Resultats de la cerca

Tot i que pot aparèixer en el marc de diferents gèneres en vers i prosa, n’és característica la combinació d’un judici moral censurador i una representació ridiculitzadora d’allò que l’escriptor s’ha proposat denigrar Sovint el seu blanc és una persona real, concreta, com passa en la invectiva de vegades ho és un grup o institució política, una incorrecció social com ara la hipocresia en el Tartuf de Molière o fins i tot una particular visió del món com la filosofia de Leibniz en el Càndid de Voltaire Les tècniques més usuals amb què degrada les seves víctimes són la descripció exagerada de…

A la literatura catalana cal assenyalar el de Bernat Metge, irreverent i càustic, i els dos del bisbetó, l’un del s XIV i l’altre del XV, relacionats amb el teatre El del s XIV, en noves rimades, és un text directament sorgit del costum indicat en canvi, el del XV, en codolada, és una peça que contrafà aquest gènere, tot permetent a l’anònim autor de fer-hi una bona sàtira misògina i de diversos estaments socials

Hom ha distingit entre la cantiga d’escarnho , on la crítica és més cortesana i encoberta, i la cantiga de mal dizer , sàtira personal, caricaturesca, de gran interès lèxic, històric i sociològic

Al començament fou una paròdia de l’òpera italianitzant La més coneguda és The Beggar's Opera 1728, sàtira sobre els polítics contemporanis, amb text de John Gay i música adaptada per John Pepusch

El seu origen es troba, possiblement, en l’antiga Fête des fous , i es basa en la idea del món com a regne de la follia Es conserven unes trenta peces de sàtira política i social que assoliren un gran èxit sobretot durant el regnat de Francesc I

Els seguidors, anomenats xarons, utilitzaven la sàtira –mig política mig literària– i el llenguatge barroer i vulgar en les seves obres Es contraposava a la literatura culta de les acadèmies i dels Jocs Florals  Parallelament, a la premsa també hi hagué una important presència de grafisme i dibuix del mateix tipus i estil

Consta de 30 a 150 versos, els darrers hemistiquis dels quals són monorims És integrada per tres parts una introducció amorosa nasīb , la descripció d’un viatge al desert raḥil i un panegíric madīḥ o sàtira hiǧā' Ja d’època preislàmica, la cassida constitueix, formalment i lingüísticament, el model inalterable de la poesia àrab clàssica

La inclusió d’una citació sovint respon a un sentiment d’homenatge, com la que es produeix al principi de Tristany i Isolda de R Wagner en la Suite Lírica d’A Berg VI Largo desolato , compàs 26, o a la necessitat d’introduir un element aclaridor en passatges de caràcter descriptiu en el cas de la tonada popular Altres vegades, però, també pot respondre a un sentit de sàtira o de burla, com la que feu B Bartók en l' Intermezzo interrotto del seu Concert per a orquestra d’un tema de la Simfonia Leningrad de D Šostakovič

El terme, l’etimologia del qual està relacionada amb la paraula llatina gula 'gola' i amb el personatge bíblic de Goliat, tenia un fort sentit pejoratiu La majoria de goliards eren individus cultes més o menys vinculats amb els centres universitaris Cultivaren unes formes de la poesia llatina inspirades tant en els models clàssics d’Horaci i Ovidi com en les formes populars i experimentaren amb nous ritmes i mètriques Les temàtiques eren preferentment profanes, amb una especial predilecció per temes com l’amor, el vi i la joventut Molt sovint, tot i la procedència eclesiàstica de…

La seva forma habitual és el dístic, però pot adoptar altres metres En la lírica grega inicialment era una inscripció poètica sepulcral posteriorment esdevingué una composició poètica de temàtica i to diversos Callímac en fou el conreador més important Els epigrames llatins ja adoptaren un caire satíric es destaquen els de Varró i Marcial Durant el Renaixement, aquest gènere fou molt apreciat i és considerat l’antecedent de la sàtira conceptista barroca Posteriorment, el conrearen Góngora, Quevedo, Voltaire, Goethe, Alfieri i Verlaine, entre altres Als Països Catalans, utilitzat…