Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
sèssil
Botànica
Dit de les fulles o dels òrgans desproveïts de pecíol o de peduncle.
perfoliat | perfoliada
diverticle
Patologia humana
Evaginació o dilatació circumscrita que pot aparèixer a qualsevol segment del tub digestiu.
Hom el qualifica de sèssil quan la comunicació entre òrgan i diverticle és ampla, i de pediculat quan és estreta La paret del diverticle pot tenir les mateixes capes que el segment digestiu al qual pertany, però algunes vegades representa un simple pas de les capes mucosa i submucosa a través de les fibres de la capa muscular La major freqüència d’aparició de diverticles en l’home correspon al duodè i al còlon sigmoide el tercer lloc correspon a l’esòfag i després al budell prim a l’estómac són molt poc freqüents Els diverticles poden ésser congènits o bé adquirits Habitualment…
fontinalàcies
Botànica
Famíla de brials aqüícoles de fulles triplòstiques i de càpsula sèssil amb perístoma doble.
L’espècie més comuna és Fontinalis antipyretica , antigament emprada contra la febre
pedicel·lari
Zoologia
Formació típica dels equinoderms que pot ésser pedunculada o sèssil i és equivalent a les pues.
Acaba en dos en els asteroïdeus o tres en els equinoïdeus braços mòbils que serveixen per a la defensa a vegades tenen fins i tot glàndules verinoses
fulla
Diferents formes de fulles
© Fototeca.cat
Botànica
Òrgan laminar de creixement limitat que apareix lateralment a la tija o a les branques.
La fulla és un òrgan característic de l’esporòfit dels espermatòfits i dels pteridòfits Segons el lloc que ocupen i les modificacions que han experimentat hi ha cinc tipus de fulles cotilèdons, catafilles, nomofilles o fulles pròpiament dites, hipsofilles i antofilles Una fulla típica consta de tres parts el limbe , que és la part laminar de la fulla, el pecíol , que és el peduncle que sosté el limbe, i la beina , que és la base eixamplada del pecíol En alguns casos la fulla és sèssil i no té pecíol A vegades la fulla presenta, a la base, lígula o estípules La fulla té dues cares, una de…
sertulàrids
Zoologia
Família de cnidaris de l’ordre dels hidroïdeus, amb pòlips inclosos dins una hidroteca, en forma de gobelet o cassó, sempre sèssil i sobre dues fileres, i proveïts d’un opercle d’1 a 4 valves.
El gènere més important, Sertularia sp , forma colònies, més o menys grans, sobre algues Fucus, Laminaria , closques i pedres
estrelleta
Estrelleta de la pluja
© Walt Sturgeon
Micologia
Bolet de la família de les licoperdàcies, de gleva fosca i pulverulenta un cop madura, d’endoperidi sèssil, globós i amb una perforació apical, i d’exoperidi higroscòpic que s’obre en forma d’estrella en temps humit i es tanca en temps sec.