Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
saurisquis
Paleontologia
Ordre de rèptils del grup dels dinosaures, fòssils, el tret fonamental dels quals era la pelvis triradiada, que els distingeix de l’altre ordre, els ornitisquis, que la tenien semblant a la dels ocells.
N'existiren formes bípedes i quadrúpedes i en aquest ordre hi havia els carnívors més grans que han viscut a la Terra, com el tiranosaure, de fins 15 m de longitud total Actualment és considerat un dels dos clades principals en què evolucionaren els dinosaures Els saurisquis Saurischia estan registrats a tots els continents des del final del Triàsic fins el final del Cretaci terminal Aquest clade es caracteritza per un pubis orientat anteroventralment i comprèn tots els dinosaures carnívors Theropoda, incloent-hi les aus, i els grans herbívors sauropodomorfs entre els quals els…
terizinosaures
Paleontologia
Clade de dinosaures carnívors maniraptors també anomenats segnosaures, trobats en dipòsits cretacis de Mongòlia, la Xina i l’Amèrica del Nord.
Morfològicament, aquests dinosaures saurisquis tenien cranis petits, colls molt allargats, mans amb unes urpes inusualment desenvolupades, cossos relativament voluminosos i una pelvis amb un pubis orientat posteroventralment convergent amb relació a la condició dels dinosaures ornitisquis
prosauròpodes
Paleontologia
Clade primitiu de dinosaures saurisquis sauropodomorfs.
Aquests herbívors foren comuns des del final del Triàsic fins al Juràssic inferior d’Europa, Àfrica, Amèrica i Àsia Tenien el crani proporcionalment petit, el coll allargat i les extremitats anteriors una mica més curtes que les posteriors Els cranis estaven delicadament construïts, amb dents sense facetes d’oclusió
dinosaures
Paleontologia
Nom genèric, sense valor sistemàtic, donat als rèptils de l’era secundària que provenen dels arcosaures i que són continguts en dos ordres: saurisquis i ornitisquis.
Sota la denominació de dinosaures hom agrupa diversos gèneres que poden presentar grans diferències de pes i talla o que poden ésser bípedes o quadrúpedes, herbívors o carnívors Tenen característiques comunes, com ara petita capacitat craniana, columna vertebral sòlida i lleugera, membres posteriors més desenvolupats que els anteriors, os quadrat fix i dents implantades en alvèols Aparegueren durant el Triàsic i assoliren la màxima importància durant el Juràssic La seva àrea de distribució cobria tots els continents L’extinció dels dinosaures tingué lloc a la fi del Cretaci, durant la…
tiranosaure
Paleontologia
Rèptil diàpsid arcosaure de l’ordre dels saurisquis, del subordre dels teròpodes, fòssil, que podia assolir 15 m de longitud total i 8 tones de pes.
És un dels carnívors més grossos que mai hagin existit, i s’alimentava generalment de dinosaures herbívors Gènere monoespecífic Tyrannosaurus rex de dinosaures carnívors d’enormes dimensions que pertany al clade dels coelurosaures i que visqué a l’oest de l’Amèrica del Nord al final del Cretaci superior Es tracta d’un dels dinosaures més coneguts pel públic i pels paleontòlegs gràcies als seus 14 m de llargada, un pes estimat de 7 tones i un crani enorme de fins a 1,5 m de longitud amb dents de 10-15 cm de llargada Les òrbites dels ulls estaven frontalitzades i conferien certa visió…
diplodoc
Paleontologia
Nom donat a uns rèptils fòssils, de l’ordre dels saurisquis, caracteritzats per unes grans dimensions (uns 25 m de llargada per 4 m d’alçada), un cap petit (d’uns 30 cm), amb un cervell minúscul, i un pes enorme (unes 20 tones).
Eren de règim herbívor i habitaven en zones pantanoses i llacs Visqueren durant el Juràssic i el Cretaci Les darreres investigacions els situen al final del Juràssic fa uns 150 milions d’anys a l’oest dels EUA Les seves restes han estat trobades a la Formació Morrison de Colorado i Utah Malgrat superar els 20 m de llargada, el Diplodocus era relativament gràcil El crani era relativament allargat i les dents estretes i cilíndriques
teròpodes
Paleontologia
Subordre de rèptils de l’ordre dels saurisquis de cap petit, la cua i el coll molt llargs, les potes posteriors altes i robustes, que servien per a sostenir el cos, mentre que les anteriors, molt curtes, servien només per a agafar i retenir les preses.
Els primers teròpodes, Coelophysis , aparegueren en el Juràssic i només feien 1,20 m de llargada després aparegueren uns altres gèneres més grossos, com ara Ornitholestes , d’1,80 m de llargada, propi dels boscs de l’Amèrica del Nord, Compsognathus , i els gegants Allosaurus i Tyrannosaurus , de 10 i 14 m, respectivament, de llargada, amb les mans amb fortes urpes, dentadura poderosa i cap força gros en comparació amb els altres gèneres anteriors visqueren en terra ferma durant el període cretaci i s’alimentaren de dinosaures herbívors
sauròpodes
Paleontologia
Subordre de rèptils de l’ordre dels saurisquis, que comprenia animals de locomoció quadrúpeda i d’alimentació herbívora, entre els quals hi havia els vertebrats terrestres més grans que mai han existit a la Terra, com el diplodocus, que arribava als 24 m de longitud total i a les 50 tones de pes. Els sauròpodes aparegueren al Triàsic superior i perduraren fins al final del Cretaci, moment en què amb l’evolució dels titanosaures assoliren una distribució gairebé global..