Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
cacoxenita
Mineralogia i petrografia
Fosfat de ferro hidratat, Fe4(PO4)3(OH)3·12H2O.
Cristallitza en el sistema hexagonal, en cristalls grocs o rogencs Té duresa 3,5 i pes específic 2,3
bongo
Bongo
© Fototeca.cat - Corel
Zoologia
Antílop de la subfamília dels antilopins, de cos robust, amb la cua llarga i les banyes gruixudes i retorçades, presents en ambdós sexes.
El pelatge és de colors rogencs, amb franges blanques acusades Els bongos viuen als boscs africans, prop de l’aigua, i són animals tímids
dromedari
Dromedari
© Lluís Prats
Anatomia animal
Mastologia
Camell comú que té un sol gep.
El pelatge és de colors blancs i bruns, daurats o rogencs És molt apte per a terrenys desèrtics i té una gran resistència a les temperatures extremes i a la manca d’aliment i d’aigua Prové dels individus salvatges que habitaven antigament l’Orient Pròxim i l’Orient Mitjà Actualment es troba a l’Aràbia, a Egipte i en algunes regions africanes Ha estat introduït en diversos països sud de la península Ibèrica i Canàries, Itàlia, Madagascar, Amèrica del Sud i Austràlia
rodobacterials
Biologia
Ordre de bacteris gramnegatius, anaerobis o microaeròfils, generalment rogencs, mòbils i proveïts de flagel.
Contenen grànuls de sofre com a reserva intracellular Habiten en ambients molt reductors, amb alts nivells de SH 2 en el medi No són patògens
orceïna
Química
Matèria colorant obtinguda de l’orcina —extreta de l’orxella— i amoníac, que es presenta en cristalls rogencs.
És soluble en alcohol, àcid acètic solució roja i àlcalis solució violada És utilitzada com a reactiu analític i com a colorant en microscòpia
anoa
Mastologia
Búfal nan de la subfamília dels bovins, el representant més petit dels bòvids, d’un metre escàs d’alçada, i de colors foscs o rogencs.
Té les potes curtes, i les banyes són de secció triangular Habita les zones muntanyoses de l’illa de Cèlebes
arcíria
Protistologia
Gènere de mixomicets, de l’ordre dels mixogastrals, que sobre soques en putrefacció formen grups d’esporangis diminuts, que esclaten aviat tot formant plomalls rogencs, cotonosos.
anomalúrids
Zoologia
Família de rosegadors integrada per individus d’uns 60 cm, de cos allargat i amb el cap semblant al de l’esquirol, amb les extremitats llargues i de colors diversos, en general rogencs.
Tenen un patagi que els permet de saltar i de planar entre els arbres, i una sèrie d’esquames còrnies punxegudes sota la cua, que claven en el tronc dels arbres per ajudar-se a pujar Són frugívors Existeixen diverses espècies d’aquesta família, totes africanes
capó reial
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes
, de la família dels tresquiornítids, d’uns 55 cm de llargada, amb el bec llarg i lleugerament corbat cap avall i el plomatge de color negre amb reflexos rogencs i verds.
Viu als aiguamolls i nia en colònies a l’est i al nord d’Europa Als Països Catalans és ocasionalment un ocell de pas
oreneta
Orenetes
Javier Pérez Mayo (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids, de 20 cm, que té les parts superiors i el coll de color blau fosc metàl·lic, el front i la gola castanys rogencs i les parts inferiors blanquinoses.
La cua és notablement forcada Habita a tot Europa, al S dels 71°, al NE d’Àfrica i d’Àsia occidental, i hiverna a l’Àfrica tropical i meridional