Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
serradures

Les serradures són un subproducte de la indústria de la fusta que s’aprofita per a fabricar pasta de paper i taulons de conglomerat
© Fototeca.cat-Corel
Tecnologia
Partícules despreses de la fusta en serrar-la.
Les serradures són aprofitades per a diverses aplicacions, especialment com a combustible, en pols o en aglomerats, com a absorbent de la humitat, com a adsorbent, com a fumigen en el fumatge d’aliments, com a matèria de càrrega, etc
serradures
Tecnologia
Oficis manuals
Partícules de material que són arrencades per la serra.
pèl·let

Pèl·let
Tecnologia
Combustible fabricat a partir de serradures de biomassa vegetal, normalment residus forestals.
Les serradures es compacten amb maquinària d’extrusió per tal de produir uns granulats cilíndrics petits amb un baix contingut d’humitat per sota del 10% Aquests granulats es comporten com un fluid i poden ésser transferits d’un dipòsit al fogar d’una caldera per mitjans de transport automàtics
escobiforme
Que sembla serradures.
humitejament
Tecnologia
Operació de donar al cuir adobat al crom la humitat necessària (aproximadament un 34%) per conferir-li el tacte adequat.
En l’humitejament hom deixa les pells en contacte amb serradures molles fins que absorbeixen la quantitat d’aigua convenient o bé hom les submergeix breument en aigua i les deixa unes quantes hores, tapades amb un plàstic, per tal que es reparteixi uniformement la humitat
trencar l’olla
Jocs
Joc popular d’infants consistent a trencar una olla de terrissa penjada en un cordill entre dos pals.
Hom pot posar dins l’olla aigua, farina, serradures, joguines, caramels, monedes, etc, de manera que, en trencar-se, el seu contingut cau a terra o damunt el qui l’ha trencada Els infants, alternativament, amb els ulls embenats i un pal a les mans, procuren de localitzar l’olla i trencar-la normalment cada infant pot fer tres intents
tió

Parada de venda de tions
© Lluís Prats
Folklore
Tronc gros, sovint ple de grops, que per Nadal hom fingeix que, a força de bastonades de les criatures, arriba a cagar dolços i altres regals.
Al Principat i a Mallorca era costum de guardar un tió per a encendre la nit de Nadal dies abans les criatures li portaven força menjar pa, blat de moro, garrofes, serradures, etc perquè pogués cagar després L’acte de fer cagar el tió , tradicionalment la nit de Nadal, constitueix una gran festa de menuts i de grans mentre el bastonegen, els infants solen cantar la fórmula “tió, caga torró, d’avellana i de pinyó” o una altra de semblant, més o menys ampliada Malgrat una certa regressió, sobretot a les ciutats, la tradició encara és viva i amb tendència a renéixer en…
dinamita
Militar
Denominació genèrica dels explosius a base de nitroglicerina, d’un gran poder trencador, obtinguts per absorció d’aquesta en substàncies capaces de retenir-la, en estat de divisió, o de formar-hi una massa gelatinosa.
La dinamita fou ideada per Alfred Nobel el 1866 l’obtingué absorbint la nitroglicerina descoberta per Ascanio Sobrero el 1847 en una massa de terra de diatomees, i n'aconseguí, així, l’estabilització Hom classifica les diverses classes de dinamita en tres grups, segons la base En les dinamites de base inerta , l’absorbent terra de diatomees, carbonat de magnesi és una substància que no intervé en la reacció explosiva Quan l’absorbent és una substància reductora, com ara les serradures, les farines vegetals, el carbó, etc, equilibrada amb l’addició d’un oxidant nitrat o clorat de…
corquim

corquim produït per Hylotrupes bajulus (cuc de les bigues o corc gran de la fusta)
Jesus Dieguez Fernandez (CC BY 2.0)
Pols o serradures que fa el corc a la fusta.