Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
estiratge
Tecnologia
Operació d’estirar el cuir, en humit, a fi d’allisar-lo i obtenir-ne un augment de superfície.
Hom pot fer l’estiratge a mà, amb el cuir estès sobre una taula i servint-se de l’estira, o bé en màquines especials
deportació
Dret penal
Pena consistent a trametre el condemnat a un territori llunyà fora de la metròpolis, on generalment és sotmès a un règim de privació de llibertat i de treballs forçats.
Aplicada a pesones considerades socialment perilloses, hom l’ha feta servir sovint amb finalitats polítiques Coneguda ja a l’imperi Romà, fou practicada, especialment al segle XIX, per Anglaterra, França i Rússia, servint-se de llurs colònies Avui és poc utilitzada El codi penal espanyol no la recull
dic sec

Dic sec de Talcahuano (Xile)
Transports
Mena de dic que hom introduí cap al 1700, quan els vaixells, per llurs dimensions, no podien ja ésser carenats pels sistemes antics.
Consisteix en una petita dàrsena rectangular que hom pot tancar hermèticament servint-se d’unes portes o bé d’una estructura flotant que hom colloca a l’entrada i buidar per mitjà d’un equip de bombament Les parets del dic són esglaonades de manera que facilitin l’apuntalament del vaixell i l’organització de les tasques de reparació
joc decisiu
Esport
Regla que s’aplica en el joc del tennis quan hi ha empat en un set a sis jocs, i així ha estat convingut prèviament per tal de decidir ràpidament la sort del set.
Comença servint el jugador que no disposava del servei el seu rival serveix el segon i tercer punts i després cadascun dels jugadors ha de servir alternativament dos punts consecutius i canviar de pista a cada 6 punts, fins que un d’ells hagi guanyat 7 punts i l’altre menys de 6 Si hi ha empat a 6 punts, hom continua jugant fins que l’un aconsegueixi dos punts de diferència sobre l’adversari
raspinell
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels cèrtids, de 13 cm, que té les parts superiors de color bru amb estries ocràcies, el carpó rogenc, els flancs grisencs, el pit blanc, el ventre grisenc i celles blanquinoses.
El bec és llarg i corbat cap avall Escala en espiral els troncs dels arbres servint-se de les llargues ungles i recolzant-se en la cua, que és com la dels picots, mentre amb el bec cerca insectes a les escletxes de l’escorça Habita als boscs i arbredes de l’Europa continental llevat d’Escandinàvia fins a Polònia i la mar Negra, i als de Sicília i de l’Àfrica nord-occidental És comú a la Catalunya continental
horitzó artificial
Transports
Superfície plana horitzontal i reflectora, emprada per a observar altures d’astres amb un sextant (o un altre instrument de reflexió) quan hom no pot veure l’horitzó de la mar.
Hi ha dues classes d’horitzons artificials els de fluid , constituïts per la superfície lliure d’un líquid en repòs que reflecteix bé els objectes, com l’argent viu o l’oli, posat en un receptacle, i els de cristall , que consisteixen en un mirallet circular que hom posa horitzontal servint-se d’un nivell d’aire L’angle que hom mesura amb el sextant fent servir un horitzó artificial és el que forma l’astre observat amb la seva imatge reflectida en el dit horitzó artificial, o sigui el doble de l’altura de l’astre sobre l’horitzó de la mar
prosil·logisme
Lògica
Sil·logisme preliminar d’un altre, la seva conclusió servint de premissa a aquest segon.
música incidental
Música
Música composta per a una obra teatral, sense constituir-ne, però, un element principal o dominant.
Per extensió, qualsevol música utilitzada en una obra escènica, expressament composta per a ella o no Pot restar fora de l’acció teatral -a manera d’obertura, entreacte o interludi- o acompanyar-la, ja sigui subratllant-la o simplement servint-li de fons musical El seu origen es pot situar als drames de l’antiga Grècia, però no és fins al Renaixement, en particular a les comèdies italianes de l’època, que es pot parlar pròpiament de música incidental Al segle XX, el significat del terme s’ha estès fins a incloure la música per al cinema Una bona part de la música incidental dels…
mastigòfor
Història
A l’antiga Grècia, funcionari encarregat de guardar l’ordre servint-se d’un fuet (μάστιξ).
Probablement els mastigòfors eren els executors materials de les penes imposades pels jutges
nurag
Prehistòria
Tipus de monument prehistòric de Sardenya.
En forma de torre, és gairebé exclusiu d’aquesta illa n'han estat identificats més de 7 000 Els nurags —que corresponen a la tècnica arquitectònica dita ciclòpia o megalítica, amb grans blocs de pedra— solien tenir caràcter defensiu i sovint s’elevaven en la part central dels poblats El tipus més simple és el de planta circular, però també hom en troba, seguint l’evolució del temps, de plantes més complicades quadrilobulars, polilobulars, etc Segons el sistema de coberta, es divideixen en els de falsa cúpula, o thólos, i els de corredor amb sostre pla Hom pujava a la part superior …