Resultats de la cerca
Es mostren 215 resultats
septentrional
Natural, originari, de les regions del N.
graula
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels còrvids, d’uns 45 cm, amb la zona que comprèn la base del bec nua, el plomatge negre, les cuixes notablement plomoses, les potes negres i el bec negre grisenc.
És gregari i omnívor, amb preferència pels vegetals Habita a l’Europa central i en una part de la septentrional, i hiverna a l’Europa meridional i l’Àfrica septentrional
morsa
Mastologia
Gènere de mamífers carnívors de l’ordre dels pinnípedes, de la família dels odobènids, integrat per individus que atenyen més de 5 m de llargada i tenen un pes de 1 000-1 500 kg.
El cos és allargat i presenta un engruiximent a la part mitjana el cap, arrodonit, és petit comparat amb la resta Aquestes característiques els donen una forma molt dinàmica per a moure's bé en llur ambient, que és la mar Destaca el gran desenvolupament de les dues dents canines de la mandíbula superior, que poden ultrapassar els 70 cm de llargada La pell, molt gruixuda, és de color vermellenc en els individus joves i groguenc en els vells Es nodreixen bàsicament de molluscs, peixos i equinoderms Habiten a les regions circumpolars del nord, i llur carn és apreciada pels esquimals Les canines…
vern pilós
Botànica
Jardineria
Arbre de la família de les betulàcies, de fins a 10 m d’alt, monoic, d’escorça llisa, de brots pubescents o tomentosos, de fulles ovades agudes, serrades, puberulentes o tomentoses en el revers, caduques, i de flors unisexuals en aments, els masculins cilíndrics i els femenins ovoides.
Propi de l’Europa central i septentrional, és plantat a vegades en jardins
grèvol
.jpg)
Grèvol
© Aran Park
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels tetraònids, d’uns 35 cm, que té les parts superiors de color gris terrós, tacades a franges, i blanquinoses les inferiors.
Habita als boscs muntanyencs de l’Europa central i septentrional i de l’Àsia occidental
èider
èider
© Fototeca.cat
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels anseriformes
, de la família dels anàtids, de dimensions mitjanes i plomatge hidròfug.
Habiten a l’Europa septentrional, i a la tardor emigren cap al sud són accidentals als Països Catalans
simetrodonts
Paleontologia
Mastologia
Ordre de mamífers de la subclasse dels teris, carnívors o insectívors, amb la mandíbula esvelta, llarga i formada per un os dentari únic.
Hom n'ha trobats de fòssils del Juràssic i del Cretaci a Anglaterra, l’Amèrica del Nord i l’Àsia septentrional
lluer
Lluer
© Sławek Staszczuk
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, d’uns 12 cm de llargada; el mascle té el pili, la barbeta, una part de les ales i la cua negres, el carpó, les franges alars i els laterals de la cua grocs, les parts inferiors d’un color groc verdós i les superiors llistades de taques terroses.
Habita a l’Europa central i septentrional, i hiverna a l’Europa meridional és comú, a l’hivern, als Països Catalans
griva
Griva
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 27 cm, que té les parts superiors brunes, les inferiors de color blanc groguenc amb taques negres i el dessota de les ales blanc.
Habita a tot Europa, excepte Dinamarca, Noruega, Islàndia i les Balears, i hiverna a l’Àfrica septentrional, Pèrsia i el Turquestan