Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
policàrpiques
Botànica
Grup de dicotiledònies dialipètales que comprèn els ordres de les magnolials i de les ranals.
En certes sistemàtiques té categoria d’ordre
poliartritis crònica progressiva
Patologia humana
Poliartritis inflamatòria de causa desconeguda, no supurativa, subaguda o crònica, que afecta principalment les articulacions perifèriques d’una manera simètrica.
L’evolució clínica d’aquesta malaltia és molt prolongada, amb exacerbacions i remissions, i va acompanyada d’alteracions sistemàtiques, com anèmia, aprimament i una velocitat de sedimentació accelerada És anomenada també artritis reumoide
estríldids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, a la qual pertanyen les estrildes, els diamants i els bengalins, entre altres gèneres.
Són petits, de colors vius, generalment granívors i tots ells sociables Comprèn 107 espècies, que habiten a Formosa, l’Àsia meridional, Austràlia i Àfrica En algunes sistemàtiques són classificats com a subfamília dels ploceids
carbenicil·lina
Farmàcia
Química
Antibiòtic bactericida, el primer de la seva mena en ésser efectiu contra el Pseudomonas aeruginosa
.
És inestable en medi àcid i per aquesta causa no és absorbible per via oral L’absorció per via intramuscular és molt ràpida És emprada en les infeccions sistemàtiques greus i en les infeccions cròniques del tracte urinari
coneixement indígena
Antropologia
Sistema de pensament d’una cultura tradicional.
Hom els considera anàlegs als sistemes de pensament científics, la qual cosa implica que aquelles formes de pensament són tan sistemàtiques com les categories mateixes de la ciència Es tracta d’un concepte utilitzat en projectes de desenvolupament per recalcar la rellevància dels sistemes de pensament locals
política lingüística
Lingüística i sociolingüística
Conjunt d’intervencions en matèria lingüística dutes a terme pels poders públics.
Comprèn tant les disposicions més generals en aspectes lingüístics de l’ensenyament, la cultura o l’administració, com les actuacions més sistemàtiques i més directament controlades destinades a produir un canvi en les varietats i els usos lingüístics d’una comunitat, com és el cas de la planificació lingüística, amb la qual sovint és confosa
ibo
Etnologia
Individu d’un poble melànid africà de la subraça guineana i de llengua sudanesa, estès pel SE de Nigèria.
Els ibos són agricultors sedentaris, de religió animista i posteriorment cristianitzats La forta rivalitat amb els hausses, majoritàriament musulmans i, juntament amb els ioruba, l’altra gran ètnia de Nigèria, fou el principal desencadenant de la guerra de Biafra 1967, durant la qual la població ibo fou objecte de matances sistemàtiques pel govern nigerià Cap a la meitat dels anys noranta eren uns vint-i-dos milions d’individus
instruments de fusta
Música
En la classificació convencional, grup d’instruments de vent de l’orquestra que comprèn la família de les flautes (flauta, flautí, etc.), la dels instruments de doble llengüeta (oboè, corn anglès, fagot, contrafagot, etc.) i la dels intruments de llengüeta senzilla (clarinet, saxòfon, etc.).
Amb els instruments de metall formen els dos grups amb els quals convencionalment es classifiquen els instruments de vent Aquesta classificació convencional dels instruments -anterior a classificacions més sistemàtiques com la de Hornbostel-Sachs classificació dels instruments , emprada de forma majoritària- agrupa els instruments segons les seves característiques tímbriques, d’agilitat o bé d’expressivitat i segons la seva funció habitual a l’orquestra És, doncs, una classificació útil en els estudis d’orquestració o de composició, però data d’una època en què els instruments eren…
canvi fonològic
Fonètica i fonologia
Alteració de les relacions sistemàtiques dels fonemes en el curs de l’evolució d’una llengua.
Les principals formes concretes d’aquesta alteració reben el nom de fonologització, desfonologització, transfonologització, coalescència i diversificació
b
Fonètica i fonologia
Grafia representativa en català del fonema consonàntic |b| —que, al seu torn, també és representat per la grafia v, a la major part del territori del català central i a la zona de valencià apitxat— i de l’arxifonema |P|.
Dins el grup fònic té una complexa distribució representativa d’allòfons i fonemes Així, doncs, si està en posició inicial, es realitza com a b oclusiva sonora bec , boig si es troba en posició medial en un context intervocàlic, implosiu davant fricativa o explosiu, es manifesta amb la variant b fricativa sonora ràbia , sabre , alba si compareix en posició medial implosiva davant consonant sorda o en posició final absoluta, es realitza com a p oclusiva sorda sobtar , cub , i, en fi, si es troba en posició implosiva davant consonant sonora, es manifesta com a b, oclusiva sonora cabdell…