Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
sèmola
Alimentació
Producte intermedi de la molta dels cereals, que és separat de la flor de la farina i de les partícules de segó en els cernedors i tornat a moldre per a obtenir més farina.
Segons el seu diàmetre, hom la classifica en sèmola grossa més de 0,6 mm i fina de 0,4 a 0,6 mm La sèmola de blat , neta i sense restes de tegaments i germen, formada doncs per partícules d’endosperma, és emprada per a fer sopes i farinetes i en la fabricació de pastes alimentoses Les millors qualitats són obtingudes dels blats durs i dels rics en gluten La de blats tendres es desfà en la cocció i forma un conjunt mucilaginós La sèmola de blat de moro és emprada com a succedani de la sèmola de blat i per a fer púdings La sèmola d’arròs , emprada generalment per a fer sopes, és anomenada també…
crispetes
Alimentació
Flocs de sèmola de blat de moro, torrats i ensucrats, que hom pren remullats en llet.
civada
Conreu de civada
© Xevi Varela
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 60 a 150 cm d’alçada, segons la raça, amb fulles nombroses de color verd blavós i flors i fruits reunits en panícula estesa o bé unilateral, amb les espiguetes erectes o pèndules, segons les races, i en nombre sovint superior a setanta.
Hom no l’ha trobada en estat silvestre Per contra, se’n coneixen diverses espècies pròximes, les cugules, entre les quals l’ A fatua sembla ésser el principal antecessor de la civada, amb influència de l’ A sterilis , i potser també de l’ A barbata Probablement l’origen de la civada es localitza a la zona que va de la costa atlàntica fins a Mongòlia i les muntanyes d’Àsia central Els pobles antics d’Àsia i de la regió mediterrània no la coneixien Considerada inicialment com a mala herba dels camps de blat, degué començar a ésser conreada tardanament fa uns 2000 anys El gra de…
molta alta
Molta feta separant l’alta de la sotana a fi d’aconseguir una proporció de sèmola superior a la de farina fina.
espagueti
Espaguetis cuits
© MPG
Alimentació
Cadascuna de les peces d’un dels tipus de pasta alimentosa, de sèmola de blat dur, semblant a un fideu, però més llarg, gruixut i ple a l’interior.
Hom els menja bullits i amanits de manera diversa
cuscús
Cuscús amb pollastre i verdures
© MPG
Gastronomia
Plat típic d’Àfrica del Nord, preparat amb sèmola de blat de moro o d’arròs i carn en petits bocins (moltó, pollastre, etc), amb possibilitats d’addició de mantega, sal, cigrons, carxofes, etc.
croqueta
Croquetes
© MPG
Gastronomia
Petita porció d’una pasta feta amb carn (de gallina, porc, peix, etc.), capolada, o de sèmola, arròs, etc., amassada amb llet i farina, que hom fregeix després d’arrebossada amb ou i farina o pa ratllat.
escudella
Gastronomia
Plat d’arròs i fideus o qualsevol altra pasta, sovint de sèmola i fins i tot de tapioca, amb col, patates i altres verdures, cuit amb el brou de la carn d’olla o solament amb aigua i algun condiment.
L’escudella es cou per separat amb el brou de la carn d’olla i se serveix com a plat independent escudella i carn d’olla , o bé es cou amb tots els ingredients de tots dos plats i se serveix a la manera de bullit escudella de pagès o barrejada L’escudella i carn d’olla havia estat la menja més habitual de les llars del Principat És costum de menjar escudella en les diades de Nadal amb pasta grossa, generalment galets, el dimecres de carnestoltes i el sant del cap de casa, i també, en alguns indrets, per la festa major En algunes poblacions urgellenques, com la Seu d'Urgell , i andorranes s…
sassor
Alimentació
Tecnologia
Cernedor de tamisos oscil·lants, a través dels quals circula un corrent d’aire de baix a dalt, emprat per a purificar i classificar la sèmola segons la mida de les partícules, amb la finalitat de preparar-la per tal d’ésser acabada de moldre i fer-ne farina.