Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
sedició
Dret penal
Segons el codi penal espanyol, delicte que consisteix a alçar-se públicament i de manera tumultuària per impedir per la força o fora de les vies legals l’aplicació de les lleis o el legítim exercici de les seves funcions o el compliment de les resolucions administratives o judicials a una autoritat, una corporació oficial o un funcionari públic.
sediciós | sediciosa
sediciós | sediciosa
revolta
Alçament contra l’autoritat establerta, sedició amb agitació, amb avalot.
Audiència Nacional
Dret processal
Tribunal amb seu a Madrid i jurisdicció a tot l’Estat espanyol.
Constitueix un tribunal especial centralitzat dedicat a determinades matèries considerades d’especial rellevància i de repercussió en tot el territori de l’Estat espanyol, entre les quals figuren el terrorisme, els delictes contra la corona, el crim organitzat, el narcotràfic i els delictes monetaris i econòmics que perjudiquin el conjunt de l’economia espanyola, com també les impugnacions de convenis collectius d’àmbit territorial superior a una comunitat autònoma Consta de tres sales la penal, la contenciosa administrativa i la social Fou creada el 4 de gener de 1977 per decret llei el…
violència
Dret
Acció violenta o coacció moral exercida sobre una persona per tal d’obligar-la a una determinada acció o omissió.
Tant el dret civil com el penal lleven responsabilitat als actes comesos sota l’acció de la violència A més, el codi penal preveu una sèrie de delictes —rebellió, sedició, violació, etc— en què la violència és una part integrant en llur descripció La jurisprudència i la doctrina distingeixen la violència física vis absoluta de la coacció moral vis compulsiva , i és castigada com a amenaça o coacció
jurat popular
Història del dret
Organisme judicial creat per decret de la conselleria de justícia de la Generalitat de Catalunya el 24 d’agost de 1936.
Regit pel codi de justícia militar, funcionà dins les audiències provincials de Catalunya amb competència sobre els delictes comesos pels militars revoltats pel juliol i, a partir del 28 d’agost, sobre els delictes de rebellió i sedició contra la seguretat exterior de l’estat comesos des del 17 de juliol Quan es crearen els tribunals populars 13 d’octubre, es mantingué el Jurat Popular Especial de Barcelona, sota la presidència d’Àngel Samblancat 21 d’octubre
desordres públics
Dret penal
Delicte que comet el qui causa tumult o pertorba més o menys greument l’ordre públic, sia en llocs oficials o en actes públics oficials o privats.
Aquest delicte, inclòs en la majoria de legislacions, va molt lligat amb el concepte d’ordre públic i, per tant, la seva tipificació i sanció varia segons l’estat El codi penal espanyol considera aquest delicte en un sentit ampli i, a més, hi inclou els crits provocatius de rebellió o sedició, els desperfectes ocasionats a les vies fèrries i a les línies telefòniques i telegràfiques i la intercepció de les comunicacions i de la corespondència