Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
patent de navegació
Transports
Dret marítim
Document lliurat per les autoritats de marina, que autoritza un vaixell per a la navegació.
A l’Estat espanyol, segons les ordenances de la matrícula de marina i les de la marina de guerra del s XVIII, cap vaixell no podia navegar sense patent, sota pena de confiscació d’aquest i de la seva càrrega L’ordenança del 20 de juny de 1801 i les ordres reials del 1856 i el 1841, confirmaren aquestes mesures, amb certes excepcions per als vaixells de Biscaia i de Guipúscoa Els vaixells costaners en tenien prou amb una simple llicència del comandant de la província marítima Inicialment, en les patents de navegació es fixaven les mars per on havien de navegar els vaixells però des de l’any…
veladura
Art
Capa subtil de color que l’artista estén sobre una pintura ja seca, per a fer-ne ressaltar el to, per a endolcir-ne el modelatge o per a modificar-ne la força de coloració.
Se serviren magistralment d’aquest artifici els antics mestres venecians Ticià, Il Tintoretto, Il Veronese
boîte
Arts de l'espectacle (altres)
Local d’un tipus poc concret, per regla general no gaire gran, on tenen lloc preferent les actuacions de cantants, de conjunts i grups musicals i, també, les varietats.
Aquests locals, sobretot a França, serviren de lloc d’aprenentatge de molts autors i intèrprets de cançons
batau | batava
Història
Individu d’un poble germànic establert a la desembocadura del Rin, sobre la denominada Insula Batavorum (Wommeler Waard).
Sota els primers emperadors serviren de tropes auxiliars i de guàrdia imperial de l’exèrcit romà En morir Neró es revoltaren, capitanejats per Civil Vençuts, restaren fidels a Roma Desaparegueren, dominats pels francs i pels merovingis
bagatel·la
Música
Peça instrumental curta i sense pretensions.
Aquest terme fou usat ja en la música francesa per a clavecí del segle XVIII Beethoven n’escriví tres sèries per a piano que serviren de model a compositors posteriors També n’escriviren Antonín Dvorák, Jean Sibelius i Anton Webern, entre d’altres
haiduc
Història
Membre de les milícies irregulars hongareses.
Originàriament vigilaven les fronteres meridionals del regne, però en produir-se les invasions turques s XVI foren desorganitzats i esdevingueren bandolers Al s XIX, reconeguda llur autonomia al districte d’Hajdú, feren costat als independentistes serbis 1804-13 i búlgars i serviren Rússia contra Turquia 1877-78
cos franc
Història
Unitat de voluntaris aplegats amb motiu d’un conflicte bèl·lic determinat.
Assoliren una notable importància durant la guerra de successió d’Àustria i els alemanys se'n serviren durant les guerres napoleòniques Després de la Primera Guerra Mundial tingueren com a missió la defensa de la frontera de l’est i la lluita contra el comunisme a l’interior Molts dels seus membres integraren el moviment nacionalsocialista i les SA
biga
Història
Carro tirat per dos cavalls usat per a la guerra, les curses i el transport.
Segons Plini, fou inventat a Frígia, i se’n serviren els egipcis, els caldeus, els hitites i els fenicis A Grècia fou portat a la vuitanta-unena olimpíada En Homer la biga és reservada als règuls Introduïda a Itàlia pels grecs, també la conegueren els etruscs, i arribà a la Gàllia i a Britània, on fou usada per a combatre en temps de Cèsar
recurs de revisió
Dret processal
Nova fase del procés civil o penal, amb la qual en certs casos el condemnat amb sentència definitiva pot demanar i exigir un nou examen del seu cas, considerant que la sentència ha estat basada sobre uns fets o documents que posteriorment hom demostra que són falsos.
Constitueix, de fet, un nou procés que veu el tribunal suprem Les causes que el motiven són l’existència de nous documents retinguts per força major o per la part afavorida, la demostració de la falsedat dels documents de base del procés precedent, la condemna per fals testimoni dels testimoniatges que serviren de prova testifical i la demostració que la sentència fou dictada per suborn, violència o maquinació fraudulenta
visitador | visitadora
Dret canònic
Persona que practica la visita pastoral a una parròquia o canònica, a un monestir o entitat.
El deure de visitar corresponia al bisbe en la seva pròpia diòcesi, a l’arquebisbe en el territori de la seva metròpolis i als superiors religiosos o delegats seus als convents o monestirs de la seva jurisdicció Els prelats dels Països Catalans visitaren sovint el bisbat personalment, i, per privilegi de Benet XII 1336, que els permetia de rebre’n la paga, i la llei general, se serviren també de delegats, especialment ardiaques, degans i clergues del cercle episcopal