Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
socórrer
Portar ajut (a algú) en un perill, en una necessitat qualsevol.
auxili
Dret
Deure que, per raons d’humanitat, de parentiu, d’interès públic, etc, és imposat per la llei obligant unes persones o entitats a ajudar-ne, assistir-ne o socórrer-ne d’altres, especialment en situacions excepcionals.
Així, el deure de socórrer tota persona desemparada i en perill manifest, l’omissió del qual ocasiona el delicte d’omissió de socors el deure de cobrir les necessitats mínimes dels parents pobres o deure d'aliments també, el deure de prestar-se auxili mútuament els òrgans judicials auxili judicial , quan un jutge es veu obligat a donar realització a un acte en el terreny de la jurisdicció d’un altre jutge Igualment, les altres autoritats no judicials tenen el deure d’auxiliar aquells L’omissió del deure d’auxili entre autoritats suposa el delicte específic d' omissió d’auxili ,…
tontina
Economia
Història
Operació financera, ideada per l’italià Lorenzo Tonti, antecessora de l’assegurança de vida i de vellesa, en la qual, mitjançant el pagament d’una quota determinada durant un nombre d’anys per part de diverses persones que s’associen per a aquest fi, es constitueix un capital que, acumulat amb els seus interessos, es reparteix entre els supervivents al final dels contractes respectius.
La primera experiència tontine royale francesa, autoritzada pel cardenal Mazzarino el 1653, de cara a obtenir préstecs, fracassà Posteriorment, amb retocs, fou àmpliament difosa a França i a la Gran Bretanya tant per procurar fons a l’estat com per socórrer empreses privades en perill
acórrer
Córrer a un indret per donar ajut a algú; socórrer.
misericòrdia
Profunda pietat o compassió que impulsa a perdonar i a socórrer.
assistir
Posar a disposició (d’algú) allò de què té necessitat, ajudar, auxiliar, socórrer.
almoina
Allò que hom dóna gratuïtament per socórrer una necessitat, com diners, menjar, roba.
visita
Acció d’anar a veure una persona necessitada, un malalt, un pobre, un pres, etc, per socórrer-lo, donar-li conhort, etc.
germandat
Associació de persones, vinculades per una tasca, unes idees, etc, comunes, establerta sovint amb caràcter benèfic per socórrer els seus membres en cas de necessitat.
aquità | aquitana
Història
Individu d’un poble preromà de l’oest d’Occitània, situat entre els Pirineus, la vora esquerra del Garona i l’Atlàntic.
Els aquitans eren dividits en un gran nombre de petits grups a les valls pirinenques hi havia els sibuzates, oscidates, onesii campani , a més dels tarbelli , que s’estenien també per la Chalossa, i els garumni , que ocupaven la Vall d’Aran i part de la conca alta de la Garona a les planes subpirinenques hi havia els bigerriones, vernani tarusates a Armanyac, els ausci elusates a Lomanha, els lactoratenses al nord del Condomès, els sotiates , i a les Landes, els cocosates, boii vesates Els autors clàssics encara esmenten altres grups de més petita importància i de difícil identificació…