Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
roldor
Fruits del roldor
© Fototeca.cat
Botànica
Arbust de la família de les coriariàcies, d’1,5 a 3 m d’alt, glabre, de branques tetràgones, de fulles normalment oposades, ovatolanceolades, enteres i quasi sèssils, de flors menudes, verdoses, disposades en raïms axil·lars o terminals, i de fruits formats per cinc núcules negres i lluents, embolcallades pels pètals i els sèpals, que esdevenen carnosos i de color purpuri negrós.
Es fa típicament en bardisses Es troba a la terra baixa de la regió mediterrània oriental, i és particularment comú al Principat de Catalunya Els fruits són metzinosos i solen ocasionar emmetzinaments a causa de la seva semblança amb les mores Les fulles de roldor són emprades, assecades i moltes, per a adobar les pells, i la roldorassa és emprada com adob en agricultura
roldor
Indústria tèxtil
Nom donat al sumac després d’haver-ne extret el taní que contenia.
coriariàcies
Botànica
Família de les terebintals integrada per una desena d’espècies de plantes arbustives o herbàcies de fulles simples enteres, oposades o verticil·lades, i flors actinomorfes, unisexuals o hermafrodites, pentàmeres, solitàries o disposades en raïms.
El fruit és esquizocàrpic Comprèn només el gènere Coriaria, de distribució molt particular, perquè creix a la regió mediterrània i a diferents regions de l’hemisferi austral Als Països Catalans l’únic representant és el roldor Coriaria myrtifolia
bardissa
Geobotànica
Formació vegetal, sovint espessa i impenetrable, constituïda especialment per lianes i per arbusts espinosos de fulla caduca, entre els quals dominen l’esbarzer, l’aranyoner i l’arç blanc.
Als Països Catalans, a les contrades mediterrànies humides, és molt freqüent la bardissa d’esbarzer i roldor de l’Empordà al Rosselló, en ambients més secs, la bardissa d’espinavessa i a la muntanya mitjana apareixen bardisses riques en esbarzers i rosers silvestres, de diverses espècies, les anomenades bardisses muntanyenques En general, les bardisses es fan en sòls profunds i força humits, als marges dels camps, on formen tanques, i a les vores dels boscs Sovint substitueixen temporalment comunitats forestals destruïdes per l’home ©
toxicologia dels aliments
Part de la bromatologia i de la toxicologia que estudia els possibles efectes tòxics (aguts o crònics) dels aliments (intoxicacions alimentàries).
Els efectes tòxics dels aliments poden ésser deguts a moltes causes contaminació bacteriana toxinfeccions, si el germen es desenvolupa en l’organisme, com la salmonellosi, o intoxinacions, si la toxina és preformada en l’aliment, com l’estafilocòccia i en el botulisme per composts químics afegits intencionadament certs additius o no intencionadament impureses pesticides, elements radioactius, substàncies procedents de pinsos, —antibiòtics, estrògens—, residus d’envasos contaminació natural seleni, mercuri i altres metalls, micotoxines, nitrats aliments que s’han descompost ptomaïnes,…
blanquer | blanquera
Tecnologia
Persona que adoba les pells dels animals després d’haver-ne estat eliminat el pèl o la llana, per a transformar-les en matèries utilitzables per a la confecció de calçat, vestit, marroquineria, tapisseria o altres aplicacions adoberia).
Antigament el blanquer era un menestral que adobava les pells amb tanins vegetals roldor, sumac i escorces després d’haver fet els treballs de ribera, neteja i eliminació de substàncies no útils pèls, etc fins a obtenir pells “en blanc” —d’on deriva el nom de l’ofici—, que eren lliurades a l’assaonador Els blanquers s’organitzaren en gremi a Barcelona i a Perpinyà al segle XIII A València, la blanqueria musulmana fou continuada pels menestrals cristians al segle XIII i rebé, com a Barcelona, ordinacions de Joan I segle XIV A Palma Mallorca, blanquers i assaonadors units…
acrescent
Botànica
Dit de l’òrgan d’un vegetal que continua creixent un cop format, com la corol·la del roldor.