Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
corda simpàtica
Música
En els cordòfons que en tenen, cadascuna de les cordes que, sense ser tocades, sonen en ser excitades per la vibració d’altres que sí que ho són (fregades, polsades, percudides, etc.).
Les cordes simpàtiques, anomenades també cordes de ressonància, vibren amb la mateixa freqüència o amb la d’un dels harmònics de les cordes que exciten la seva vibració, la qual cosa produeix un so conjunt tímbricament diferent -més ric- del que produirien les cordes normals les que no són simpàtiques soles Les cordes de ressonància s’empren en un variat nombre d’instruments, com ara la viola d’amor, que n’inclou de sis a catorze de metàlliques, el baríton o el sitar
tinta simpàtica
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Tinta incolora a la qual cal aplicar algun tractament físic o químic; sovint l’aplicació de calor és suficient perquè sigui visible el que ha estat escrit en un paper amb aquesta tinta.
revetler | revetlera
Persona plaent, eixerida, simpàtica.
recció
Gramàtica
Relació sintàctica entre dos elements lingüístics en la qual un depèn gramaticalment de l’altre.
L’element principal és el regent , i el dependent és el regit L’element regent determina les circumstàncies morfològiques de l’element regit En llatí, per exemple, en l’oració Puer amat patrem, el verb amat regeix l’acusatiu patrem la preposició ex regeix el cas ablatiu La concordança entre dos mots és també una mena de recció, en tant que un dels elements regeix la flexió de l’altre en noia simpàtica , el mot noia imposa el gènere i el nombre a simpàtica
hemostàsia
Medicina
Resposta fisiològica a una lesió vascular, la finalitat de la qual és de deturar l’hemorràgia.
Hi ha una fase parietovascular, desglossada en un període de vasoconstricció simpàtica i hormonal, i una fase d’obliteració mecànica, en les quals tenen una gran importància les plaquetes Després ve la coagulació, que condueix a precipitacions del fibrinogen en fibrina, a la retracció del coàgul i a la seva lisi fibrinolítica Hom parla també d’hemostàsia quan l’acció de deturar l’hemorràgia és intentada a través de maniobres manuals o instrumentals
doneta
Dona simpàtica per algun motiu de modèstia, humilitat, bondat, etc.
cordam
Música
Conjunt de cordes d’un instrument cordòfon.
Els materials i les mides de les cordes corda han de ser sempre els adequats a cada instrument, ja que l’estructura està calculada per a suportar una tensió determinada Una alteració de les proporcions del cordam podria repercutir negativament en el so, i fins i tot trencar l’instrument en cas d’excés de tensió A més de ser d’un material concret, cada corda ha de tenir una longitud i un pes determinats per a donar la nota correcta, amb el so equilibrat i la qualitat necessària de cada registre Alguns cordòfons s’encorden amb jocs de cordes iguals, mentre que d’altres necessiten cordes de…
orgia
Religions de Grècia i Roma
En sentit històric, nom de les cerimònies rituals —particularment les del culte dionisíac (Dionísies)— caracteritzades pel desenfrenament, pel furor i l’entusiasme dels participants.
El terme, del grec ‘όργια pl , que significava originàriament ‘acte ritual’, passà a designar els ritus dels cultes secrets i, més tard, els cultes de Dionís L’origen d’aquests actes es troba, però, entre les institucions de nombroses religions primitives i consisteix en l’abolició temporal de les normes —molt sovint de les normes sexuals— que regulen la vida d’un poble Atès que en molts pobles agrícoles la celebració de les orgies rituals coincideix amb els moments culminants del conreu dels camps, alguns estudiosos de les religions intentaren d’explicar-les, durant el s XIX, basant-se en…
neuroblastoma
Patologia humana
Tumor maligne derivat de les cèl·lules de la medul·la de la glàndula suprarenal o dels ganglis de la cadena simpàtica.
És propi de la infantesa, produeix metàstasi i, en alguns casos, segrega catecolamines
bou

Vaca i vedell mascle de la raça aberdeen-angus
The Aberdeen-Angus Cattle Society
Mastologia
Ramaderia
Mamífer remugant de peu rodó, mascle, de la família dels bòvids, de gran talla (2 m de llargària i 1,5 m d’alçària a la creu), de cap gros i massís, amb banyes punxegudes (bé que hi ha formes sulles), recurvades enlaire i potents.
Descripció Té la pell coberta de pèl curt, de coloració diversa negra, castanya, etc o clapada La forma domèstica deriva de diferents espècies salvatges, possiblement de l’ur, i fou originàriament domesticat a l’Àsia, 10000 anys aC El bou és el menys dòcil dels animals domèstics, i és anomenat sovint per això bou brau o simplement brau el seu caràcter agressiu no el fa apte per a les labors agrícoles, llevat de quan és castrat, i és destinat sobretot a la propagació de l’espècie La necessitat de castrar la major part dels individus per tal d’obtenir-ne un rendiment com a animals de tir, de…