Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
supleció
Lingüística i sociolingüística
Fenomen que consisteix a cobrir, en una sèrie morfològica, algunes formes que li falten, amb formes que pertanyen a una altra sèrie.
Per exemple, en el verb ésser , el participi estat , pres del verb estar En glossemàtica , la noció de supleció s’estén als casos de sinonímia gos / ca
bé
Dret
Tot allò de què hom pot disposar jurídicament per a treure’n un profit o una utilitat.
Correntment hom empra bé i cosa com a sinònims, però aquesta sinonímia resulta incorrecta si hom inclou dins els béns tant les coses com els drets, els crèdits, etc És més acceptable l’equiparació entre béns i patrimoni, que hom fa en parlar de separació de béns per a designar el règim econòmic matrimonial de patrimonis separats entre marit i muller, bàsic en el dret català
factor de la coagulació
Biologia
Element proteic contingut a la sang d’una manera natural i que té un paper decisiu en la coagulació d’aquesta.
L’estudi individual o collectiu dels factors de la coagulació pot fer llum a problemes de coagulació amb traducció clínica Hi ha una sinonímia molt diversa per anomenar-los actualment hom segueix la nomenclatura proposada per l’Inter Factors, basada en la numeració romana, que va del factor I al XIII Els més destacats són el factor I o fibrinogen, el factor II o protrombina, el factor III o tromboplastina tissular, el factor IV o ió calci, i el factor VIII o globulina antihemofílica Hom pot determinar la presència d’aquests factors a la sang per mètodes bioquímics directes o per…
benefici
Història del dret
D’una manera genèrica, concessió territorial efectuada amb caràcter temporal per a fruir del domini útil dels béns cedits, en canvi de determinats serveis o d’una fidelitat per part del beneficiari.
També, per extensió, hom donà aquest nom als béns o territoris objecte de la concessió El benefici, nascut al regne franc, sembla que tenia els antecedents en les cessions de béns derivades del precari romà, fetes per un temps determinat, molt utilitzades per l’Església per a l’explotació de les seves propietats, d’on s’estengué a l’àmbit civil En aquest sentit, es generalitzà en època carolíngia i, doncs, als territoris de la naixent Catalunya Ací, al segle IX, el terme beneficium o benefactum era emprat per a significar els béns fiscals assignats als respectius comtes-funcionaris per a la…
rúbrica
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Establerta la sinonímia entre títol i rúbrica, cadascuna de les seccions d’algunes lleis, sobretot les disposicions de llei civil en contraposició als edictes dels pretors escrits sobre tauletes blanques (album).
mot satèl·lit
Lingüística i sociolingüística
Cadascun dels mots que n’envolten un altre en el camp associatiu per sinonímia o proximitat significativa, en una línia metafòrica, afectiva o burlesca; per exemple, entorn del mot cap giren els mots satèl·lits testa, closca, clepsa, coco, topí, terrat, etc.
La designació és deguda a W von Wartburg