Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
regicidi
Dret penal
Delicte de lesa majestat consistent a donar mort a un rei o al seu successor.
És sancionat greument per totes les legislacions El crim equivalent comès contra un cap d’estat, en sistemes no monàrquics, és anomenat magnicidi s’hi equiparen, a efectes de penalitat, la frustració, la temptativa i les lesions greus
conveni judicial
Dret
Acabament del procés judicial per acord entre les parts, sancionat pel jutge o pel tribunal.
assassinat
Dret penal
Homicidi qualificat per la concurrència de determinades circumstàncies agreujants.
El defineixen així, per exemple, les legislacions de França, Bèlgica, Hongria, Holanda, Suècia, Noruega, Anglaterra, Espanya, etc Altres sistemes legislatius, contràriament, no consideren l’assassinat com a figura delictiva especial, sinó simplement com a forma agreujada de l’homicidi Itàlia, Portugal, Mèxic, Argentina, Brasil, Veneçuela, etc Finalment, n'hi ha que ignoren l’assassinat com a delicte especial i com a homicidi agreujat i només fan esment de l’homicidi en general Dinamarca, Polònia, etc En la legislació espanyola pot ésser subjecte d’aquest delicte qualsevol persona, tret de…
visita pastoral
Cristianisme
Inspecció a les parròquies per part de bisbes o arquebisbes.
El deure episcopal de visitar la pròpia diòcesi, fonamentat en el costum antic, fou sancionat en diversos concilis de Tarragona 516, 1230, 1239, etc i recollit en constitucions sinodals dels altres bisbats s XIII El terme d’un any previst per a una ronda completa de visites —mai no atès— es doblà després concili de Trento i s’amplià a un quinquenni dret canònic Es poden distingir diversos períodes, segons que el visitador posés l’interès a vetllar per la conducta de les persones s XIII-1350 o a descobrir l’estat dels edificis, el mobiliari litúrgic, el personal i les fundacions…
sagrat
Etnologia
Religió
Sociologia
Dit de tot allò que és relacionat, més o menys íntimament, amb la divinitat, amb la religió i amb els seus misteris i que, per això mateix, suscita una actitud complexa de reverència, d’admiració, d’atracció, de reserva, d’avidesa i sovint de terror.
Concepte fonamental en l’estudi de les religions, és també indefinible, llevat en la seva contraposició a profà és tot allò que no és profà En totes les religions hi ha éssers i coses, més o menys determinats, que es troben separats del món profà quotidià i que són objecte d’un respecte i d’una atenció, que són suficients per a explicar llur caràcter sagrat Émile Durkheim 1897, seguint RSmith 1894, fou el primer que veié en l’oposició sagrat-profà el pol entorn del qual la religió organitza tota la realitat el sagrat és el separat, el prohibit, i el culte és el mitjà emprat per a mantenir la…
autonomia
Política
Dret constitucional
Condició juridicopolítica d’aquelles entitats o d’aquells organismes que, dins l’estructura constitucional d’un estat, tenen facultats per a donar-se lleis pròpies.
Suposa una valoració integradora de les comunitats intraestatals i, per tant, infraestatals L’autonomia permet d’exercir unes facultats de plena llibertat legislativa dins el marc establert per una llei, generalment d’ordre constitucional, de l’estat dins el qual actua l’entitat autònoma Aquesta disposa de la potestat legislativa i de la de caràcter reglamentari D’altra banda, perquè hi hagi autonomia cal que aquestes potestats legislativa i reglamentària puguin ésser exercides sense tutela ni vigilància d’òrgans de l’estat, car, si les decisions de l’entitat o l’òrgan autònom poguessin ésser…
jurat
Dret
Institució per mitjà de la qual el poble participa en l’administració de justícia de la manera que la llei determina i en relació amb aquells procediments penals en què és previst.
Normalment els jurats o ciutadans elegits per a aquest fi intervenen en la determinació i la fixació del fet i el grau de culpabilitat, estant reservada als jutges i magistrats l’aplicació del dret A l’Estat espanyol fou vigent fins a la Segona República Actualment, aprovat i regulat de nou per una llei de 1995, hom el pot definir com un òrgan collegiat integrat per ciutadans als quals s’imposa el deure de declarar com a provats o no provats determinats fets relatius a delictes, determinats per la llei, proposats pel magistrat president del tribunal, i emetre la seva decisió mitjançant el…
cop indirecte
Esport general
Futbol
En el futbol i altres esports d’equip, càstig consistent a tirar la pilota, parada, contra la porteria de l’equip sancionat, que forma una barrera defensiva a una determinada distància.
Perquè en pugui resultar gol, cal que la pilota sigui tocada abans d’entrar a la porta per un jugador que no sigui el que l’ha llançada
cop directe
Esport general
Futbol
En el futbol i altres esports d’equip, càstig consistent a llançar la pilota, des de la posició on ha estat comesa la falta, contra la porteria de l’equip sancionat.
Si entra la pilota directament a la porteria, el gol és vàlid, a diferència del cop indirecte , en què aquesta prèviament ha d’ésser tocada per un jugador altre que el que l’ha llançada
rugbi
Una jugada d’un partit de rugbi de La Unió Esportiva Santboiana
© Fototeca.cat
Esport
Esport practicat a ple aire entre dos equips de quinze jugadors com a màxim cadascun, amb la finalitat de marcar el màxim nombre possible de punts.
Cada equip consta de vuit davanters, dos mitjos anomenats mig de melé i mig d’obertura, quatre tres-quarts i un defensa La pilota és de forma oval, formada per quatre elements, i el seu pes pot oscillar entre 400 i 440 gr El camp de joc, en general cobert de gespa, té una longitud màxima de 100 m i una amplada també màxima de 70 m Damunt la línia de gol hi ha disposats dos pals verticals, imaginàriament infinits, distants l’un de l’altre 5,65 m i units per un travesser a 3 m de terra Adossada a la línia de gol hi ha l’àrea de gol anomenada també zona de marca , que allarga el terreny un màxim…