’Atlàntic oriental, des de les costes noruegues fins a les de la península Ibèrica, i també a la Mediterrània occidental La carn, saborosa, és consumida fresca i, a vegades, assecada i salada
aigües continentals
Geologia
En oposició a les aigües marines, aigües que, procedents de les precipitacions atmosfèriques, corren, queden acumulades a la superfície dels continents o es filtren i passen a ésser subterrànies.
Si es comparen amb la massa total de la hidrosfera, les aigües continentals representen una xifra poc important La quantitat d’aigua dolça, la major part de la qual és fixada en forma de glaç, representa a penes un 2% del total de la hidrosfera Això no obstant, el paper geològic de les aigües continentals és fonamental Hom ha avaluat la quantitat anual de pluja caiguda en 123,4 x 18 1 8 g, dels quals uns 27,4 x 10 1 8 g s’escorren superficialment i constitueixen l’agent fonamental de l’erosió Per infiltració a través dels terrenys permeables, una altra part de l’aigua caiguda passa a formar…
aladernó
Botànica
Varietat d’aladern, de la família de les ramnàcies, de fulles molt petites, que viu arrapat a terra als indrets rocosos del territori de l’alzinar.
disjunció esferoidal
Geologia
Tipus de disjunció característica de roques cristal·lines i de gresos, segons el qual blocs rocosos limitats per fractures s’alteren en clofolles concèntriques que en desprendre’s originen unes esferes o boles.
També s’anomena alteració en boles
altiplanació
Geomorfologia
Hidrografia
Fase especial de la solifluxió
en què aquesta, combinada amb un aixaragallament difús, es manifesta en forma de replans ( terrasses d’altiplanació
) i relleus aplanats, constituïts per l’acumulació de materials rocosos solts.
zona àrida
Biologia
Geografia
Àrea afectada per un clima caracteritzat per precipitacions escasses o nul·les.
El mot té un sentit purament climàtic, i per això és més adequat que la paraula “desert”, que alludeix, en principi, a una àrea ocupada per un escàs nombre d’homes o d’éssers vius, sigui quina sigui la causa d’aquesta despoblació La menor o major aridesa és funció no solament de la quantitat de pluja, sinó també de la intensitat de l’evaporació aquesta última és en relació amb les temperatures Per això hom ha establert, entre els índexs climàtics, uns índexs pròpiament xerotèrmics, com els de Martonne, que posen en relació els de pluges anuals o mensuals amb els de temperatura Altres autors,…
alga
alga verda marina ulva o enciam de mar (Ulva lactuca)
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Organisme unicel·lular o pluricel·lular fotosintetitzador, predominantment aquàtic, que antigament era considerat com a planta i que actualment s’inclou en el regne dels protoctists.
Les algues presenten formes i colors variats, amb diferències tan acusades que fins i tot pertanyen a regnes diferents Els cianòfits , o algues blaves, són organismes procariotes que comparteixen amb els bacteris el regne de les mòneres Les dimensions poden oscillar des d’un micròmetre fins a 60 m de longitud De les característiques comunes, la més determinant és la presència de cloroplasts en el citoplasma cellular amb pigments assimiladors per tant, són organismes fotosintetitzadors i consegüentment, autòtrofs En els cloroplasts, a més de la clorofilla, acumulen altres pigments ficobilines…