Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
sabó

Esquema de la fabricació de sabó d’olor per un procés de saponificació continu
© Fototeca.cat
Farmàcia
Química
Denominació genèrica dels detergents constituïts per una sal metàl·lica alcalina, amònica o alquilamònica d’un àcid gras (tensioactiu).
Fabricació dels sabons Històricament, els sabons foren els primers detergents emprats i la seva producció és coneguda des de fa més de dos mil anys Originàriament, els sabons foren emprats des del punt de vista mèdic i no adquiriren importància com a agents netejadors fins als primers segles de la nostra era Probablement, els primers fabricants de sabó empraren greixos animals afegits a una dispersió aquosa de fusta o de cendres de plantes, la qual contenia carbonat potàssic En bullir la mescla i evaporar-ne l’aigua diverses vegades, es produïa una descomposició natural del greix…
sabó
Nom donat a diversos productes d’aspecte o d’ús semblant al sabó.
sabó metàl·lic
Farmàcia
Química
Denominació genèrica del detergent constituït per una sal d’un metall alcalinoterri o de metalls pesants, d’un àcid carboxílic de cadena llarga (superior als set àtoms de carboni), saturat o no, o que també pot ésser de tipus naftènic.
Hom els obté, bé per escalfament directe de l’àcid corresponent amb l’òxid o hidròxid metàllic, bé per metàtesi a partir de la sal sòdica de l’àcid carboxílic i una sal, com pot ésser el clorur, del metall corresponent, treballant també a temperatura elevada Són exemples de sabons metàllics l’estearat i el palmitat d’alumini, el naftenat de cobalt i el naftenat de manganès Els sabons metàllics troben aplicació com a agents assecants de pintures i vernissos, en la protecció de plàstics halogenats, com a fungicides i com a greixos lubrificants
sabó de vidriers
Tecnologia
diòxid de manganès, emprat pels vidriers per a eliminar el color del vidre causat pels composts ferrosos.
sabó de sastre
Indumentària
Tecnologia
Esteatita polvoritzada i premsada emprada pels sastres per a fer senyals a la roba.
saponita
Mineralogia i petrografia
Mineral de composició variable; bàsicament és un silicat d’alumini i magnesi hidratat.
És compacta, informe, greixosa i untuosa al tacte Té una duresa d’1,5 i una densitat de 2,3 Anomenada també pedra de sabó , es presenta sovint juntament amb la serpentina N'hi ha a Cornualla Gran Bretanya
sabonera

Sabonera
Stefan Laarmann (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de 30 a 90 cm d’alçària, glabra, de fulles ovals o amplament lanceolades, de flors rosades, agrupades en cimes denses, i de fruits capsulars oblongs.
Creix en riberes, codolars de rius, llocs incultes humits, etc, a una gran part d’Europa A vegades és plantada com a planta ornamental Conté saponines i és succedània del sabó L’arrel té virtuts expectorants, colagogues i mundificants
sabonaire
Oficis manuals
Persona que fabrica sabó o que en ven.
Aquest ofici sols apareix en forma de gremi a la ciutat de Mallorca el 1493 i a la de València a partir de 1737/40, bé que la fabricació de sabó hi era molt anterior
bàlsam d’Opodeldoch
Farmàcia
Preparat galènic antic, obtingut dissolent sabó d’oli d’oliva en alcohol de 80° i afegint-hi càmfora, amoníac i essència de farigola i de romaní.
És anomenat també liniment de sabó camforat , i és emprat en friccions i com a antiespasmòdic i calmant
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina