Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
si
Anatomia animal
Cadascuna de les cavitats aèries dels ossos del crani i de la cara, que comuniquen amb les fosses nasals.
Són els sins etmoidal, esfenoidal, frontal i maxillar
sinusitis
Patologia humana
Inflamació aguda o crònica dels sins de la cara.
La sinusitis aguda és deguda a infeccions bacterianes que apareixen quan es dificulta el drenatge de la mucosa nasal, ingurgitada i hipertrofiada per una rinitis allèrgica o per una rinitis vírica més rarament és deguda a una sepsi dental o a una fractura del maxillar a causa d’una extracció dentària Clínicament es manifesta per dolor i hipersensibilitat local, mal de cap i febre El tractament consisteix en analgèsics i antibiòtics i en el drenatge adequat del nas, és a dir, el tractament de la rinitis associada Les complicacions de la sinusitis són rares, però molt greus osteomielitis,…
exoftàlmia
Oftalmologia
Prominència anormal del globus ocular.
Pot ésser bilateral o unilateral Entre les causes de l’ exoftàlmia bilateral hi ha la malaltia de Basedow , la trombosi del si cavernós, l’empiema dels sins paranasals, etc L’ exoftàlmia unilateral és produïda per processos, com la cellulitis orbitària, la trombosi del si cavernós, les hemorràgies orbitàries, la tuberculosi, les neoformacions, etc
premsa d’Heròfil
Anatomia animal
Cavitat formada per la confluència dels sins venosos de la duramàter.
èstrids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels dípters.
Tenen ulls composts, força grossos i molt separats, i les antenes van inserides en una fosseta comuna o en dues de contigües l’aparell bucal és reduït i no funcional les ales són curtes i grosses i de color gris fosc Són insectes diürns Ponen els ous prop de l’orifici nasal o dels ulls dels grans mamífers les larves penetren a la cavitat nasal i als sins maxillars i frontals, on creixen alimentant-se de mucositats surten de l’hoste expulsats per un esternut i passen a nimfes en el sòl o en els excrements
sinuscòpia
Examen de la transparència o opacitat dels sins annexos del nas, per mitjà de la transil·luminació.
escafòpodes
Malacologia
Classe de l’embrancament dels mol·luscs, constituïda per espècies afins als gastròpodes, que es caracteritzen pel fet de tenir el cos simètric i el sac visceral allargat i en general lleugerament incurvat.
El mantell i la conquilla són cònics, amb una obertura basal més ampla i una de terminal més estreta el peu és allargat i cilíndric De l’obertura basal surt un floc de tentacles filiformes que serveixen com a òrgans tàctils i adhesius i reben el nom de captacles A la boca hi ha una ràdula, mandíbules i glàndules salivals El tub digestiu comprèn un esòfag, un estómac on desemboquen els canals de l’hepatopàncrees, i un intestí, proveït d’un pulmó aqüífer, que desemboca a la cavitat pallial No tenen aparell respiratori especialitzat i la respiració té lloc pel pulmó aqüífer, per la superfície…
sildenafil
Farmàcia
Compost de fórmula 1-[[3-(6,7-dihidro-1-metil-7-oxo-3-propil-1H-pirazolo[4,3-d]pirimidin-5-yl)-4-ethoxyphenyl]sulfonil]-4-metilpiperazina citrat, inhibidor selectiu de la 5-fosfodiesterasa present en el cos cavernós.
Únic tractament farmacològic eficaç per via oral davant la impotència, ja que evita, mitjançant mecanismes enzimàtics, l’eliminació de l’òxid nítric, molècula imprescindible per a tota vasodilatació, com la que s’esdevé en els sins cavernosos durant l’erecció És eficaç tant en la impotència psicògena com en l’orgànica, però no desperta el desig sexual i cal, per a poder actuar, l’estimulació eròtica provocada, mitjançant una descàrrega nerviosa, per la formació d’òxid nítric, o monòxid de nitrogen És contraindicat el seu ús conjuntament amb altres drogues vasodilatadores que…
boca closa
Música
Forma de cantar amb la boca tancada, cosa que fa que el so surti pel nas després d’aprofitar l’efecte ressonant dels sins nasals.
En òpera se n’aprofita l’efecte còmic, com per exemple en el fragment de La flauta màgica de Mozart en què la trama de l’obra porta Papageno a cantar amb un cadenat tancant-li la boca A partir del segle XIX els compositors n’han utilitzat l’efecte instrumental provocat per l’absència d’articulació textual Aquest recurs és particularment eficaç en la música per a cor, i ha esdevingut molt comú en l’escriptura coral del segle XX Quant a l’ús per a veu solista, cal destacar la cantilena a boca closa de la soprano a la Bachiana Brasileira núm 5 , d’Héitor Villa-Lobos, que s’amalgama perfectament…
transil·luminació
Il·luminació, per transparència, d’una cavitat, especialment en l’amnioscòpia i en l’observació dels sins de la cara, per mitjà d’un llum elèctric que hom introdueix a la boca.