Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
salina
Explotació salina a Santa Pola (País Valencià)
© Fototeca.cat
Geologia
Tecnologia
Indret en el qual hom beneficia sal comuna, per evaporació de l’aigua de la mar o de llacs o fonts d’aigua salada o per extracció d’una mina o jaciment de la sal gemma o de salmorra saturada obtinguda en dissoldre la sal gemma en aigua dolça, que hi és injectada.
Els procediments d’obtenció de la sal, diferents segons que hom parteixi d’aigües salades o de sal gemma o salmorra, depenen també de la durada i de la intensitat de la insolació de l’indret on són les salines En les zones d’insolació llarga i intensa, hom sotmet les aigües salades, especialment les de la mar, a evaporació gradual en dues sèries successives de basses de poca profunditat En les basses de la primera sèrie l’aigua de mar, l’aigua salada de fonts o de llacs o la salmorra obtinguda per dissolució es concentra, alhora que es precipiten al fons algunes de les impureses…
saliner | salinera
Persona que treballa a les salines.
quartó
Història
Cadascun dels cinc districtes jurisdiccionals en què fou dividida Eivissa, extramurs de la vila, des de la conquesta catalana del segle XIII.
En temps islàmics, l’illa es dividia en els termes d’Alhauec, Xarc, Benissàmit, Portumany i Algarb Els tres conqueridors catalans en feren quatre quartons, repartint el primer, Alhauec, entre els altres quatre Xarc esdevingué el quartó de Santa Eulària Benissàmit, el de Balansat Portumany, el de Portmany i Algarb, el de ses Salines d’Eivissa Guillem de Montgrí es quedà amb els quartons de Balansat i de les Salines Nunó Sanç, comte de Rosselló, el de Portmany a Pere, infant de Portugal, correspongué el de Santa Eulària Tanmateix, continuaren apareixent cinc quartons al llarg dels segles el que…
canyamet
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les quenopodiàcies, d’una alçària de 50 a 100 cm, de tija dreta, glabra, subllenyosa, molt ramificada, fulles alternes petites i flors axil·lars ternades poc vistoses.
Viu en terres salines, gairebé per tot el litoral català
plana
Plana
JC Schou (cc-by-nc)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels pleuronèctids, de 40 cm, que és molt semblant a la palaia però amb una sèrie de formacions dèrmiques òssies tot al llarg de les aletes dorsal i anal i de la línia lateral.
Habita als fons marins fins a 25 m de profunditat, a les desembocadures dels rius i en aigües salines de tota la Mediterrània i de les costes atlàntiques europees
prolamina
Bioquímica
Denominació genèrica d’una família de proteïnes simples, caracteritzades per un baix contingut de lisina i una gran proporció de prolina
.
Són insolubles en l’aigua i en solucions salines, i es dissolen en àcids i àlcalis diluïts i en etanol Entre les prolamines més importants cal destacar la zeïna del blat de moro, la gliadina del blat i l’hordeïna de l’ordi
aridisol
Geologia
Sòl de zones àrides o bé salines, amb horitzons edafogenètics.
És un dels deu ordres de sòls definits pel sistema de classificació nord-americà Soil Taxonomy System
salaó
Alimentació
Carn, peix o altre aliment salat, adobat amb sal.
La salaó pot ésser feta en sec, posant les superfícies externes en contacte amb la sal o amb salmorra, o per injecció de solucions salines en els teixits animals De vegades va acompanyada d’un procés de maduració o fermentació i és aplicada als pernils, arengades, etc
solontxac
Geologia
Sòl salí de perfil poc diferenciat, d’estructura grumollosa i estable, amb una alta proporció de calci en el complex absorbent.
L’humus és de tipus mull o anmoor i el pH és lleugerament bàsic A la superfície apareixen eflorescències salines blanques en l’estació seca Els solontxacs són freqüents a les regions àrides, i la vegetació que s’hi fa és halòfila, especialment adaptada a la salinitat
reserva marina
Geografia
Figura internacional de protecció de la natura adreçada al medi marí.
La primera resolució internacional a favor de protegir el medi marí s’establí l’any 1962 durant la I Conferència Mundial de Parcs Nacionals de Seattle EUA No fou, però, fins el 1987, durant el IV Congrés Mundial de la Natura que se celebrà a Colorado Springs EUA, que hom acordà la definició del terme àrea marina protegida i s’establiren les bases de la conservació del medi marí Amb independència d’aquests procediments, la primera àrea marina protegida al món fou el Fort Jefferson National Monument, a la costa de Florida EUA, el 1935 i, a Europa, el Parc Nacional Marítim-Terrestre de Port-Cros…