Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
sol·licitud
Escrit, document, en què hom sol·licita una cosa.
reversió
Dret administratiu
Dret de recobrar un bé expropiat quan no s’ha executat l’obra o establert el servei que motivà l’expropiació i quan desaparegui l’afectació.
L’exercici d’aquest dret comporta l’abonament a l’administració del preu del bé valorat en el moment en què se sollicità la recuperació
benefici de termini
Dret processal
Facultat del jutge o tribunal de fixar un termini al compliment de les obligacions que, concedit, hom no determina o la determinació del qual queda a l’arbitri del deutor.
Així com també en aquells casos en què el creditor sollicita la resolució per incompliment i el jutge o tribunal considera necessari, per causa justificada, concedir al deutor un nou termini per al compliment de l’obligació
agressió sexual
Dret penal
Delicte consistent en la proposició de realització de l’acte sexual feta pel funcionari públic que té pendent de resolució d’informe o consulta alguna pretensió.
És aplicable tant si la proposició és efectuada en la mateixa persona sollicitada com en un familiar pròxim, o en el funcionari de presons que sollicita una persona que té sota la seva custòdia o un familiar pròxim d’ella
plet
Dret processal
Història del dret
Procediment contenciós, civil o criminal, entre dues parts litigants.
Presentada la demanda, hom sollicita, primer, la tutela del tribunal enfront del demandat, que és citat judicialment Després d’examinar les allegacions i, si cal, les proves, i de fer-ne un resum oral o escrit —segons que el plet sigui penal o civil—, el tribunal dicta sentència, contra la qual hom pot presentar recurs Originàriament, el mot, en les seves formes arcaiques plàcit, placitum , indicava la sentència dictada per una autoritat judiciària i fins els jutges o juristes pleder o pledès , dels Usatges , o encara el tribut feudal pagat al senyor per l’administració de justícia Entre…
zírida
Història
Membre de la tribu berber dels Banū Zīrī, els quals, després de passar l’estret de Gibraltar (segle X) i de lluitar en l’exèrcit d’Almansor, governaren la taifa de Granada des de la caiguda del califat de Còrdova (1009) fins a la conquesta almoràvit (1090).
El primer a assolir la independència fou Tarwī ibn Tīrī 1012-19 Durant els regnats dels seus successors Ḥabbūs ibn Maksān 1019-38 i Bādīs ibn Ḥabbūs 1038-77 exerciren de visirs els jueus Šěmuel ibn Nagrella i Yosef ibn Nagrella L’oposició popular, alimentada sobretot per les intrigues de l’alfaquí Abū Isḥāq al-Ilbīrī, portà a un avalot 1066 en què moriren 3000 jueus Bādīs lluità, amb èxit, contra Tuhayr d’Almeria, bé que els abbadites de Sevilla minaven una bona part del seu territori En els enfrontaments ocorreguts entre taifes regides per berbers i per àrabs, Badīs, com a cap de la facció…
benimerí | benimerina
Història
Individu d’una dinastia berber del grup Zenāta, anomenada també marínida,que substituí els almohades en el domini de l’Àfrica del nord (1269-1465).
Vivien de la ramaderia nòmada, i sorgiren a la vida política arran de la derrota que els inflingiren els almohades 1145 Emigrats cap al nord 1244, foren dispersats per l’imperi regnant Tanmateix, l’emir Abū Yaḥyà ibn ‘Abd al-Ḥaqq ocupà Meknès, Fes, Tâza, Rabat i Salé L’any 1269 els benimerins prengueren Marràqueix i dominaren l’imperi almohade del Magrib Granada en sollicità l’ajut, i el soldà Abū Yūsuf Ya'qūb 1258-86 vencé els castellans a Écija 1275 El 1309 els granadins tornaven a cercar l’aliança benimerina L’època de màxima esplendor fou la dels regnats d'Abū-l-Ḥasan 1331-48 i d’Abū ‘…
voluntat
Quantitat de diners no fixada que hom sol·licita o que hom dóna per col·laborar a satisfer unes despeses, generalment d’ordre social o benèfic.
temps mort
Esport
En alguns esports de pilota, interrupció del joc d’una durada determinada, que sol·licita l’entrenador o el capità, per donar instruccions als jugadors.
DVB-H
Electrònica i informàtica
Sistema de transmissió de televisió digital per a receptors portàtils i en mobilitat.
Adoptat com un estàndard al novembre del 2004 per l’ETSI, consisteix en l’adequació dels sistemes de televisió digital terrestre DVB-T, amb els quals és totalment compatible, a la recepció amb dispositius portàtils i de butxaca, com ara telèfons mòbils o dispositius específics i en condicions de mobilitat Un dels seus principals aspectes és que s’ha dissenyat de manera que permeti un estalvi de bateries del receptor, crític pels sistemes de butxaca, alhora que possibiliti la recepció de dades a 15 Mbps i en mobilitat a partir d’un canal de radiofreqüència de 8 MHz d’amplada de banda i…