Resultats de la cerca
Es mostren 103 resultats
lesena
Dibuix d’una església romànica amb la indicació de diverses lesenes
Arquitectura
Faixa vertical estreta i de poc gruix que divideix els paraments dels murs i que sosté l’arcada, especialment en l’arquitectura romànica.
portuguès
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica de l’agrupament occidental iberoromànic.
El portuguès, en les seves diverses modalitats, és parlat per uns 230 milions de persones 2008 És, doncs, després del castellà, la llengua romànica més estesa L’àrea lingüística portuguesa comprèn, a part el portuguès metropolità, i tenint en compte les variants dialectals, les antigues colònies africanes Angola, Moçambic, Guinea-Bissau i de l’Índia Goa, Daman, Diu el territori de Macau a la Xina els arxipèlags atlàntics de Madeira, Açores i Cap Verd l’illa de Timor, a Oceania el Brasil i Galícia Durant segles fou la llengua franca a Etiòpia, l’Índia i la Insulíndia, i es parlen…
arcuació
Dibuix d’una església romànica amb un campanar amb arcuacions cegues
Conjunt d’arcs iguals i contigus disposats en un mateix pla amb finalitat decorativa.
cripta
cripta romànica de la parròquia de Sant Andreu d’Oristà
© Fototeca.cat
Arquitectura
Construcció arquitectònica subterrània, generalment sota el presbiteri de les esglésies, a fi d’acollir-hi la tomba o les relíquies d’un sant; també pot tenir una finalitat simplement estructural.
El seu pla determina sovint el de l’església superior A l’antiga Roma era tot soterrani d’una casa o d’un temple, però les primeres criptes pròpiament dites són les que hi ha en algunes basíliques paleocristianes La cripta assolí el màxim desenvolupament en l’art preromànic, el romànic i el gòtic Als Països Catalans n'hi ha precedents, com la paleocristiana dita cripta dels Arcosolis de la necròpoli de Tarragona En són especialment remarcables les preromàniques de Sant Miquel de Terrassa —de planta trilobada—, de Sant Pere de Rodes i de Cuixà, sostinguda per un pilar central robust Dins el…
talla
Detall del Crist de Salardú, talla romànica del segle XIII
© Xevi Varela
castellà
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica de l’agrupament iberoromànic.
És parlada a Espanya, on és pròpia de la major part del territori tret de les àrees de llengua catalana català , portuguesa gallec , portuguès , basca basc , lleonesa lleonès , aragonesa aragonès i occitana aranès , a la dependència britànica de Gibraltar i als estats i territoris americans que havien estat colònies espanyoles, on conviu amb nombroses llengües ameríndies i, dins dels Estats Units, amb l’ anglès També és present com a idioma oficial o de cultura de les antigues possessions africanes i asiàtiques, on, però, la població ha continuat parlant altres llengües o ha fet…
arquivolta
Arquivolta romànica de l’església de Santa Maria de Covet (Pallars Jussà, segle XII)
© Fototeca.cat
Arquitectura
Motllura o conjunt de motllures esculpides a les dovelles que formen un arc seguint-ne la curvatura.
Tingué un gran desenvolupament en els estils romànic i gòtic La grandària de l’obertura, a la part de fora, es va reduint progressivament mitjançant les arquivoltes i els brancals esbiaixats fins a arribar a la reduïda obertura d’accés Elements d’una arc, entre els quals s’observa l’ arquivolta La profusió d’arquivoltes permetia de tenir un espai on presentar les nombroses escenes allegòriques necessàries per a satisfer la intenció narrativa pròpia de l’art medieval Hom disposava aquestes escenes generalment en sentit radial en el romànic i longitudinal en el gòtic
campanar de paret
Dibuix de la façana d’una església romànica amb un campanar de cadireta o de paret
Arquitectura
Prolongació superior, per sobre de la teulada, d’una de les parets d’una església, o paret construïda sobre la teulada damunt l’arc toral, que presenta una o més obertures per a allotjar-hi les campanes, el suport de les quals recolza en el gruix de la paret d’ambdós costats de l’obertura.
mainell
Dibuix de la façana d’una església romànica amb el mainell a la porta d’entrada.
Arquitectura
Tecnologia
Mena de columneta de fusta o pedra que divideix en dos el buit d’una obertura, com és ara un finestral gòtic o una finestra coronella.
urna
urna sepulcral romànica de sant Càndid, amb relleus al·lusius a la vida i el martiri del sant
© Fototeca.cat
Vas de diferents formes, emprat especialment per a guardar les cendres d’un mort després de la cremació del cadàver.