Resultats de la cerca

Fou el primer derivat organoarsenical sintetitzat el 1910 per Ehrlich i Bertheim És una substància insoluble en aigua, per això sempre es fa servir el diclorhidrat, sòlid groc, o el derivat disòdic, que són solubles Hom l’obté per reducció de l’àcid 3-nitro-4-hidroxifenilarsènic Cal conservar-lo en ampolles tancades al foc per tal d’evitar-ne l’oxidació Era emprat en el tractament de la sífilis i la malària Actualment ha estat desplaçat pels antibiòtics

Més rarament és transmesa per mossegades, petons i per inoculació amb sang infectada La transmissió indirecta, per objectes contaminats, és excepcional És anomenada també lues La malaltia sifilítica evoluciona en tres períodes El període primari comprèn el xancre d’inoculació acompanyat d’adenopaties regionals El xancre és una ulceració única de la pell o de la mucosa gland, prepuci, boca, vulva, etc i guareix espontàniament Després de sis o set setmanes s’inicia el període secundari , caracteritzat per una erupció cutània o mucosa generalitzada, en forma de sifílides maculoses i papuloses i…

Hom en coneix un sol isòtop natural, el 75 As, i nombrosos isòtops artificials, radioactius, de vida curta Els sulfurs d’arsènic naturals eren ja emprats a l’antiguitat clàssica com a pigments i medicaments, però la primera obtenció de l’element és atribuïda a Albert Magne cap al 1250 Els alquimistes consideraren l’arsènic com un principi actiu mascle i mostraren per ell i els seus composts un interès particular L’arsènic existeix en tres estats allotròpics cristallins l’ arsènic gris , dit també arsènic metàllic , que és l’únic estable l’ arsènic groc i l’ arsènic negre , sense comptar…